m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

diumenge, 31 d’agost del 2008

retorns...

Demà començo a treballar... (com molts!)
hi vaig per dir adéu (com alguns...)
començo un nou camí (com pocs?).

Una nova aventura plena d'il·lusió i optimisme,
plena de dubtes i incerteses,
plena de reptes i novetats.

Tot nou,
tot diferent.

Sé que no és un camí fàcil,
però sé que valdrà la pena.

Ara mateix tinc un rau rau a la panxa...
però sé que demà em sentiré millor...

Bon retorn a tots els que demà
(o ja és avui?)
retorneu a la feina...

dimecres, 27 d’agost del 2008

viure poèticament...

Rilke ens encoratja a viure poèticament.
Ens convida a fer de la vida un poema.
Antoni Pascual ho explica amb aquestes paraules en una entrevista :


Celebrar té a veure amb viure la vida de manera poètica?
- És clar. Qui no accepta que la concepció del poeta de Rilke sigui antropològica, que no visqui la poesia com un ofici estètic. Però a banda del fet que no es pot entendre Rilke des de la Universitat – des de la comoditat d’un sou que Rilke no tenia - i que per fer-ho s’ha de viure una mica perillosament – el que canta és un home que no té recursos econòmics, una existència com la de Rilke no demana cap compte corrent - , precisament del que parla és de l’essència poètica de l’home (i de la dona afegeixo jo). Fer versos requereix un aprenentatge tècnic, però no cal escriure un sol poema per viure poèticament. No tenim el deure d’escriure versos, però sí de viure la vida com un poema, de convertir la pròpia vida en bellesa i fer-la interessant de viure. El que no és admissible és que es visqui feixugament, pesadament, que la vida sigui una vall de llàgrimes. La vida s’ha de remuntar cap al seu origen, que és un orgasme. El que no podem permetre és que l’home, a vegades, sigui avorridíssim, que ens instal·lem en aquest nihilisme europeu del qual parlava Nietzsche.


Antoni Pascual: Una invitació a l'art de viure.
Associació d'amics d'Antoni Pascual
L'eixam. Associació cultural
Ajuntament de Sant Celoni



Des que vaig llegir Rilke i el que Antoni Pascual explica d'ell, viure poèticament s'ha convertit en un dels valors més importants a la meva vida.
Viure no és fàcil, en la nostra quotidianeïtat, tots gaudim d'instants de felicitat, moments de patiment, espurnes de benestar, carícies de dolor, ... emocions i sentiments que ens acompanyen i amb els que anem teixint les nostres certeses i incerteses. Amb els que anem creixent i enriquint-nos.
Jo intento omplir els meus cada dia d'aquesta visió poètica que Rilke ens proposa.
I m'agrada.

dimarts, 26 d’agost del 2008

ABRAÇADES...

Viure;

és confiar malgrat tot;

és esperar malgrat tot;

és somriure malgrat tot.

Però,

també és admirar-se,

perquè val la pena;

també és il·lusionar-se, perquè val la pena;

també és somniar, perquè val la pena;

i és abraçar-ho tot,

perquè,

com podríem viure sense abraçar?

(Jordi Llimona)



Hi ha dies que una...

necessita una abraçada...

avui és un d'aquests dies...

(Mar...)


dilluns, 25 d’agost del 2008

petits plaers, grans vicis i moltes satisfaccions...

