m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

diumenge, 29 de novembre del 2009

bocins de lluna del 86...

 
  Em perdo entre petons de paper
  que s'amaguen en records invisibles de la meva memòria...



  Retrobo en papers (gairebé) adormits...
  essències viscudes
  instants de passió
  somnis de joventut
  futurs incerts...




  Papers d'absències...
  paraules delicades d'un amor tendre...
  retalls subtils de vida...
  endreçats en ordre jeràrquic, gairebé matemàtic...
  epístoles de sentiments confegides innocentment
  en la intensitat d'una mancança absurda...


  Paraules brodades
  en vetllades d'absències
  en desitjos brillants
 en flassades quotidianes...

  Paraules d'anada i tornada...
  Cartes de dos joves amants...
  Tu i jo... nosaltres...



(fa pocs dies he recuperat una capsa plena de cartes d'amor de joventut, escrites fa més de vint anys enrere en un període d'un any... de quan els nois joves encara havien de servir a la pàtria, i marxaven a fer la mili sovint lluny de casa i dels éssers estimats...-a La Línea de la Concepción (Càdis) en el meu cas-   Va ser una època difícil per les absències viscudes però molt prolífica en cartes... i ara... me n'alegro de poder conservar aquesta etapa endreçada en cartes plenes d'amor i desig de construir un futur ple d'il·lusions i projectes...) 
PD: encara no m'he atrevit a rellegir-les totes... ho faré ben aviat... segur!

dissabte, 21 de novembre del 2009

m'estremeixo cada cop que l'escolto...




A Margalida

Dedicada a Margalida, amant eterna d'en Salvador Puig Antich, es trobi on es trobi.

Vas marxar no sé on.
Ni els cims ni les aus
no et saben les passes.
Vas volar sens dir res
deixant-nos només
el cant del teu riure.

No sé on ets, Margalida,
però el cant, si t'arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom
del teu amant,
bandera negra al cor.


I potser no sabràs
que el seu cos sovint
ens creix a les venes
en llegir el seu gest
escrit per parets
que ploren la història.

I que amb aquesta cançó
reneixi el seu crit
per camps, mars i boscos,
i que sigui el seu nom
com l'ombra fidel
que és nostra tothora.





"Estimada Marga:
Una vegada més ens tenim que separar, tal vegada definitivament. El que diguin uns senyors que parlen un llenguatge que no entenc, té tot l'aire de venjança.
El fet important és que a nivell de sentiments, ningú pot trencar-los. Comprendràs que se'm faci molt difícil dir-te tot el que voldria: les paraules no surten.
Ànim xiqueta! Serà un cop fort per tu, però no dubto que poc a poc t'aniràs afirmant com a persona.
T'estima,
Salvador Puig
Salut i anarquia!"



Al disc Duets està cantada amb Gorka Knörr amb unes estrofes en euskera adaptades por Gorka Knörr:
Ta gure zainetan
bere gorzupa
maiz zaigu ernaltzen,
beraz mintzo diren
negar deragiten
ixtoriak entzunez.
Kantu hau, Margalida,
zuregana doa,
musu bat lez
Esan maitearen izena,
jaso ikurrín beltza.
Bere oihua berriz
nonnahi jaio bedi
kantu onen bidez
Hura izan dedin
gure itxaropen
eta ametskide
Kantu hau, Margalida,
zuregana doa,
musu bat lez
Esan maitearen izena,
jaso ikurrín beltza.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...