amb els millors desitjos...

de pau...

amor...

i farcit de felicitats petites...

però intenses,

com la vida mateixa...

petons i somriures

imatges d'autoria desconeguda

de dol...

L'espera

T'espero i sé que vindràs.

Se'm fa l'hora cançonera,

que qui espera desespera!

Enyoro el jou del teu braç

on el meu cos troba força,

que sóc la flor que es colltorça

si es queda sola en el vas.

Em cal aquell entramat

de llaços i serpentines

que només tu saps amb quines 

arts tan dolces has trenat.

Sento que vindràs aviat.

Vull desfer-me de neguit, 

i que tu no trobis noses

que em floreixen dins el pit.

Joana Raspall

(De Llum i gira-sols. Barcelona: Columna, 1994)

Gràcies Joana!

Petons allà on siguis...