Avui he sucumbit.
Ho haig de reconèixer.
Feia temps que havia superat la síndrome d'abstinència i em trobava força
bé.
Resistia plàcidament a la crida de la satisfacció del vici.
Això sí, evitant l'objecte de plaer de manera conscient i premeditada. Allunyant-me'n tant com podia i evitant tota mena de contacte.
Però avui...
No he pogut...
I ja se sap, quan fa temps que t'aguantes i et controles, intentant no pensar-hi, ocupant l'espai buit que et deixa amb altres menesters... la desmesura t'envaeix davant el desig incontrolat de satisfer-lo.
La qüestió és que he baixat a Barcelona per acompanyar el meu fill que marxava de colònies una setmaneta. A quarts de deu estava lliure i tenia pensaments d'anar cap al centre a cercar un regal pendent del meu aniversari (un bolso, el regal de la mare).
M'abellia perdre'm pel centre sense cap pressa, gaudir del passeig i de la gent, deixar passar el temps sense mesura,...
Total que he aparcat a la Pça. Catalunya i he anat a fer un cafè, llegia el diari,... amb la calma del qui sap que ningú no l'espera i es dedica el temps a ell, perquè també s'ho mereix, què carai!.
Tot i que no m'acostuma a passar, sempre que puc intento esgarrapar alguns minuts diaris a aquest petit plaer. Imprescindible per sobreviure al fer i desfer de cada dia.
Un cop assaborit el moment que no ha estat de més de 15-20 minuts, m'he dirigit a trobar la bossa esmentada per saldar aquest deute.

De camí cap a la botiga... a mà dreta... el reclam... irresistible... atracció d'imant... sense poder ni pensar... ja era dins... cercant... un títol... quin títol? autor? no ho recordo... ah! sí! l'eriçó... la bellesa de l'eriçó?... ja el veig... l'elegància de l'eriçó. El prenc entre les mans, el fullejo, l'oloro, en llegeixo la contraportada,... no el puc deixar... me'l quedo...

Surt ja, ja en tens un, no cal que t'hi endinsis més...

Atrapada ja en el meu desfici continuo passejant per les piles de llibres i llibres exposats. I n'albiro un altre que em crida l'atenció per l'autor... Jesús M. Tibau, El vertigen del trapezista, el fullejo, l'oloro, l'acaricio, ... me'l quedo...

Prou, gira cua, torna enrera, vés a la caixa, necessites una bossa,...

Avanço més endins... secció de poesia... a veure què hi ha de Rilke... un llibre petit ... Versions de Rilke, de Joan Vinyoli,... l'acaricio, el mesuro, el fullejo,... me'l quedo...

Ja està, prou, surt ja! T'estàs deixant perdre!

Més enllà... descobreixo un altre exemplar petit ... Llei d'estrangeria, Manuel Forcano... fa tres setmanes no el coneixia, però van arribar de manera fortuïta uns versos d'ell dels que em vaig quedar penjada... i em van inspirar d'allò més...

Ja està! Deixa de passejar el teu desig... reacciona... la teva bossa està trencada... en necessites una de nova...

I ...si trobés aquell llibre que sempre em recomana un bon amic? Com es deia? El fuego mágico de los filósofos? No el veig... passejo amunt i avall... el demano al taulell... no el troben... El fuego secreto de los filósofos, Patrick Harpur? Sí aquest, segur que ho és. La noia el troba entre tots els altres i me'l dóna.

El fullejo, en llegeixo algunes frases, paraules saltejades,... me'l quedo...

Marxa ja! Estàs boja! No controles! T'has passat! Altre cop has caigut en la temptació! No tens remei!

Satisfeta, surto cap a fora. M'interesso pels preus, però ja res em farà canviar d'opinió. Ja formen part de mi...
Cofoia surto de la botiga amb la bossa entre els braços, apretant els tresors contra el pit, així els sento més meus...
No he trobat la bossa... li diré a la mare que el seu regal s'ha convertit en una pila de llibres plens de màgia i farcits de paraules per fer volar la imaginació.
Regal preuat i molt més desitjat que una bossa de mà qualsevol. Segur que m'entendrà i estarà contenta de veure'm tan satisfeta...
Gràcies mare pel teu regal!

(Hypatia,...ja veus què m'ha passat amb la teva recomanació... gràcies també a tu per ajudar-me a triar el meu regal...)
Imatge de google


diumenge, 24 d’agost del 2008

Ressons de lectors invisibles

Fa uns dies que sento la teva presència
com una ombra que s'apropa sigilosa,
sense fer soroll, sense destorbar el meu camí.

Te'm fas present encara que no et veig.
Sento el teu esguard a la meva pell.
Sento la teva curiositat que m'arriba suau però tafanera.
T'imagino sense haver-te vist.

