Em sento atrapada en silencis ancestrals
en els que el reconeixement de la paraula es feia difícil.
Moments en els que no tenia res a dir i molt a escoltar.
Ara,
amb molt a dir,
no puc parlar,
em falta espai,
em falta aire...
Paraules trencades, frases a mig dir,...
Percepció d’espais buits, erms.
Les parets de la meva gàbia reboten paraules inconnexes, tallants i colpidorament sinceres. Els crits s’ofeguen i es converteixen en esgarips agònics.
Els silencis colpegen el meu cervell, el fuetegen i el provoquen a vomitar racons bruts i desendreçats. Potser ho hauria de fer per evitar danys irreparables?
Continguts, no deixo que surtin, em farien mal a mi mateixa.
Massa pluges retingudes... Aprenc a vessar suaument les últimes gotes de la primavera per deixar passar el sol de l’estiu que ja s’intueix i que escalfarà fredors i calfreds que travessen la pell, que colpegen l’ànima i que alhora no la deixen adormir en espais còmodes i confortables...
Potser caldrà continuar caminant i creient que tot és possible...
m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...
divendres, 10 d’abril del 2009
dijous, 2 d’abril del 2009
NO sé... SÍ sé...
No sé si ho vull
no sé si puc
no sé si m'ho mereixo...
no sé si puc
no sé si m'ho mereixo...
Això és el que ens diem inconscientment moltes vegades i per això moltes de les coses que ens agradaria fer, finalment no són...
Sé que ho vull...
sé que puc...
sé que m'ho mereixo...
sé que m'ho mereixo...
Ara sí...
ara sí que es poden convertir en realitat els teus
somnis, desitjos o projectes...
amb aquests pensaments segur que ho aconsegueixes...Almenys a mi m'ha passat...
alguns diuen que és la força de l'atracció...
atreure allò que volem,
atreure allò que desitgem,
atreure allò que volem viure i com ho volem viure...
Hi crec fermament...
Atrevir-nos a viure tot allò que imaginem...
En som capaços?
;-)
Etiquetes de comentaris:
diari sensitiu,
quotidianitats inesperades (o no...)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)