m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

diumenge, 19 d’octubre del 2008

ART...

M'agrada com descriu l'art...

"UNA EXISTÈNCIA SENSE DURADA

Per a què serveix l'Art? Per donar-nos la breu però fulgurant il·lusió de la camèlia, obrint en el temps una bretxa emocional que sembla irreductible a la lògica animal. Com neix l'Art? Es dóna a la llum per la capacitat que té la ment d'esculpir el domini sensorial. Què fa l'Art per nosaltres? Dóna forma i fa visibles les nostres emocions i, en fer això, els atorga aquell caràcter d'eternitat que porten totes les obres que, a través d'una forma particular, saben encarnar la universalitat dels afectes humans."

L'elegància de l'eriçó. Muriel Barbery.

dilluns, 13 d’octubre del 2008

StoV 3

Venus... (hi ets?)
aquí va una altra missiva adreçada a un amant deliciós...


... voldria ser en un altre espai...
i en un altre temps...
on no importés res del que importa,
i on tot fos relatiu...

voldria ser en espais de llençols mandrosos i càlids
que conviden a mandrejar
i sentir la calidesa de nous braços ...

voldria mantenir la meva essència però deixar de ser jo...
per anar a trobar-te i amanir una nit de jocs, batalles, assalts i urgències ...
voldria trobar-te fogós i tendre ...
i que volguessis deixar de ser tu sense perdre't del tot...
i recórrer camins sinuosos,
on a cada revolt hi trobés un nou desig per satisfer
i en cada entrebanc una nova mà,
i voldria...
i desitjaria...
sentir-te al meu costat...
només això ...
tancar els ulls i saber que vetllaries els meus somnis
i te'ls enduries a indrets reals...

un petonet dolç com la mel...
(miraré de trobar-te en algun racó de la calma de la nit...)

SESHAT

Fins aviat estimada Venus...

(Imatge d'Internet)



dijous, 9 d’octubre del 2008

percepcions d'un viatge en tren...

Nuvolada espessa a l'horitzó.

Horitzons foscos pressagien futurs incerts,
núvols que aclaparen i conviden a recloure's.

Una pinzellada suau em saluda.
Tanco els ulls.

El seu traç,
la teva mà,
desprèn calidesa.

Fugissera i etèria
apareix i desapareix,
rere un delicat i imperceptible joc de núvols
que evoca records imaginaris de carícies invisibles.

Recorda'm, company,
que prepari estris i pinzells
per poder sentir els altres colors de les teves carícies.

dilluns, 6 d’octubre del 2008

De Seshat a Venus (StoV), 2: paraules...

Benvolguda Venus i també lectors visibles/invisibles,
veig que ja m'havies llegit anys enllà i que em coneixies d'escrits antics, però ara no et(us) vull parlar del que ja coneixes de mi sinó del que no coneixes/eu, per començar a compartir complicitats i somriures, somnis secrets i emocions a flor de pell...
Us faig arribar algunes de les cartes que vaig escriure fa temps (potser anys?, segles?, segons?, dies? , nits?... potser ahir?...) a homes/déus molt especials i que mai van ser llegides.
Van quedar amagades i reposant en capses de somnis secrets...
Ara tornen a sortir a la llum, perquè les paraules escrites són per ser llegides, no?
Quin sentit tindrien sinó?
Com que n'hi ha unes quantes us les faré arribar poc a poc, d'una en una, per no atabalar-vos gaire.

Petonets i bons somnis secrets...



les teves paraules...
m'atrauen...
em remouen...
fan reviure la teva essència en mi...
paraules que s'arrapen a la meva pell...
i que dolçament s'hi passegen
sense presses ...
deixant escolar el temps...
deixant passar la nit...
per trobar l'alba serena...
i despertar el somni màgic de reviure't en mi...

SESHAT

divendres, 3 d’octubre del 2008

Reptes...

Fa dies que no tinc temps ni per pensar...
Ofegada en un mar de feina que m'empeny i m'arrossega,
vertigen plaent que m'engoleix i m'atrapa ...
Em deixo seduir i conduir per la intensitat del moment
amb ganes d'assaborir cada instant però amb molt de respecte...
Repte important,
constància i persistència.
Camins de vida?
Camins de felicitat?
Bon cap de setmana!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...