Penso en tu.
Hi ets?
M'estàs sentint?
Em llegeixes?

dijous, 21 d’agost del 2008

oportunitats...

Buidar-me de tu.
Buidar-me de tot.
Nu el cor.
Nua l'ànima.

Buidar l'esperit.
Buidar-me del tot.
Sentir-me buida ...
per tornar-me a omplir.



Omplir-me de cel,
de llum,
de sol,
de mar,
d'aire,
de foc,
d'aigua,
de lluna,
de llàgrimes,
de bosc,
de flors,
d'aromes,
de colors,
de dubtes,
de desitjos,
de tendresa,
de somriures,
...
Omplir-me de vida
...
Omplir-me de mi
i tornar a començar.

dilluns, 18 d’agost del 2008

PRIVILEGIS


Viure és un privilegi.


Perquè m'entesto a inventar excuses per no creure-m'ho?

dimecres, 13 d’agost del 2008

missatges... mòbils?

Fa temps pensava que no necessitaria el mòbil per res. Un altre element inútil a afegir a la ja engruixida llista d'artefactes amb què guarnim i engalanem el nostre dia a dia.
Trobava estrany (i fins i tot ridícul) veure gent parlant per telèfon al carrer, a les botigues, a l'autobús,...
Evidentment, ara ja s'ha convertit en un element gairebé (im)prescindible per a la majoria de mortals (també per a mi, eh?).
Però ara no volia parlar de la (in)conveniència de l'aparell, sinó dels missatges escrits que enviem.
Com resumir en unes ratlles sentiments, emocions, estats d'ànim, l'amor...(ai! l'amor...), desitjos, companyia, bon rotllo,...
Qui em digui que això no és un bon exercici d'escriptura... Potser hauríem d'aprofitar l'avinentesa (si és que alguns no ho heu fet ja, imagino que sí) i introduir un nou model textual a les classes de llengua: missatges a mòbils, xats i altres... Haurem d'anar practicant per poder ajudar els nostres alumnes. O potser seran ells qui ens hauran d'ajudar? Però això ja serien figues d'un altre paner...
Anem a la nostra...
N'envieu/rebeu sovint?
Quins tipus de missatges us agrada enviar/rebre?

Aquí en va una mostra dels que he enviat...

"Volar a espais nous obre perspectives diferents de la quotidianeïtat que ens acompanya. Noves mirades i nova llum, aire fresc que ens acaricia i omple de força. Gaudeix i viu intensament el temps que t'ha estat donat. T'estimo."

"Esperava la teva trucada amb el mòbil sota el coixí. Dolços somnis, llavis tendres, racons humits. Un petó."

"L'amor sense llibertat no té sentit. Estimar amb i en llibertat és la única manera que conec de construir una realitat sincera i sòlida. Sigues lliure i feliç. T'estimo."

"Hola estimat, si tanco els ulls puc imaginar-me passejant al teu costat i assaborint la calma de la tarda. Et penso, et desitjo i et trobo a faltar. Tinc ganes d'abraçar-te. Un petó càlid, tendre i amorós."

"Cal saber morir una mica cada dia per poder renéixer amb tota la força i la il·lusió que ens mereixem a cada instant. Gaudint i compartint aquestes certeses construim el nostre present pas a pas. Endavant!"

Va, us convido a participar activament i enviar aquí o al meu correu missatges que guardeu al mòbil per raons diverses...
Si en tinc uns quants (mínim dos,... jejeje) els publicaré en algun altre post i els aniré guardant en una capseta màgica...
Ànims!

diumenge, 10 d’agost del 2008

Enfilant...

Somriu
i enfila els somriures
en un fil daurat.


Plora
i enfila les llàgrimes
en un fil de plata.

Viu
i enfila la vida
en fils de colors.



dissabte, 9 d’agost del 2008

Foscor

Plora
llàgrimes que desfan nusos,
llàgrimes que afluixen lligams,
llàgrimes que suavitzen el dolor.



Lleugeresa

Camins humits
esborren passats caducs.
La lluna dibuixa somriures nous
en cada llàgrima vessada.

