m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dimarts, 28 de juliol del 2009

rastres...



Ressegueixo camins de petxines
que em retornen a un bell escenari...

Tot és nou, diferent,
però alhora
és el mateix...

Llàgrimes de sol

perlen les meves sines.

Els estels brillen
en la tev
a mirada...

Tràfec de cotxes, el dia es lleva...
moviment, multitud, xafogor...

Llums que s'apaguen, la nit s'encén...
quietud, solitud, brisalls de mar...

La llum del sol omple l'espai
orfe de desig...

La nit ens inunda
i vessa d'intensitat...

M'assec entre les barques
i recullo els
grans de sorra...
espectadors invisibles
del nostre encontre...

Deixo que se m'enganxin a la pell...

Tanco els ulls i em deixo seduir
cercant les teves mans...

I les trobo.
I deixo que altra volta m'estimin...

Sol i lluna.
Dia i nit.
Platja i mar.

divendres, 24 de juliol del 2009

transparències...



M'agrada banyar-me nua...
Sense impediments...
sense cap peça que destorbi els moviments...
sentir com l'aigua abraça el meu cos,
l'acaricia lliurement
i es passeja pels racons més amagats i íntims....
...




És així també com m'agradaria que fossin les relacions entre les persones.
Sense artificis que les determinin.
Sense prejudicis.
Amb naturalitat.
Podent expressar com som, com pensem, com sentim,...
Lliurement.
Sense convencionalismes ni ordres socials prefixats i heretats.

M'agradaria poder parlar clar...
Poder fugir de costums i accions esperades per la resta dels ulls que em miren.
Poder expressar amb sinceritat les emocions que em trasbalsen i que m'equilibren, les que em fan trontollar i les que m'asserenen,...
Anar trencant els murs de cristall que he construït per protegir-me i cada vegada ser més transparent...

En vaig aprenent.
Vaig practicant.
M'està agradant!

Fotos de dona i mar

dimecres, 22 de juliol del 2009

sentit poètic



Quin ensurt!


Pensava que havia perdut la capacitat de viure poèticament (si és que algun cop m'ha acompanyat, és clar!)...

Feia mesos que no sentia com les paraules s'apilonaven a dins meu per poder sortir i veure la llum...

D'aquesta manera...
voluptuosament, desordenades, a cops, a batzegades...
talment com batecs de poesia que malden per alliberar-se de la presó on són captius...


Feia temps...

...
m'havia quedat aturada,
presa en quefers diaris i continus,
sense possibilitat d'escapar, de fugir,...
ni me n'havia adonat!

Com marxar, si una no se n'adona que ha quedat ancorada en la quotidianitat més absurda?
La quotidianita
t autoimposada...
El deixar-se portar...


Ara,
avui,
en aquest instant...

torno a ser jo...

i és al teu costat,
en la teva companyia...

que torno a sentir la meva essència...

aquí...

arran d'aigua...

en aquesta platja solitària encara...

que espera pacient els seus nous estadants d'avui...

però que ara reposa tranquil·la i serena...

...
torno a ser jo...
i les paraules surten a esgarrapades,
amb la suavitat de les onades matineres...
amb la cadència dels batecs...

sense aturar-se...
per sort, avui...

la poesia (el meu món poètic particular)...

impregna tots els porus de la meva pell

i vessa en forma de paraules més o menys destriades...

més o menys endreçades...
però amb molta suavitat i gosadia,
de manera impúdica, alhora que serena, humil,...

i és des d'aquí que l'ofereixo...
m'ofereixo i comparteixo el gaudi d'escriure amb vosaltres...

Benvingudes de nou... benvinguts...

la porta és oberta...
us convido a construir un avui ple de poesia...
ple de màgia...
ple d'il·lusions...
ple de vida...
m'agrada sentir-me acompanyada
en aquest camí d'aprenentatge cap al viure poèticament...
petons

dilluns, 20 de juliol del 2009

estimant...


Aprenc a estimar-te tal com et dónes...

...a voltes salvatge, a voltes cadell,

esquerp, sensual, tranquil, apassionat...

i és en aquesta renúncia
que sé qui ets...


i és en aquesta acceptació
que em descobreixo en tu...

Em deixo posseir, captivar, inundar, emmotllar,...

per la teva naturalesa

i a cada corba que dibuixes
reconec el meu cos imperfecte

i aprenc a estimar-me.


Admiro i m'amaro de la teva força...

la teva persistència
que a voltes em posseeix
i em fa traspassar els meus propis límits.


Em deixo prendre,
sense resistències,

acceptant la teva immensitat...

i em rendeixo davant la teva magnanimitat
amb humiltat...

ensenyar i aprendre


Faig de mestra...
Fa molts anys...

He tingut molts alumnes...
de totes les edats...

grans, petits, mitjans,...
i tot el que puc dir
és que...
em queden tantes coses per aprendre encara!

dissabte, 4 de juliol del 2009


en aquests moments et desitjo intensament...
estic sola

desitjant poder-te acaronar...
desitjant-te intensament....

desitjant l'indesitjable...
maldant per no enredar-me en el record de besos eterns...
o potser deixant-me enredar i provocant nous besos inacabables que parteixen dels llavis i acaben en racons càlids i humits...

si tanco els ulls
puc sentir el teu desig a cau d'orella,
puc sentir el teu desig lliscant coll avall.
puc sentir el teu desig a la meva pell
i puc sentir la teva mirada subratllant el fràgil equilibri del meu cos,
en la calidesa de la nit d'estiu,
en espera del teu sexe...

i puc sentir el dolç despertar dels meus sentits
en el frec a frec
de la pell en moviment...

i imagino el tacte dels teus dits
recorrent els moviments suaus dels malucs...
i sento els teus llavis que reclamen atenció per allà on passen
i com una flor que s'obre,
m'obro...
i resto a l'espera de poder atrapar el teu desig entre els pètals rogencs intensos ...
i la humitat m'envaeix en un dolç fil de sensacions...

i espero,
sinuosament,
l’avenç de les teves mans

des dels meus llavis...
aturant-se en els botonets d’excitació que ressalten sota la samarreta i s’encaminen a cercar tremolors ja viscudes
dolces sensacions que es descabdellen amb un petit tast,
un lleu frec que obre paradisos màgics

i resto a l’espera de poder endinsar-me en tu
i que t’endinsis en mi...

i poder seguir les onades, el seu ritme,
la seva cadència...
que de cop es posseeixen d’una força...
que ens porta a vorejar abismes i rodolar per pendents impossibles....
sentir la tempesta de sensacions desfermades,
esgarips de plaer que s’escapen de boques segellades...
de cossos prohibits
que es cerquen, es busquen, es troben....
i que s’arrisquen a viure la prohibició i a desafiar lleis absurdes

sentir el teu plaer a dins meu...
fer-te sentir la invasió del meu plaer i sentir-nos profundament vius
profundament afortunats del regal de tenir-nos i donar-nos...

del regal de ser i estar aquí i ara

(t’estimo)
(encara que no es pugui dir, ni sentir, ni imaginar...)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...