Mentre no hi sóc...

Us deixo amb en Pessoa... i una imatge de Lisboa...

ben aviat passejaré pels seus carrers i m'amararé de la seva llum i del seu aroma...

petons!

Ricardo Reis

No sols qui ens té odi o enveja,
ens limita, ens estreny; qui ens estima
no ens limita menys.

Concedesquen-me els déus que, deslliurat
d'afectes, tinga la llibertat freda
dels bergants sense res.

Qui vol poc, tot ho té; qui no vol res
és lliure, qui no té ni desitja
és home igual als déus.

Per a ser gran, sigues sencer: no-res
de teu exageres o exclogues.
Sigues-ho tot en tot. Posa el que ets
en el mínim que fas.
Així en cada llac la lluna tota
brilla, perquè viu ben alta.

Fernando Pessoa

(1933)

Traducció catalana de Salvador Jàfer

rastres...

Ressegueixo camins de petxines
que em retornen a un bell escenari...

Tot és nou, diferent,
però alhora és el mateix...

Llàgrimes de sol
perlen les meves sines.

Els estels brillen
en la teva mirada...

Tràfec de cotxes, el dia es lleva...
moviment, multitud, xafogor...

Llums que s'apaguen, la nit s'encén...
quietud, solitud, brisalls de mar...

La llum del sol omple l'espai
orfe de desig...

La nit ens inunda
i vessa d'intensitat...

M'assec entre les barques
i recullo els grans de sorra...
espectadors invisibles
del nostre encontre...

Deixo que se m'enganxin a la pell...

Tanco els ulls i em deixo seduir
cercant les teves mans...

I les trobo.
I deixo que altra volta m'estimin...

Sol i lluna.
Dia i nit.
Platja i mar.

transparències...

M'agrada banyar-me nua...
Sense impediments...
sense cap peça que destorbi els moviments...
sentir com l'aigua abraça el meu cos,
l'acaricia lliurement
i es passeja pels racons més amagats i íntims....
...




És així també com m'agradaria que fossin les relacions entre les persones.
Sense artificis que les determinin.
Sense prejudicis.
Amb naturalitat.
Podent expressar com som, com pensem, com sentim,...
Lliurement.
Sense convencionalismes ni ordres socials prefixats i heretats.

M'agradaria poder parlar clar...
Poder fugir de costums i accions esperades per la resta dels ulls que em miren.
Poder expressar amb sinceritat les emocions que em trasbalsen i que m'equilibren, les que em fan trontollar i les que m'asserenen,...
Anar trencant els murs de cristall que he construït per protegir-me i cada vegada ser més transparent...

En vaig aprenent.
Vaig practicant.
M'està agradant!

Fotos de dona i mar

sentit poètic

Quin ensurt!

Pensava que havia perdut la capacitat de viure poèticament (si és que algun cop m'ha acompanyat, és clar!)...
Feia mesos que no sentia com les paraules s'apilonaven a dins meu per poder sortir i veure la llum...
D'aquesta manera...
voluptuosament, desordenades, a cops, a batzegades...
talment com batecs de poesia que malden per alliberar-se de la presó on són captius...

Feia temps...
...
m'havia quedat aturada,
presa en quefers diaris i continus,
sense possibilitat d'escapar, de fugir,...
ni me n'havia adonat!
Com marxar, si una no se n'adona que ha quedat ancorada en la quotidianitat més absurda?
La quotidianitat autoimposada...
El deixar-se portar...


Ara,
avui,
en aquest instant...
torno a ser jo...
i és al teu costat,
en la teva companyia...
que torno a sentir la meva essència...
aquí...
arran d'aigua...
en aquesta platja solitària encara...
que espera pacient els seus nous estadants d'avui...
però que ara reposa tranquil·la i serena...

...
torno a ser jo...
i les paraules surten a esgarrapades,
amb la suavitat de les onades matineres...
amb la cadència dels batecs...
sense aturar-se...
per sort, avui...
la poesia (el meu món poètic particular)...
impregna tots els porus de la meva pell
i vessa en forma de paraules més o menys destriades...
més o menys endreçades...
però amb molta suavitat i gosadia,
de manera impúdica, alhora que serena, humil,...
i és des d'aquí que l'ofereixo...
m'ofereixo i comparteixo el gaudi d'escriure amb vosaltres...

Benvingudes de nou... benvinguts...
la porta és oberta...
us convido a construir un avui ple de poesia...
ple de màgia...
ple d'il·lusions...
ple de vida...
m'agrada sentir-me acompanyada en aquest camí d'aprenentatge cap al viure poèticament...
petons

estimant...

Aprenc a estimar-te tal com et dónes...

...a voltes salvatge, a voltes cadell,
esquerp, sensual, tranquil, apassionat...

i és en aquesta renúncia
que sé qui ets...

i és en aquesta acceptació
que em descobreixo en tu...

