veig que ja m'havies llegit anys enllà i que em coneixies d'escrits antics, però ara no et(us) vull parlar del que ja coneixes de mi sinó del que no coneixes/eu, per començar a compartir complicitats i somriures, somnis secrets i emocions a flor de pell...
Us faig arribar algunes de les cartes que vaig escriure fa temps (potser anys?, segles?, segons?, dies? , nits?... potser ahir?...) a homes/déus molt especials i que mai van ser llegides.
Van quedar amagades i reposant en capses de somnis secrets...
Ara tornen a sortir a la llum, perquè les paraules escrites són per ser llegides, no?
Quin sentit tindrien sinó?
Com que n'hi ha unes quantes us les faré arribar poc a poc, d'una en una, per no atabalar-vos gaire.
Petonets i bons somnis secrets...
les teves paraules...
m'atrauen...
em remouen...
fan reviure la teva essència en mi...
paraules que s'arrapen a la meva pell...
i que dolçament s'hi passegen
sense presses ...
deixant escolar el temps...
deixant passar la nit...
per trobar l'alba serena...
i despertar el somni màgic de reviure't en mi...
SESHAT
Encara es d'hora al mati pero el teu poema m'ha fascinat i m'ha despertat, bon dia.
ResponEliminaSeshat... sóc jo, Venus... Quines paraules més dolces, sensuals... Mentre l'amfitrió dorm, he aprofitat per llegir-les... Són fantàstiques... Em pregunto a quin déu/home anaven dirigides? M'agradaria saber qui és, quin és el seu esguard, les seves mans, els seus llavis... Perdre-m'hi també, amarar-me del seu aroma, descobrir els seus racons... No t'ho prenguis malament, Seshat, és la complicitat que ens acompanya des de fa segles... Deesses de l'amor, de l'escriptura... de la imaginació.
ResponEliminaAmb temps tot s'aconsegueix, està clar. Un poema meravellós. Un petó i fins aviat.
ResponEliminaSembla increible com poden arribar a fer-nos sentir les paraules, si ho poguessim expressar
ResponEliminagràcies striper,
ResponEliminam'agrada que comencis el dia ben inspirat...
venus! HOLA!
entremaliada!
no et contaré qui és/era... no fos cas... que...
jejeje...
no m'ho prenc gens malament...m'agrada compartir...
gràcies jordicine! hi dedicarem temps... per aconseguir-ho...
un petó.
cesc! si que és increïble.. si de debò poguéssim deletrejar els sentiments...
però em temo que jo no en seré mai capaç, màxim que puc fer és trenar paraules i encara...
petonet dolç de bona nit...
Hola:
ResponEliminaUnes paraules dites a cau d'orella al instant precis,et poden fer viatjar a llocs insospitats
Seshat... Shh! Sóc Venus... Quan tinguis una estona, passa pel bloc del Company, que hi veuràs la meva incursió... Obre la porta sense fer soroll, que encara dorm plàcidament, transportat per paraules dites a cau d'orella!
ResponEliminaendsi,
ResponEliminai aquests viatges de vegades et fan sentir i apropar molt més a la felicitat que no altres molt més llunyans.
venus,
ja hi he anat...
i t'he deixat les meves paraules...
iMPRESSIONANT!!!
ResponEliminaM'HA ENCANTAT.
ai si poguéssim saber com dir-ho, com ho fa ell. Per això s'anomenen mestres no?
instints...
ResponEliminam'encanta que t'agradadi tant!
gràcies! és un plaer que les paraules escrites ressonin bé en els lectors...
hi ha una cosa, però, que no entenc... jo sóc Seshat (deessa egípcia) i escric la carta a Venus (deessa de l'amor i la bellesa), per tant, les paraules són d'una deessa i parlaríem d'una mestra, no?
el gènere masculí és el que m'inspira però la dona és la que diu... i escriu... en aquest cas...
ara, potser ho he embolicat una mica més encara...
jejeje
En tot cas, visca la imaginació de cadascú i les diferents mirades que pot tenir un post!
petonets maca i gràcies per venir!
(et veig molt bé i recuperada de divendres...)
molt maco! sisi!
ResponEliminaParaules que s'arrapen a la pell, paraules amb tacte ;)
ResponEliminaM'ha agradat molt!
ho celebro aprenenta!
ResponEliminaun petó
paraules que donen sentit a la vida...
un petó el tacte de les paraules
Sembla mentida com canvia el temps les coses, com abans el que ens era impossible dir ara és necessari que surti.
ResponEliminaEl poema molt bonic!
rits
ResponEliminaara segons què es pot dir millor que abans potser perquè hi ha ulls que ho llegeixen... o potser perquè estem més oberts a escoltar segons què...
moltes gràcies per visitar-me, torna quan vulguis...
Hola Mar,
ResponEliminaTens tota la raó, les paraules escrites son per ser llegides. I si em deixes et diré, que també per ser admirades.
I és que les teves paraules ......
m'atrauen .......
.......
..........
..........
Que bé que escrius
gràcies horabaixa,
ResponEliminales teves paraules...
són font d'energia per continuar escrivint...
un petó
(tingues un bon inici de setmana...)
...paraules que remouen... paraules que atrapen, i fan somiar... màgiques
ResponEliminabruixoleta
ResponEliminaparaules màgiques que enganxen i sedueixen......
i conviden a deixar-se anar...
un plaer veure't per aquí...
bon dia maca!