dies de tots colors...

dies de sol i de pluja,
dies de núvols negres i dies de llum intensa
dies de somriures i llàgrimes
dies de treure pit
dies d'amagar el cap sota l'ala...

RedEyeLoon

dies de vida intensa, dies somorts que costen d'empassar
dies de colors, i d'altres viscuts entre blancs i negres
dies de ventades, dies en calma...
dies que creixen i es fan grans...
dies que ens escurcen la vida...


dies d'anar endavant, dies de fer-se enrere
dies de caure, dies de recollir les molles...
dies de volar, dies d'arrosegar-se...
dies d'enlairar els somnis...
dies de trepitjar realitats i aixafar-les...





dies d'amics, dies de coneguts,
dies d'amors i desamors
dies d'estirar fort, dies de deixar-se anar...
dies de decisions, dies de seure i esperar...
dies que ens ennueguen, dies que flueixen...

dies de conrear paciència...
dies per fer un cop de puny damunt la taula...
dies que ens empenyen
dies que cal estirar...
dies de silencis, dies de converses...
dies de certeses, dies de cridar ben fort... dies per dir prou...

dies de trasbals, dies de por.
dies d'incerteses, dies de dubtes existencials...
dies que naufraguen, dies que ens ofeguen...

Ety Latvia

dies de somriures...
dies de companyia...
dies de passeigs
dies per besar, per abraçar
dies per mirar endavant i dies per mirar enrere...
dies per viure intensament...


dies de comèdia, dies de tragèdies...
dies per celebrar, dies per oblidar...
dies tragicòmics per riure i plorar alhora...




dies per estimar, per somniar, per respirar intensament, per il·lusionar-se de nou...

dies, dies, dies, dies, dies, dies...
i més dies...

i així anar passant els anys...
i així anar dibuixant el solc de la vida a la pell...
i així anar col·leccionant emocions intenses...

i així anar donant tombs per la vida...
i així anar caminant per nous i vells viaranys
i així anar-nos descobrint...

i tot... per voler ballar amb la lluna!

;)

La màgia (encara) existeix... (o darrera crònica d'una festa veïnal que portarà cua)

i aquesta vegada no me l'he inventada tota sola...
puc assegurar-vos que dissabte passat al vespre una quarantena de veïns i veïnes residents permanents i passavolants de Blogville la van viure amb mi.

Puc assegurar-vos que la màgia ens va acompanyar tota la vetllada en els parlaments,
en les lectures compartides,
en els jocs,
en les històries,
en les converses,
en les mirades,...
tot, absolutament tot, brillava en una atmosfera que tots ens vam cuidar molt de donar-hi la forma, els colors i els gustos que més ens agraden.

Van ser unes hores intenses, viscudes entre complicitats, reconeixença de vells amics ja, retrobant coneguts virtuals i de reconèixer nous rostres, de paraules desconegudes, per descobrir encara... nous esguards reconfortants i amigables...
i és que quan veïns i veïnes estan ben avinguts tot flueix bé al replà!

Sé què és (la feinada que representa i la il·lusió amb què es fa) preparar una festa/sopar blocaire; les ganes que tot surti bé, els nervis previs a la festa, la resposta de la comunitat...
i, per això, vull felicitar a la comissió organitzadora, amb el veí al capdavant perquè va ser insuperable. Van cuidar tots els detalls fent possible que la màgia ens acompanyés aquella nit!

Chapeau Comissió!

Tot, ja veieu, com haureu pogut llegir en tots els blocs que ja han fet les seves fantàstiques cròniques, va ser excel·lent.

Però per a mi, a més a més de tot això que ja us he contat, va tenir matisos ben especials.

El plaer de retrobar-me amb amics amics amics d'aquells de debò, d'aquells que tot i començar sent virtuals, a mida de trobades macros, micros i més personals; ja formen part de la meva vida, del meu caminar.

I també, afegir a tota aquesta màgia, una gran i emocionant sorpresa que vaig tenir i que em va fer molta il·lusió.


Us explico...
Mentre anaven arribant els blocaires, alguns coneguts i altres que no... anar preguntant qui ets, d'on vens, com es diu el teu bloc... anar fent petons a uns i abraçades a altres... somriures, bromes,...

De sobte, miro cap al bagul dels llibres, una cara coneguda...
sí?
una cara coneguda?
d'on la conec?
...
és una cara coneguda del passat!
m'hi acosto, dubtant...
és ella!
...
segur?
...
sí, segur!
m'hi apropo encara més, som a tocar quasi...
ella no m'ha vist encara...
potser no em recordarà...
i...
quan aixeca la vista...
ens vam reconèixer!
L'abraçada, la sorpresa, la il·lusió de retrobar-nos va ser mútua i la màgia es va multiplicar fins els núvols!
Va ser genial!
Inesperat i màgic!

MK!
va ser un plaer retrobar-te de nou, en un nou escenari!

Em va encantar poder compartir conversa de passats llunyans, presents desconeguts i futurs somniats...

I, a partir d'aquí, com podeu imaginar, tots els colors de la nit es van anar afegint a aquesta sorpresa inicial.

Llàstima que la nit no va donar per tant com per poder conversar amb tots i totes les blocaires que allà ens vam aplegar.

Ara, només ens queda anar-nos seguint, llegint i saludant per l'escala fins que algun altre veí o veïna eixelebrats decideixin organitzar una altra festassa igual o millor que la de dissabte!

Gràcies a tots amics i amigues blocaires!

Sou genials!

I teniu un do: sabeu fer màgia!

imaginant... somniant... estimant

i és en aquesta hora bruixa,
en què el silenci cobreix les estances
que suaument i amb lleugeresa
goso escriure aquests mots...

acompanyada de la calma de la nit
i respirant tendreses
imagino converses llargues, plàcides
trenant paraules dels presents desitjats
acompanyats de nit...


imagino silencis plens, càlids
que desfan dubtes i incerteses
i calmen urgències
i sadollen, a voltes,
tan sols a voltes,
la set de coneixença...

compassen les hores
desgranant essències vitals
teves, meves...
la nit esdevé el nostre regne...



i ens convida a un tast d'infinits...
convertint somnis en miratges...
traslladant-nos a espais nous, desconeguts,
indrets per descobrir...

desant a la punta dels dits
els tresors viscuts
per poder-los acaronar i resseguir delicadament
procurant que no es trenquin...

compassen les hores
i, puntualment, esllangueixen en albades lluminoses
el temps s'acaba...

ens queden però els records dels moments viscuts...

i els ulls brillants i els somriures plaents...
què més podem desitjar?

tal volta,
un bes dolç de bona nit...

tal volta,
un bes dolç de bon dia...

respirant...

respirar verds, alenant vida

el blau em retorna al camí...
enfoco la mirada
és allà,
en un present infinit...

tot sembla tan senzill
i alhora aquesta complexitat em desborda


segueixo avançant...
ara caic, ara m'aixeco
el camí s'estén davant meu, inabastable a voltes...

sortosament...
l'abraçada em sosté
el bes m'empeny
l'amor em fa creure en els somnis...

i segueixo avançant...
respirant...
estimant...