m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dijous, 1 de maig de 2008

RILKE

Rilke diu:
"...tota comunitat només pot consistir en l'enfortiment de dues soledats veïnes i que tot allò que sovint s'anomena lliurar-se fa mal a la comunitat essencialment; car si algú s'abandona ja no és res, i si dues persones s'abandonen a fi de penetrar l'una en l'altra, ja no tenen sòl sota els seus peus i la seva companyia és una caiguda constant. No sense grans dolors, estimat Friedrich, ens hem adonat d'això: hem experimentat el que arriba a saber d'una o altra forma tot aquell que vol una vida pròpia".
I després de tractar la dificultat de l'amor i els errors que brollen de voler suprimir la soledat, afegeix:
"Viure és transformar-se, i les relacions humanes, que són un extracte de la vida, són allò que més canvia, pugen i baixen de minut en minut, i els que viuen de debò són aquells que, quan es relacionen i entren en contacte, cap moment s'assembla a un altre; sinó persones entre les quals mai no hi ha res gastat, alguna cosa que ja hagi existit, sinó allò que és nou, veritablement nou i inesperat, allò inaudit. Existeixen relacions així, que han de ser causa d'una joia tan gran, però només poden establir-se entre persones ben plenes, de tal manera que cadascuna d'elles sigui per a si mateixa, rica, ordenada, concentrada. Només dos móns amplis, profunds i propis poden trenar-se. Creu-me, com més som més ric és tot allò que experimentem. I qui vulgui tenir en la seva vida un amor profund, ha d'estalviar, i reunir i aplegar mel. No hem de desesperar si hem perdut alguna cosa, alguna persona, una joia, una felicitat: tot torna altra vegada més esplèndid. Allò que ha de caure, cau, allò que ens pertany resta amb nosaltres, car tot camina seguint lleis que són més grans que la nostra comprensió i amb les quals estem només aparentment en desacord. Hem de viure en nosaltres mateixos i pensar en tota la vida, en tots els seus milions de possibilitats, d'amplàries i futurs, davant els quals no hi ha res passat ni perdut."
RILKE O LA TRANSFORMACIÓ DE LA CONSCIÈNCIA.
Quadern Privat. Antoni Pascual Piqué.
Papers de l'Exili i del Retorn. Nº 2- Novembre de 1999

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...