Regals amb encant

Regals preciosos.
Agraïment profund.

Regals de les altres, #laltra, #claltra, pels 50!
Gràcies noies. Sou genials.
Quina sort haver coincidit!

I la vida que segueix fent xup xup amb tots els seus malgrats i totes les seves conseqüències. 

I jo que me n'alegro.
Obrint pas ja cap a la dècada de les bruixes, de les bruixes sàvies.
De moment, aprenent-ne. Fent camí.

Salut, somriures i lectura!

existències invisibles

l'orgull (o no) de poder ser aquella dona...

Jeanie Tomanek

Des que li va dir, no s'ho podia treure del cap.
- Ah! La M. és aquella dona que envia mails!
I aquella dona, M. per ser més exactes, que li dóna voltes.
-T'ho miris per on t'ho miris, dir que jo, M, sóc aquella dona, és del tot despectiu. Dolorós.
No per res, sinó perquè ella mai hauria pensat que algú la veiés gran, gran i sense ànima.
Dir aquella dona, és saber-la sense veure-la.
- Oh! Ara ho entenc! Sóc invisible! Ja dec haver arribat a aquella edat desequilibradament plàcida (o no) de la transparència subtil i alhora tan omnipresent. Aquella edat que, tot i no ser tangible, envio mails i l'altra gent em recorda, ni que sigui per això, per fer-me existir en converses intranscendents.
- Així doncs...?
- Un plaer i un orgull poder ser aquella dona. Sí, sí, la que envia mails i es fa omnipresent sense ser-hi del tot, la M.!

regals de #laltra

oportunitats de llegir llibres que mai llegiria
de rellegir amb altres ulls
de  fixar-me en detalls invisibles,

(realitats calidoscòpiques) 

d'entendre l'impossible
de parlar sobre el que no sé, del que (amb prou feines) sento
de riure'm de mi mateixa
també d'engrunar certeses* i adonar-me'n que res és del tot com decideixo imaginar,
de construir fragilitats elàstiques per poder ser d'altres maneres, redibuixant límits,

imaginant altres camins possibles

inventant models prohibits 

afiançant passes mil·limètriques cap a nous abismes, oportunitats de ser en altres vides no viscudes...

            

un espai per estimar-me més a mi mateixa,
fins i tot d'apreciar allò que no m'agrada, agradant-me
de gaudir de moments transcendents i trivials en l'espiral del temps present
d'ensucrar tràngols indigeribles
de teixir complicitats vitals nuant cuirasses,
de ser inconscientment feliç
gràcies noies!
#laltra
#CL


*extret de Creixen malgrat tot les tulipes, Sònia Moll

Losers?

uns riures...
unes reflexions...
preguntes amb respostes diverses...
un pica-pica... compartit ésclar! (i sense patates braves i amb
vi de l'Empordà...;-)

i una conversa amable que es va allargar hores i ens va fer riure de nou, pensar de nou, compartir de nou...
5 dones,
disseccions profundes de vides viscudes (i patides), triades, o trobades?
o potser ni una cosa ni l'altra... amb algunes renúncies assumides... i d'altres pendents...
o no eren tantes ni tan greus? i, en realitat tot són avantatges?
dubtes... certeses... 
tot plegat una bona vetllada d'inici d'un cap de setmana llarg i, el millor de tot... per endavant i per viure!
Losers?
mmmm...
Una llàstima que es faci servir el llenguatge com un element clau per classificar les opcions de vida des d'ulleres patriarcalsheteronormatives amb característiques úniques i insertades en el codi intern i el social... difícils de desenganxar de la pròpia pell però amb ganes de fer-ho... (sí? segur?) sí, sí... amb ganes de fer.ho...
El llenguatge que encadena, que classifica, que qualifica, que jutja, que valora... des d'un únic punt de vista... i ens fa gràcia... o no gens...
Qui són els losers realment?
Existeixen? Segur? Per qui?
Potser canviem-li el títol... Winners... 
i ja comencen a canviar percepcions i es poden fer mirades diferents...
potser canviant el llenguatge podrem anar canviant les creences profundes, els xips insertats, els models inamovibles i rígids que ens engavanyen i limiten...
potser no, n'estic segura!

Seguirem debatent... i rient... i compartint...

Bon cap de setmana!