Il·lusió



dijous, 7 d’agost del 2008

I ens despullàvem...


I ens despullàvem
com qui obre una carta urgent.

Manuel Forcano
Llei d'estrangerisme (2008)




I ens despullàvem...
amb la urgència de dos nens
que destapen un regal inesperat
que han somniat temps i temps.

I ens despullàvem...
amb la urgència dels qui cerquen
nous paratges per descobrir;
nous espais per compartir.

I ens despullàvem...
apressadament, sense deturador,
assaborint-nos amb delit
amb la urgència de la novetat.

I ens despullàvem ...
I ens descobríem...
I ens apreníem...
I ens oblidàvem...

SESHAT

dimarts, 5 d’agost del 2008

SET POEMES D'ANIVERSARI

IV


No t'ennueguis amb records. Set claus

barren set portes. Saps prou bé què hi ha

darrera cadascuna per tornar-hi

amb el pretext d'enyors o negligències.

No s'esmena la vida ja viscuda

i aquest crepuscle de balaix desvetlla

noves veus que vulneren tots els límits.

Guarda la trista borra dels secrets

al fons obscur de qualsevol butxaca.

Que no t'exclogui el vent dels seus combats

ni la mar, dels seus ocis. Per colrar-te

de nou la pell hauràs d'obrir finestres.

No sentis massa pietat de tu.

Llença les claus i aprèn-te més encara.

Miquel Martí i Pol

SET POEMES D'ANIVERSARI

dilluns, 4 d’agost del 2008

Idees a l'aigua





La setmana passada vaig començar a anar a la piscina un altre cop.
Després d'uns quants anys de no anar-hi no cal que us expliqui que bé que m'ha sentat el retorn. Tant física com psíquicament.
Més àgil, més lleugera, més en forma, més a gust amb mi mateixa, satisfeta per la constància,... molt millor en tots els sentits,... de debò.
Però apart de tot el que us pugui explicar, que segurament molts de vosaltres també heu sentit quan heu fet algun esport, exercici físic o similar, a mi em passa una altra cosa especial que no sé si algú de vosaltres ha viscut mai.
Veureu, quan em fico a l'aigua, és com si entrés en una bombolla que m'embolcalla i m'aïlla del món.
Quan sóc dins de l'aigua, nedant dins d'aquesta bombolla màgica, la meva imaginació comença a enfilar-se i a créixer i a generar noves idees, noves propostes, nous temes per escriure,... veig les coses de diferent manera que quan sóc fora.

M'ho passo pipa!


Quin plaer fer volar la imaginació sense res a perdre i tot a guanyar...

Això sí, quan surto haig d'escriure-ho tot, sinó se m'escapa, es volatilitza tot el que ha passat pel meu cap i sóc incapaç de recordar res de res.


Curiós, oi?


Així, que he decidit, que ja que em senta tan bé nedar dins la meva bombolla... continuaré fent-ho durant una bona temporada...


Us convido a descobrir on teniu la vostra bombolla per poder ficar-vos-hi i imaginar lliurement tot el que us vingui de gust sense arrossegar pesos afegits, sense raonar, sense analitzar, sense valorar, sense jutjar, sense retrets, sense normes, sense obligacions, sense límits,... flotant etèriament en el paradís dels vostres somnis.

diumenge, 3 d’agost del 2008

ESTIMADA MARTA

Des de les hores mortes, talaiot,
m'omplo la pell de dibuixos obscens
i tu hi ets, Marta, en tots. Minuciós
et ressegueixo sines i malucs,
el ventre lleu i el sexe ardent i obscur
amb la punta dels dits extasiats.
Ets una sola i moltes. Complaent
i complaguda alhora rodolem
per un pendent insòlit. Cada gest
perfà l'extrema intimitat del joc
desmesurat i estricte. Marta, els mots
que ens diem sense dir-los no són pas
escuma sinó aigua, i el desig
és un vast horitzó. Si tanco els ulls
te'm fas present i esclaten els colors.
L'arbre de llum tan densa dels sentits
poblat de nou de fulles i d'ocells.




MIQUEL MARTÍ I POL
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...