Em deixo posseir, captivar, inundar, emmotllar,...
per la teva naturalesa
i a cada corba que dibuixes
reconec el meu cos imperfecte
i aprenc a estimar-me.

Admiro i m'amaro de la teva força...
la teva persistència que a voltes em posseeix
i em fa traspassar els meus propis límits.

Em deixo prendre,
sense resistències,
acceptant la teva immensitat...
i em rendeixo davant la teva magnanimitat
amb humiltat...

ensenyar i aprendre

Faig de mestra...
Fa molts anys...
He tingut molts alumnes...
de totes les edats...
grans, petits, mitjans,...
i tot el que puc dir és que...
em queden tantes coses per aprendre encara!

en aquests moments et desitjo intensament...
estic sola

desitjant poder-te acaronar...
desitjant-te intensament....

desitjant l'indesitjable...
maldant per no enredar-me en el record de besos eterns...
o potser deixant-me enredar i provocant nous besos inacabables que parteixen dels llavis i acaben en racons càlids i humits...

si tanco els ulls
puc sentir el teu desig a cau d'orella,
puc sentir el teu desig lliscant coll avall.
puc sentir el teu desig a la meva pell
i puc sentir la teva mirada subratllant el fràgil equilibri del meu cos,
en la calidesa de la nit d'estiu,
en espera del teu sexe...

i puc sentir el dolç despertar dels meus sentits
en el frec a frec
de la pell en moviment...

i imagino el tacte dels teus dits
recorrent els moviments suaus dels malucs...
i sento els teus llavis que reclamen atenció per allà on passen
i com una flor que s'obre,
m'obro...
i resto a l'espera de poder atrapar el teu desig entre els pètals rogencs intensos ...
i la humitat m'envaeix en un dolç fil de sensacions...

i espero,
sinuosament,
l’avenç de les teves mans

des dels meus llavis...
aturant-se en els botonets d’excitació que ressalten sota la samarreta i s’encaminen a cercar tremolors ja viscudes
dolces sensacions que es descabdellen amb un petit tast,

un lleu frec que obre paradisos màgics

i resto a l’espera de poder endinsar-me en tu
i que t’endinsis en mi...

i poder seguir les onades, el seu ritme,
la seva cadència...
que de cop es posseeixen d’una força...
que ens porta a vorejar abismes i rodolar per pendents impossibles....
sentir la tempesta de sensacions desfermades,

esgarips de plaer que s’escapen de boques segellades...

de cossos prohibits
que es cerquen, es busquen, es troben....
i que s’arrisquen a viure la prohibició i a desafiar lleis absurdes

sentir el teu plaer a dins meu...
fer-te sentir la invasió del meu plaer i sentir-nos profundament vius
profundament afortunats del regal de tenir-nos i donar-nos...

del regal de ser i estar aquí i ara

(t’estimo)

(encara que no es pugui dir, ni sentir, ni imaginar...)

!!!!!

de vegades...
sento la necessitat de desconnectar-me de tot
parar... respirar
i endreçar la meva vida...
fer neteja...escombrar,
buidar els armaris
llençar tot el que sobra
les coses que no faig servir des de fa mil anys
però les conservo ...

per si fan falta

per si les necessito

per si mai les busco

per no llençar parts de mi que queden allà atrapades

per no perdre allò que és important i la memòria oblida

per conservar...

per conservar què?

avui és un dia d'aquests...
necessito fer un reset...
però no puc...
tens alguna solució?
has trobat la manera?

N'hi ha per tots... passió, bogeria, deliri, ... invisibles?

No hay quien de alguna pasión no esté preso.

No hay quien allá en su cabeza no albergue locura.

Del hilo de dicho delirio que eleva asoma la punta:

visible confirma su invisible asiento.

RUBAiYAT - 70.2
Rumi

http://www.oshogulaab.com/SUFISMO/TEXTOS/RUMI-RUBAIYAT.html

Rilke...

Aprenc a veure. No sé en què consisteix, tot penetra en mi més a fons i no s'atura al lloc on solia tenir terme. Tinc un interior que no coneixia. Ara tot hi fa cap. No sé què s'hi esdevé.