*****************************************************

*que consti que aquest post, inicialment, no tenia més de 50 paraules -estil Kika- però, ai las! m'engresco i al final acabo escrivintparlant més del compte... i paro, perquè seguiria...però no cal...

amb les hormones alterades…per la primavera...?

Hi ha dies que no em cal gaire més…

i d'altres que ho trobo a faltar tot…

i a tu?

també et passa?

-----------------------------------------

*o potser és cosa de l'edat ja... i de la medicació? 

;-)

amb els millors desitjos...

de pau...

amor...

i farcit de felicitats petites...

però intenses,

com la vida mateixa...

petons i somriures

imatges d'autoria desconeguda

Per tots...

 Per una educació pública i de qualitat...

Escoltar, dialogar, consensuar,... prendre acords assemblearis... decidir democràticament...

Es pot dir més alt, però no més clar...

 Si encara tens dubtes... algunes respostes...

Ja els has donat un cop de mà?

Sense res més a dir...
queda molt per fer, ells ja han engegat el camí...
ànims companys, el nostre suport és amb vosaltres...
demà lluirem samarretes verdes...

Som-hi? Véns?

Vull ser lliure!

Donem-nos les mans!

Enllacem blogs!

Fem pinya, mirant cap el mar, somniant quin futur volem per a la nostra estimada terra.

Volem ser lliures ara!

I ho aconseguirem 

sempre que la nostra Via sigui 

un camí de Pau i de solidaritat, 

una Via en terra d'acollida i de diàleg entre les persones.

Ara podem canviar coses, 

només depèn de nosaltres i de la nostra fermesa i determinació en triar com volem ser.

Vull ser lliure!

Aquest és un blog enllaçat per la Independència amb l'ESPAI DE GALIONAR

Celebrant Santornemi

Avui tocava, sí.

Qui més qui menys un dia o altre ha de celebrar el sant que, generalment, produeix més aversió: Santornemi; sobretot quan toca celebrar-lo després d'un període més o menys llarg (en el meu cas, tres setmanes). Reconec que aquest any (a diferència d'altres més joiosos i motivats, per exemple aquest) en tenia ben poques ganes de celebrar res que no fos el final de la jornada, però com que no em tocava més remei, he mirat de fer bona cara i prendre-m'ho amb calma i bon humor.

Per sort, el dia m'ha fet costat i la fresqueta ha fet més lleuger el pas de les hores davant de la pantalla.

Així que, malgrat la mandreta que feia començar a treballar avui, no ens queixarem de res i mirarem de viure el present amb els ulls ben oberts i la mirada neta, sense entrebancs ni prejudicis ni estretors... només amb el filtre de l'amor.

Han estat dies en què hi ha hagut de tot, és clar! però el més important de tot és l'esforç fet per mirar diferent i aprendre a interpretar i veure la vida des d'una nova perspectiva. De mirar endins i escoltar atentament què hi passa, d'entendre que tot el què vivim és perquè ho decidim viure en la forma que imaginem cadascú de nosaltres i que els entrebancs que trobem en el dia a dia són només conseqüències de la manera que interpretem els fets... Dies de deixar-se sorprendre positivament amb alguns miracles inesperats fruit d'aquest canvi de perspectiva, de mirada, i d'adonar-se també de la molta feina que tenim per davant encara... (us deixo aquí un tastet d'això de què parlo, per si voleu saber-ne més).

Dies de relax, de vacances, de somriure, de màgia... amb aquell estat mental que, per poc que pugui, procuraré mantenir durant tots els moments de la resta de l'any. Per mantenir ben viu l'esperit i les ganes de viure intensament tot el que cada instant de vida em regali.

Feliç Santornemi a tots!

Diu que els crancs...

tenim la lluna a favor...

sempre????

Sense dubte,

perquè la lluna m'ho diu, 

avui provaré sort amb l'amor.

I vindré...

Amb un petó desbocat i el gest de saber que serà ben rebut.

Què et sembla si et convido a sopar?

(amb aquella confiança que dóna saber que l'horòscop avui diu la veritat...)

I dormiré al teu costat...

No ho saps,

però avui dormiré amb tu.

