puc assegurar-vos que dissabte passat al vespre una quarantena de veïns i veïnes residents permanents i passavolants de Blogville la van viure amb mi.
Puc assegurar-vos que la màgia ens va acompanyar tota la vetllada en els parlaments,
en les lectures compartides,
en els jocs,
en les històries,
en les converses,
en les mirades,...
tot, absolutament tot, brillava en una atmosfera que tots ens vam cuidar molt de donar-hi la forma, els colors i els gustos que més ens agraden.
Van ser unes hores intenses, viscudes entre complicitats, reconeixença de vells amics ja, retrobant coneguts virtuals i de reconèixer nous rostres, de paraules desconegudes, per descobrir encara... nous esguards reconfortants i amigables...
i és que quan veïns i veïnes estan ben avinguts tot flueix bé al replà!
Sé què és (la feinada que representa i la il·lusió amb què es fa) preparar una festa/sopar blocaire; les ganes que tot surti bé, els nervis previs a la festa, la resposta de la comunitat...
i, per això, vull felicitar a la comissió organitzadora, amb el veí al capdavant perquè va ser insuperable. Van cuidar tots els detalls fent possible que la màgia ens acompanyés aquella nit!
Chapeau Comissió!
Tot, ja veieu, com haureu pogut llegir en tots els blocs que ja han fet les seves fantàstiques cròniques, va ser excel·lent.
Però per a mi, a més a més de tot això que ja us he contat, va tenir matisos ben especials.
El plaer de retrobar-me amb amics amics amics d'aquells de debò, d'aquells que tot i començar sent virtuals, a mida de trobades macros, micros i més personals; ja formen part de la meva vida, del meu caminar.
I també, afegir a tota aquesta màgia, una gran i emocionant sorpresa que vaig tenir i que em va fer molta il·lusió.
Us explico...
Mentre anaven arribant els blocaires, alguns coneguts i altres que no... anar preguntant qui ets, d'on vens, com es diu el teu bloc... anar fent petons a uns i abraçades a altres... somriures, bromes,...
De sobte, miro cap al bagul dels llibres, una cara coneguda...
sí?
una cara coneguda?
d'on la conec?
...
és una cara coneguda del passat!
m'hi acosto, dubtant...
és ella!
...
segur?
...
sí, segur!
m'hi apropo encara més, som a tocar quasi...
ella no m'ha vist encara...
potser no em recordarà...
i...
quan aixeca la vista...
ens vam reconèixer!
L'abraçada, la sorpresa, la il·lusió de retrobar-nos va ser mútua i la màgia es va multiplicar fins els núvols!
Va ser genial!
Inesperat i màgic!
MK!
va ser un plaer retrobar-te de nou, en un nou escenari!
Em va encantar poder compartir conversa de passats llunyans, presents desconeguts i futurs somniats...
I, a partir d'aquí, com podeu imaginar, tots els colors de la nit es van anar afegint a aquesta sorpresa inicial.
Llàstima que la nit no va donar per tant com per poder conversar amb tots i totes les blocaires que allà ens vam aplegar.
Ara, només ens queda anar-nos seguint, llegint i saludant per l'escala fins que algun altre veí o veïna eixelebrats decideixin organitzar una altra festassa igual o millor que la de dissabte!
Gràcies a tots amics i amigues blocaires!
Sou genials!
I teniu un do: sabeu fer màgia!