RILKE, els Quaderns de Malte

ARA I AQUÍ... AVUI

Em sento atrapada en silencis ancestrals
en els que el reconeixement de la paraula es feia difícil.
Moments en els que no tenia res a dir i molt a escoltar.
Ara,
amb molt a dir,
no puc parlar,
em falta espai,
em falta aire...
Paraules trencades, frases a mig dir,...
Percepció d’espais buits, erms.
Les parets de la meva gàbia reboten paraules inconnexes, tallants i colpidorament sinceres. Els crits s’ofeguen i es converteixen en esgarips agònics.
Els silencis colpegen el meu cervell, el fuetegen i el provoquen a vomitar racons bruts i desendreçats. Potser ho hauria de fer per evitar danys irreparables?
Continguts, no deixo que surtin, em farien mal a mi mateixa.
Massa pluges retingudes... Aprenc a vessar suaument les últimes gotes de la primavera per deixar passar el sol de l’estiu que ja s’intueix i que escalfarà fredors i calfreds que travessen la pell, que colpegen l’ànima i que alhora no la deixen adormir en espais còmodes i confortables...
Potser caldrà continuar caminant i creient que tot és possible...

NO sé... SÍ sé...

No sé si ho vull
no sé si puc
no sé si m'ho mereixo...

Això és el que ens diem inconscientment moltes vegades i per això moltes de les coses que ens agradaria fer, finalment no són...

Sé que ho vull...

sé que puc...
sé que m'ho mereixo...

Ara sí...
ara sí que es poden convertir en realitat els teus

somnis, desitjos o projectes...

amb aquests pensaments segur que ho aconsegueixes...
Almenys a mi m'ha passat...
alguns diuen que és la força de l'atracció...
atreure allò que volem,
atreure allò que desitgem,
atreure allò que volem viure i com ho volem viure...

Hi crec fermament...

Atrevir-nos a viure tot allò que imaginem...
En som capaços?

;-)

bombolles a mitja nit...

Carrers deserts,
aires de nit...

a mitja nit...

dues bombolles...

que al seu encontre esclaten en espurnes irisades

i il·luminen la foscor del carrer

amb una llum càlida, fresca, primaveral, lluminosa,...

i l'espai desestructurat es torna a confegir en una nova bombolla,

única, brillant, plena de vida i vitalitat,

dipositària d'il·lusions i màgies...

i s'enlaira, s'enlaira, s'enlaira,....

amunt, amunt, amunt,...

i vola...

i flueix...

i es deixa portar pel ritme dels desitjos dels seus estadants....

talment com un somni...

a mitjanit...

carrers deserts, aires de nit,...

un punt brillant en el cel...

...

Don't play by the rules...

Attitude is everything

rebel, rebel,...

Avui he llegit aquestes paraules en el jersei d'un noi...

i, sincerament, m'han agradat...

Em conviden a rebel·lar-me... del tot!

COMIAT

Marxo…
amb el gust dels teus petons
als llavis.

Amb el tacte de les teves mans
a la pell.

Amb el regal de les teves paraules
a l’oïde.

Marxo …
amb els petits tresors que he assaborit
a les butxaques.

Marxo amb tu…
cap a nous racons per descobrir.

imatge de Google

Tingues cura...

Tingues cura dels teus
Pensaments...
perquè esdevindran
Paraules.

Tingues cura de les teves
Paraules...
perquè esdevindran
Actes

Tingues cura dels teus
Actes
perquè es tornaran
Costum

Tingues cura dels teus
Costums
perquè forjaran el teu
Caràcter.

Tingues cura del teu
Caràcter...
perquè traçarà la teva
VIDA.

Gandhi

imatge de google

mentre em dutxo...

Perles nacarades

llisquen cos avall...

Núvols de baf

impregnen l'ambient

d'aires translúcids.

Intuïció d'ombres,

percepció de desitjos.

Mescla irisada

d'aigua i sabó,

escuma fràgil.

Fregues sensuals.

Sabó, aigua, dits, mans,

llavis tendres,...

passeig del desig

reflectit en la mirada.

T'endevino rere els vidres,

translúcid.

El teu desig

guia les meves mans,

a distància.

Desig que es fon amb els meus anhels,

sacsejant els meus instints.

La teva mirada,

els teus ulls,

amagats,

protegits per vapors humits,

condueixen sàviament,

dolçament,

els dits

cap a pous de plaer.

Dits que,
indolents,

que,

insolents,

es deixen arrossegar.

Dits que,

entremeliats,

juguen amb la teva mirada.

S'aturen, encerclen, voregen,...

s'endinsen.

Jocs de provocació.

Et sé rere els vidres

i et provoco, inevitablement,

amb la inconsciència del desig...

Gairebé puc sentir

el tacte dels teus ulls

damunt el meu pit.

M'espiaves?

Sentir-me observada m'encèn.

JOC DE MIRALLS, MIRADES I REFLEXIONS

Em mires i somrius.

Mirada brillant,

llavis encesos.

La teva mirada traspua desig,

desig contingut que malda per sortir.

La teva mirada no m'enganya,

detecto les pistes del desig a la teva pell.

Desig controlat que lluita per poder ser.

Intensitat.

Lluita.

Derrota?

Victòria?

Em mires i somrius,

t'endevino apagada i erma.