He escoltat aquesta cançó centenars (milers?) de vegades... 
m'encanta... 
potser perquè sóc cranc...
i em pregunto si en Joan també ho deu ser... 
Ja ho sé, no té perquè... però... i si ho fos? 
Algú ho sap?  
#dubtesexistencials
;-)

De nou... benvinguda tardor!

Somniejo desperta.


Sense res més a fer,
vagarejo per instants viscuts.

M'hi ensabono,
tacte suau de la pell,
per reviure'ls intensament.

Per un moment,
la brillor dels ulls,
m'enganya.

I em fa por despertar.
I saber que no, que no hi ets.

I fregar-me els ulls,
humits encara,
de la pluja d'un ahir massa proper.

I tornar a mirar,
llevar la basarda i saber-te aquí,
a prop, a tocar.


Sense veure't,
sento la teva abraçada.

dies de tots colors...

dies de sol i de pluja,
dies de núvols negres i dies de llum intensa
dies de somriures i llàgrimes
dies de treure pit
dies d'amagar el cap sota l'ala...

RedEyeLoon

dies de vida intensa, dies somorts que costen d'empassar
dies de colors, i d'altres viscuts entre blancs i negres
dies de ventades, dies en calma...
dies que creixen i es fan grans...
dies que ens escurcen la vida...


dies d'anar endavant, dies de fer-se enrere
dies de caure, dies de recollir les molles...
dies de volar, dies d'arrosegar-se...
dies d'enlairar els somnis...
dies de trepitjar realitats i aixafar-les...





dies d'amics, dies de coneguts,
dies d'amors i desamors
dies d'estirar fort, dies de deixar-se anar...
dies de decisions, dies de seure i esperar...
dies que ens ennueguen, dies que flueixen...

dies de conrear paciència...
dies per fer un cop de puny damunt la taula...
dies que ens empenyen
dies que cal estirar...
dies de silencis, dies de converses...
dies de certeses, dies de cridar ben fort... dies per dir prou...

dies de trasbals, dies de por.
dies d'incerteses, dies de dubtes existencials...
dies que naufraguen, dies que ens ofeguen...

Ety Latvia

dies de somriures...
dies de companyia...
dies de passeigs
dies per besar, per abraçar
dies per mirar endavant i dies per mirar enrere...
dies per viure intensament...


dies de comèdia, dies de tragèdies...
dies per celebrar, dies per oblidar...
dies tragicòmics per riure i plorar alhora...




dies per estimar, per somniar, per respirar intensament, per il·lusionar-se de nou...

dies, dies, dies, dies, dies, dies...
i més dies...

i així anar passant els anys...
i així anar dibuixant el solc de la vida a la pell...
i així anar col·leccionant emocions intenses...

i així anar donant tombs per la vida...
i així anar caminant per nous i vells viaranys
i així anar-nos descobrint...

i tot... per voler ballar amb la lluna!

;)

jo vull aquest nadal!

Si pogués triar...



sense dubte em quedo amb aquest nadal...
en el que regalar és infinitament més important que rebre...
  en el que donar és infinitament més gratificant que esperar...
     en el que estimar és el millor que podem decidir que ens passi....
                                                                                                                   
                                       sigueu molt feliços!
                                    us desitjo un  Bon Nadal!

De celebració...

hi ha poques coses que són per sempre...
i aquesta és una d'aquestes poques coses...
potser la única...

avui,
tot just fa 18 anys...
vaig ser mare...
i tenia ganes de compartir-ho...

mare d'una nineta...

que ja ha crescut... molt!

estic molt contenta i enormement satisfeta quan et veig i penso en tots aquests anys viscuts i compartits...
una agradable sensació saber-te gran, independent, amb la teva pròpia personalitat, tan tu, tan especial...
i anar deslligant lligams...
per poder volar...
lliure i feliç...
i estimant...
així et desitjo el camí...

tresors...

