m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dimarts, 27 de desembre del 2011

tradició a mida...


No m'agraden (gaire) les tradicions.
Suposo que perquè a casa tampoc hem estat massa de tradicions, tot i que sí de costums.
Però el cert és que tampoc m'acaben de fer massa el pes els costums que són perquè sí, perquè sempre s'han fet així.
També reconec que hi ha costums que ni em plantejo si m'agraden o no (deu ser que ja em van bé)  i d'altres que em fan una mica de nosa...
Així és com en aquesta època que vivim, seguim tota una sèrie de rituals (com més o menys tothom suposo)  i que hem anat fent i canviant una mica a mida de necessitats i de gustos dels participants.
La majoria venen de lluny, i els hem anat combinant, en cada moment, segons les circumstàncies de vida.
Com que ja fa anys que vam aconseguir que l'agenda d'àpats familiars quadrés amb les diverses necessitats familiars de manera força satisfactòria, i de moment no hi ha hagut canvis, ja no l'hem canviat.
Ja fa uns quants anys també, més de vint, vam decidir que passaríem els caps d'any a diferents ciutats d'arreu.

París, Madrid, Londres,... van ser les primeres de la llista.
Al quart any, però, no va poder ser.
Una nena de mes i escaig ens va aturar.

I va ser llavors, quan ens vam inventar una festa de comiat de l'any a mida de les circumstàncies.
Vam decidir fer un bon soparet.
Una mica de marisc i altres menges exquisides van omplir la taula. 
Vam comprar també una ampolla de Moët Chandon per fer el brindis.
I per no quedar-nos massa ensopits, vam comprar globus i garlandes per guarnir el menjador...
Tot a punt...
Vam sopar, vam brindar,...
Tot boníssim!
Però vam acabar de sopar d'hora i encara faltava més d'una hora per poder menjar-nos el raïm.
...
Avorridots com estàvem (la televisió tampoc no ajudava gaire la veritat...) i mirant els globus que havíem penjat, no se'ns va acudir altra cosa que posar-nos a escriure missatges pel nou any, agraïments per tot el què havíem viscut en l'any que s'acabava,  tot allò que volíem que passés durant el nou any,  tenir salut, seguir conservant la feina,... per nosaltres, per la família, pels amics,...
L'espai es va anar omplint d'energia positiva i bones vibracions.
Ens vam engrescar tant que tots els globus van quedar plens de missatges i desitjos pel nou any.
Es van fer les 12 i vam menjar-nos el raïm i vam acabar-nos l'ampolla de cava...

L'endemà vam petar tots els globus i els vam guardar en una bosseta.
I així, ens vam inventar un ritual, costum, tradició,... digueu-li com vulgueu... que ha durat fins avui...

I aquest any hi tornarem.
Ara ja som quatre a inflar, a escriure, a desitjar, a sopar i a celebrar el comiat de l'any i l'inici del següent amb el nostre ritual particular.
La màgia d'aquesta nit és ben especial.
Pensar i escriure el que volem que passi durant el proper any és una bona manera de començar a construir realitats possibles.
I, per això, cada any, hem anat vivint desitjos, somnis, projectes,... amb més o menys esforç, això sí... però no ens ha anat malament del tot la veritat. No ens podem queixar...
Això sí, entre els desitjos no se'ns ha acudit mai posar que ens toqui la loteria
(potser per això mai ens toca! O potser serà perquè no en comprem?)

I aquest any, de nou, l'activitat de la tarda del 31 serà preparar el sopar, refredar l'ampolla de Moët i escriure les nostres il·lusions en els globus.

I avui us convido a que, si us ve de gust, compartiu els vostres desitjos i els escriurem en els globus i serà una manera de compartir amb vosaltres la nostra tradició.

El meu desig per a tots vosaltres és que, malgrat tot el que ens envolta, sigueu feliços i pugueu tirar endavant tot allò que us proposeu pel 12.

Una abraçada a tots i totes!
I un 2012 ple d'oportunitats per gaudir, estimar i viure!

dissabte, 24 de desembre del 2011

jo vull aquest nadal!

Si pogués triar...



sense dubte em quedo amb aquest nadal...
en el que regalar és infinitament més important que rebre...
  en el que donar és infinitament més gratificant que esperar...
     en el que estimar és el millor que podem decidir que ens passi....
                                                                                                                   
                                       sigueu molt feliços!
                                    us desitjo un  Bon Nadal!


dilluns, 12 de desembre del 2011

Converses (de parella) habituals... (o de com la geometria amorosa es reinventa amb altres fórmules possibles...)

A i B, passegen per carrerons plagats de productes de primera necessitat.
Ara les llets, ara els iogurts...
- I si li regales una col·lecció de DVD's per practicar l'anglès?
-... És que...
Mentre trien les galetes que esmorzaran aquella setmana, la conversa segueix el seu curs:
- És que un disc dur és molt fred...
- Ja, però així solucionaria una necessitat que té...
- Un regal per solucionar una necessitat? Un regal ha de ser inesperat, t'ha de sorprendre, ha de ser especial...
-... Sí, és clar... No és un regal gaire lluït aquest...
Ara miren si les safates de llom i de pollastre són del seu grat... o potser agafen les hamburgueses que queden un pèl més enllà?
- A mi, si fos jo, em faria gràcia que em regalessis una capsa de sabons i cremes perfumades, d'aquestes tan boniques que preparen en un paquet amb llaç...
- ...
Amb el carretó ja ple van cap a la caixa... i mentre esperen per descarregar i pagar, ella encara li pregunta:
- I no li agrada llegir? Potser un llibre xulo...
- Tampoc ho acabo de veure clar...
- Buuff.. quin regal més complicat de fer...
- Sí...ho és...

I paguen i surten. I segueixen donant-hi voltes. Com si res...

Converses habituals en dies de Nadal...

Una conversa que sembla ben trivial i que té tota una història de vida al darrere.
____________________________
A li suggereix a B regals possibles per a fer.
B no està gaire convençut de res, vol que el seu sigui un regal especial.
El regal és per a C.

A i B són parella des de fa quasi trenta anys. S'estimen profundament, encara ara.
C és l'estimada de B.
A ajuda a B a triar un regal per a la seva altra dona estimada...

A coneix a C indirectament, a través de B; se l'aprecia i, en certa manera, també se l'estima.

De vegades també apareix el monstre de la gelosia, i espanta de debò... i trontollen els fonaments... i els fa dubtar i ho engegarien tot a rodar... segurament seria tot més fàcil si...

Però un cop passa la turmenta, i s'asserena de nou el paisatge...
A prefereix reconvertir aquestes emocions i exercitar-se en deixar estar el verb posseir com a principal mostra d'amor (tan ben recolzat socialment sota l'estructura romàntica tan ben apresa i convenientment segellada en el codi sòcio-genètic del món occidental) i canviar la dependència, l'instint de possessió i l'exclusivitat de l'amor per la llibertat d'estimar i de relacionar-se.
Prefereix fer aquest exercici perquè està convençuda que l'art d'estimar és infinit i com més estimem més feliços podem ser... I perquè pensa que l'amor no cal racionar-lo i reduir-lo en un racó, cal escampar-lo, cal regalar-lo, cal compartir-lo, cal viure'l plenament... i deixar-lo en llibertat perquè es manifesti en tota la seva grandesa i senzillesa...

Ah sí, me n'oblidava!
Un detall important...
A també ha estimat altres homes a més a més de B.



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...