Ha estat un plaer...
o dos...
o tres...
Poder compartir amb aquest grup de blocaires intrèpids les passejades per Berlín, els riures i les converses, neguits i il·lusions, teixint espais de convivència, de compartir el que som, de fer de blocaires empedreïts, de passar un fred de nassos (que també, sí, també...).
Tot gràcies a en Ferran i a tots els que ens el vam creure a ulls clucs i ens vam apuntar a cegues a una Trobada Blocaire fora de Catalunya, la Primera!
Suposo que ja heu anat seguint les cròniques dels meus companys i ja n'esteu ben informats de tot el que ha anat succeint el darrer cap de setmana... només dir-vos que aviat, aviat segur que veureu alguna foto... (les meves no que les he enviat en orris! ja us ho explicaré que ara estic ben empipada encara!).
Com anava dient...
Una de les activitats blocaires que vam viure, gaudir i riure va ser la del concurs d'escrits. Es tractava d'endevinar l'autor o autora d'un text escrit a partir d'un llistat de paraules que ens va donar en Ferran prèviament a la 1TBfC.
La tarda-nit de dissabte ens vam asseure tots al voltant de la llar de foc (ben especial per cert :) i ens vam disposar a endevinar qui era l'autor o autora del text que ens havia tocat.
Va ser una estona emocionant i plena de sorpreses!
Érem 11 blocaires i 5 van encertar els autors... els altres no pas i la penyora era beure glühweins fins que l'encertéssim... sort que després es va rebaixar el càstig que si no... servidora... hauria anat ben servida (mai millor dit!) d'aquest beuratge tan exquisit i alhora reconfortant.
Bé, ja que vosaltres no heu llegit cap text... us convido a fer-ho i a endevinar de qui són... trobareu tots els altres textos en cada un dels blocs dels participants a la 1TBfC, per si voleu jugar amb nosaltres i fer el ple al quinze!
Els possibles autors: Nur, DooMMaster, Rita, Eulàlia, kika, Sànset, Utnoa, Joan, Lluïsa, Francesca, ... (no em deixo ningú, no? No... en Ferran només va participar repartint els textos i donant-nos instruccions de com havia d'anar tot.
Aquí us deixo el text que em va tocar a mi...
De qui diríeu que és?
El silenci de l’estança es veia trencat pel lent tic-tac que ressonava des del rellotge de paret. La làmpada projectava un llum esmorteïda i difosa. Es diria que no estava sola, que algú mirava per sobre la seva espatlla allò que es disposava a fer.
Sobre la taula, al costat de la gerra de cervesa, s’estenien un seguit d’objectes estrambòtics: una samarreta, una brúixola, un bitllet de loteria, l’ordinador encès, un clauer en forma d’ós, la càmera de fer fotos i un parell d’aranyes acolorides, els mapes la U-Bahn i la S-Bahn de Berlin.
Va agafar la gerra i va fer un llarg glop, va llepar-se els llavis i va sospirar. Enrere, com en un somni, quedaven els 3 dies passats al costat dels amics acabats de fer. Alguns escrivien en un blog. D’altres, no. I aquí estava ella, un cop a casa, pensant en el viatge blogaire, disposada a escriure’n un post.
Va mirar per la finestra. Buscava una mica d’inspiració i en canvi va trobar la lluna rodona que s’hi emmarcava en el fons de cel gris fosc, gairebé negre. Relluïa amb aquell magnetisme hipnòtic. No podia ser, diria que just havia vist passar l’ET volant en la seva bicicleta. Va parpellejar... semblava ben real.
Algun dia hauria de deixar el vici de menjar Marshmallows. Estava clar que li reblanien el cervell.
Ja ho teniu clar?
Doncs deixeu el vostre comentari!
I si no... aneu a llegir els altres textos a veure si trobeu el meu! (que va ser un dels encertats ja que hi vaig deixar pistes evidents de la meva manera d'escriure...).
Teniu fins diumenge per jugar! El diumenge a última hora publicarem els resultats.