m'endinso entre els carrerons i em deixo arrossegar per l'energia que se m'emporta.
enfilo el carrer major, el del teatre i sense adonar-me'n segueixo la ruta prefixada d'altres vegades.
deu ser que dec ser dona de costums...
és un deixar-se portar control·lat, sense perill.
tombo la cantonada i al final del carrer m'aturo. entro al local atapeït de gent i em faig un lloc a primera fila.
des d'aquí estant, observo el moviment davant i darrere de la barra.
vitalitat.
el pintxo de truita és realment bo.
des de fa dos anys que na Idoia me'l va 'presentar' que no marxo de la ciutat sense tastar-lo.
el txacolí també m'agrada...
el proper cop, aquest serà el darrer local que visiti... el pastís de formatge fa una pinta boníssima!
ja fora, decideixo canviar el rumb amb el risc de no trobar la propera parada.
m'arrisco i giro en contra direcció del què em proposa la pròpia inèrcia.
vagarejo pels carrers que poc a poc van apagant el seu enrenou...
em despisto.
em perdo.
intento situar-me, diria que és aquí, però no.
tant se val.
ja ho té això de canviar de rumb.
segurament deu ser tancat i no el reconec.
què hi farem.
em dirigeixo cap al port. la brisa marina em saluda amb un corrent d'aire fresc, valent i agradable alhora.
els llumets del port tintinegen.
una temperatura primaveral m'abraça.
segueixo passejant, de retorn a l'hotel.
ara, les onades acompassen el ritme.
m'envaeix una sensació de pau.
m'assec en un banc per respirar-me i sentir-me.
olor de mar.
el so del telèfon em retorna a la realitat.
el missatge és clar.
                t'estimo.

jo també.

----------------------

tresors = bocins de vida

Vols viure el TEU present?

T'has preguntat mai què passaria si, de cop i volta, se t'aparegués a la teva realitat un tu (mateix) que ve del futur?
T'has preguntat mai què passaria si, a més a més, aquest TU volgués fer-te canviar alguns dels plans immediats que tens, amb l'objectiu de canviar un futur que desconeixes però que certament no porta gaire de bo?
T'has imaginat mai que, de sobte, tu mateixa et diguessis que no pots fer allò que vols perquè t'estàs equivocant?
Un TU que no et deixa viure la teva vida perquè en coneix les conseqüències?
Si algun cop, un TU igual que tu però aliè als teus desitjos et volgués convèncer per canviar el curs dels esdeveniments?
Si el teu TU t'expliqués el teu futur, te'l creuries? te l'escoltaries?
Voldries conèixer-lo per evitar errors?
potser per curiositat...
potser per fer algun petit canvi...
potser per no repetir errors del passat...
potser per millorar...
Creus que és possible?
Ho faries?

Viatjar en el temps... un tema que, des de sempre, ens encisa i alhora ens espanta...
Viatjar al futur... viatjar al passat... viure el present...
Aquestes són les qüestions que es fan els personatges de SATISFACTION, o millor dit, són els fets que els 'toca' viure als tres (o són 4?) personatges que et conviden a seure al menjador de casa seva i et traslladen al seu món on tot és possible: il·lusions, desgràcies, riures, tragèdies, imaginacions i somnis, mentides, certeses i llàgrimes, angoixes, pors,... tot plegat, escenes molt humanes i reals, amb una aroma de cafè que ho fa tot encara més verídic que no pas ho és...
80 min per oblidar-se d'una mateixa i del propi paisatge i viure les emocions i situacions d'altres TUs que no som nosaltres però que certament podríem ben bé ser-ho...
PASSAT?
FUTUR?
PRESENT?
Molt recomanable...
Sala FlyHard - SATISFACTION

------------------------------------------
curiositats...coincidències... o coses que passen i m'agraden...
entrar i que et preguntin quant vols pagar per l'entrada...
que et rebin amb un got de cava abans de començar...
fer cua al lavabo i l'actriu protagonista et demana que la deixis colar... que té pressa segons diu...
poder gairebé tocar les llàgrimes del protagonista de tant a prop com el tens...
seure a la segona de tres files...
sortir del teatre de nit i una temperatura càlida i els raigs de lluna (quasi)plena m'acompanyen fins la porta de casa...

Diumenge de tardor

Tardor jove, tardor viva...

Estiu clos...

Emprenc el diumenge amb suavitat,

La natura endreçada
d'un poble lleganyós
m'hi convida insistentment.

 Camins de tardor

 Jocs de llums i ombres

 arbres pacients, bosc en vetlla

silencis efímers

vida!

Tardor endreçada...    lluminosa...    humida...

camins irisats, màgies desvetllades

ombres perfilant desitjos

 la resplendor de l'estiu reposa en fulles seques
jeu en un jaç de seda...

 tardor incipient nodrint letargies imprescindibles...