No et reconec.

Una altra essència pren el teu cos i viu en tu,

renunciant a la pròpia naturalesa.

Viure o veure passar la vida.

Participar o ser-ne una espectadora.

Posició freda i distant sense embolicar-s'hi.

Victòria?

Derrota?

Vida al capdavall...

Imatges de google

Benvinguts... passeu, passeu,...

(Pren una copa... posa't còmode... relaxa't...)

Benvolgudes amigues i amics blocaires...

avui hi ha festa!!!
Sí, sí, sí!!!
També estem d'aniversari...
Avui fa un any...
per raons ben estranyes...
quasi de casualitat...
vaig obrir aquest blog per penjar un text que havia escrit uns quinze dies abans...
arrel d'una conversa amb un desconegut...
enyor
entre avergonyida i agosarada,
evidentment sense explicar-ho ,
vaig pensar que ningú el llegiria,
que ningú em trobaria...
i el vaig deixar aquí...
en repòs...
I no vaig penjar res més fins al cap de dos mesos...
en aquella ocasió,
un escrit que m'agrada molt de Rilke...
I a partir d'aquí ja em vaig anar animant una mica més i
el vaig anar omplint d'escrits que feia temps que duia a la llibreta sense saber ben bé què fer-ne i d'altres que anava escrivint en aquells moments.
Poc a poc...
aquest espai s'ha anat omplint d'escrits personals...
molt íntims...
molt meus...
de vivències, somnis, realitats, fantasies,...
és un espai que diu molt de mi...

(pica alguna cosa...)



i la veritat és que quan algú et deixa escrit algun comentari,
alguna resposta,
sentiments que generen les paraules,
opinions,
vivències,...
és un alicient tan gran que t'incentiva a continuar escrivint i deixant veure una part de mi a persones quasidesconegudes (a la gran majoria dels meus comentaristes no us conec personalment! encara que llegint-vos també s'entreveu una bona part de vosaltres ;)

(t'agraden aquests? pica, pica... els he fet per a tu... especialment...)



sincerament...
aquest espai ha aportat moltes coses positives a la meva vida...
i una bona part d'elles ha estat gràcies als vostres SUPER comentaris...
m'ha agradat molt, molt i molt compartir amb vosaltres aquest any d'anades i vingudes, de comentaris amunt i avall, de conèixer noves i nous blocaires,... de visitar-vos i d'enriquir-me moltíssim amb els vostres relats, poemes, idees, contes, somnis, desitjos,...

sincerament...
estic molt contenta que aquell acte inconscient de crear un blog sense cap mena d'objectiu prefixat hagi arribat fins aquí...
no sé quan durarà...
només sé que, duri el que duri,
ara per ara, m'ho passo bé jugant amb les paraules i compartint-les amb tots vosaltres...
i durarà mentre sigui així...

és veritat que hi ha èpoques que la feina apreta (com aquests darrers dies...) i és difícil mantenir el ritme... però no em preocupa, vaig fent segons el que puc, sense obligacions, només per plaer... em relaxa enormement llegir,escriure,... comentar els vostres escrits...

(va pica més... no siguis vergonyós(a)...)



Gràcies a tot(e)s per TOT el que m'heu regalat tot aquest temps...
companyia, somriures, paraules, carícies, poesia, música,...
tot ben amanit i condimentat...


(vinga que s'acabaran aviat!!!)



Gràcies per acompanyar-me aquest tros del camí...
sou uns companys de viatge fantàstics!

Una abraçada!

somnis secrets...

Hola a totes i tots,

lectores i no lectors,

assidus i esporàdiques,

estadants i passavolants,

rodamons i artistes,...

i a tots els qui em volgueu llegir...

sóc SESHAT,

sí, sí, la mateixa...

per fi he aconseguit que la meva mestressa

(mestressa fortuïta, però bona noia ella,

encara que una mica tossuda ara que hi penso...

m'ha costat de convèncer-la, eh? però al final...

amb uns quants pactes sagrats...

ho he aconseguit!)

He aconseguit, com us deia,

que em deixi escriure lliurement en aquest espai

i us pugui deixar llegir una part

(sí, només una part! ;),

de la immensitat de missives que he tramès

al llarg de la meva eterna vida...

a homes/déus molt especials...

admiradors d'arreu del món i de totes les èpoques...

Us torno a convidar doncs a llegir i gaudir

de paraules màgiques i sensuals...

somnis secrets...

viatges especials...

veniu?

et deixo i em deixo fer...
sense cap mena de resistència...
no crec que faci falta cap mena de licor...
per deixar-me prendre cap al teu univers...
i un cop allà...
amarar-me de tu...
per tots els porus...
i ...
fondre estels i estrelles de colors...
dels universos personals
en una abraçada íntima i trasbalsadora...