
Carrers deserts,
aires de nit...
aires de nit...
a mitja nit...
dues bombolles...
que al seu encontre esclaten en espurnes irisades
i il·luminen la foscor del carrer
amb una llum càlida, fresca, primaveral, lluminosa,...
i l'espai desestructurat es torna a confegir en una nova bombolla,
única, brillant, plena de vida i vitalitat,
dipositària d'il·lusions i màgies...
i s'enlaira, s'enlaira, s'enlaira,....
amunt, amunt, amunt,...
i vola...
i flueix...
i es deixa portar pel ritme dels desitjos dels seus estadants....
talment com un somni...
a mitjanit...
carrers deserts, aires de nit,...
un punt brillant en el cel...