m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dijous, 27 d’agost del 2009

silencis...



Reprenc silencis oblidats...

Els observo,
apareixen densos i incòmodes.

Deixo que m'envaeixin...

Em trasbalsen
i els trenco amb paraules absurdes
que repiquetegen a les parets de cambres buides.

Altra volta se m'escapen
i emmudeixo.

Reprenc silencis perduts...
els deixo fer...
m'omplo del buit dels seus mots
i s'enduen el desassossec.

Reprenc vells silencis amagats...

dimecres, 19 d’agost del 2009

reflexions d'aniversari...

Avui és l'aniversari del petit de la casa...
En J. ja en fa 11!
Per celebrar-ho, aquest matí hem baixat a la platja a estrenar la taula de skim board que li hem regalat.




Ens ha acompanyat un amic seu, l'A.
S'ho han passat d'allò més bé, lliscant damunt l'aigua i caient espectacularment en un matalàs aquàtic, avui transparent i amb una temperatura ideal (potser un pèl massa càlida i tot).

Reien, queien, es tiraven, tornaven a riure, a caure, jugaven, inventaven nous jocs, provaven, queien i es tornaven a aixecar una i altra vegada...

Quina enveja...


Felicitats J.!


Ara és al Gamper amb una part de la família, a veure els seus ídols i passar-s'ho d'allò més bé, segur.

_____________

Me'ls mirava...
i pensava en tot el que tenen per davant...
Una vida per ser, per estar, per decidir, per imaginar, per somniar...
I per poder fer realitat tot allò que es proposin, tirar endavant il·lusions i projectes...
Sempre des de la profunda convicció que
tot és possible. Que no hi ha impediments per fer allò que realment vulguem fer, que amb preparació, esforç, constància, perseverança i una actitud positiva podem arribar tan lluny com ens proposem. De vegades més enllà i tot.

La capacitat humana és realment espectacular.
I si no ho acabeu de veure clar, mireu el pare de l'A. i els seus companys de viatge com ho expliquen... i tenen tota la raó... les limitacions que tots tenim (que ens autoimposem, moltes vegades de manera inconscient o molt conscientment) són al cervell o al cor. I està clar que podem superar-les.
Així que, si de debò ens proposem aconseguir alguna cosa en aquesta vida, només cal
creure que és possible i posar-se a treballar... Això sí, no hi ha res que sigui de regal... tot té el seu valor... com més ambiciós sigui l'objectiu més preparats haurem d'estar.
El no ja el tenim, cal moure's per aconseguir el si.

Potser aquest seria el millor dels aprenentatges per a dos noiets d'onze anys que tot just comencen a fer-se grans i cada cop més autònoms.


Una abraçada per a totes i petons per a tots!

dilluns, 10 d’agost del 2009

tatuatge...


Porto el segell del teu desig
gravat en el meu pit
i el llueixo invisible
talment com un trofeu guanyat a l'amor...

dimecres, 5 d’agost del 2009

I encara més...

Poemes d'Álvaro de Campos...

LISBON REVISITED

No: no vull res.
Ja he dit que no vull res.

No em vingueu amb conclusions!
L'única conclusió és morir.

No em retragueu estètiques!
No em parleu de moral!
Fora d'aquí la metafísica!
No em prediqueu sistemes complets, no em retragueu conquestes
de les ciències (de les ciències, Déu meu, de les ciències!)
-de les ciències, de les arts, de la civilització moderna!

Quin mal els he fet, jo, a tots els déus?

Si teniu la veritat, guardeu-vos-la!

Sóc un tècnic, però la meva tècnica és tan sols dins la tècnica.
Fora d'això, sóc boig, amb tot el dret d'ésser-ho.
Amb tot el dret d'ésser-ho, ho heu sentit?

No em molesteu, per amor de Déu!

Que potser em volíeu casat, fútil, quotidià i tributable?
¿Que potser em volíeu el contrari d'això, el contrari de qualsevol cosa?
Si jo fos una altra persona, faria de voluntat de tothom.
Així, tal com sóc, tingueu paciència!

Aneu al diable sense mi,
o deixeu-me anar sol al diable!
Per què anar-hi plegats?

No m'agafeu pel braç!
No m'agrada que m'agafin pel braç. Vull ser solitari.
Ja he dit que sóc solitari!
Ah, quina llauna de voler-me fer sociable!

Oh cel blau -el mateix de la meva infantesa-
eterna veritat buida i perfecta!
Oh Tejo mansoi, ancestral i mut,
petita veritat en la qual el cel es reflecteix!
Oh pena revisitada, Lisboa d'adés d'avui!
Res no em doneu, res no em preneu, res no sou que jo em senti.

Deixeu-me tranquil! No trigaré, que jo mai no trigo...
I mentre triguen l'Abisme i el Silenci, jo vull estar tot sol!

(1923)
(Trad. Joaquim Sala-Sanahuja)

dilluns, 3 d’agost del 2009

Mentre no hi sóc...

Us deixo amb en Pessoa... i una imatge de Lisboa...

ben aviat passejaré pels seus carrers i m'amararé de la seva llum i del seu aroma...

petons!

Ricardo Reis

No sols qui ens té odi o enveja,
ens limita, ens estreny; qui ens estima
no ens limita menys.

Concedesquen-me els déus que, deslliurat
d'afectes, tinga la llibertat freda
dels bergants sense res.

Qui vol poc, tot ho té; qui no vol res
és lliure, qui no té ni desitja
és home igual als déus.

Per a ser gran, sigues sencer: no-res
de teu exageres o exclogues.
Sigues-ho tot en tot. Posa el que ets
en el mínim que fas.
Així en cada llac la lluna tota
brilla, perquè viu ben alta.

Fernando Pessoa

(1933)

Traducció catalana de Salvador Jàfer


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...