m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

diumenge, 3 de febrer de 2008

ENYOR


Enyoro un passeig per la platja que mai no ha existit però sempre he desitjat.
Enyoro el frec de dos cossos que es busquen i desitgen incansablement.
Enyoro la llum de la lluna i l’aire fresc acariciant els meus sentits.
Enyoro la carícia dolça de les teves paraules que acaronen el meu desig.
Enyoro la suavitat de la teva mirada, enyoro la teva olor que m’embriaga fins a fer-me perdre els sentits, enyoro... la distància que ens uneix en un món màgic i indestructible, un món que res ni ningú pot destruir ni corrompre perquè és nostre... només nostre, teu i meu.
Enyoro el plaer de retrobar-te, de descobrir que el somni torna a ser real.
Enyoro la fragilitat del destí que ens uneix per sobre de tot.
Enyoro la teva veu, la teva mirada, la teva olor, la teva presència,... que tot i que no he sentit mai, formen part de mi des de sempre. Et porto dins meu i la teva presència passa de ser un miratge a una realitat subtil, tangible,... tan real com jo la desitjo en cada moment.
Et porto arrapat a la meva pell, donant voltes pel meu cap i amagat en un racó del meu cor.
Enyoro els moments màgics viscuts plenament, enyoro el desig compartit de la unió.
Enyoro la solidesa del lligam establert.
Enyoro la teva força i el magnetisme que desprèn la teva imatge.
Ho enyoro tot i ... alhora res. El que podria ser i el que no serà.
Enyoro ser teva i fer-te meu, enyoro... poder respirar-te, poder tastar-te, poder acariciar-te,... enyoro... tantes coses!
T’enyoro... des de sempre i com mai ho havia fet. Amb la certesa que haver-te trobat desperta nous sentiments, noves emocions, noves sensacions que volen fluir i sortir i retrobar-se i ser.
SER en tota la seva essència, SER en tota la seva plenitud,
SER en tota la seva potència.
SER per sobre de tot.
SER sense control,... senzilla i definitivament.
SER sense raonament, sense prejudicis, sense culpabilitat, sense retrets, sense justificacions,...
SER per damunt de tot.
SER en estat pur, ni més ni menys... SER.

8 comentaris:

  1. Marta, quantes coses tens dintre , i quina força desprens en aquest texte . Jo crec que tots ho desitjem així d' una forma o altre, sempre ens estem buscan, ens preguntem qúestions sense resolució, pero en el camí ,segur ,sempre avancem i cronstrueim coses noves.
    un petonet molt fort,
    Carmen
    ah! ja hi trovat el teu e-mail!!!
    gràcies.

    ResponElimina
  2. Gràcies guapa!
    Has estat l'única valenta que s'ha atrevit a comentar el meu escrit.
    Un petonet molt fort.

    ResponElimina
  3. ... Un ocellet m'ha portat fins aquest reconet teu... i m'ha encantat. Realment, parla de tu. Ben escrit, ben sentit, ben pensat, ben fet. Coquetó i bonic, com tu. Un còctel perfectament equilibrat de sensibilitat i fortalesa... un tàndem tant valuós com difícil de trobar. M'agrada com ets. Des de la distància... t'admiro. Ja saps qui soc....? .... Una abraçada!!!.

    ResponElimina
  4. Observadora! Quina delícia llegir el teu comentari! Imagino qui ets però no he sé del cert i aquesta incertesa forma part del joc de la imaginació.
    Dues coses: m'encantaria llegir en un blog els teus escrits. Estic segura que els teus lectors trobaríem també mil raons per admirar-te en la distància. Les teves paraules són pura poesia. I són aquests els racons que venen de gust visitar... i quedar-s'hi... i reemprendre el camí...
    L'altra cosa que et volia dir és gràcies. Gràcies per dedicar uns minuts a llegir les meves paraules. Una abraçada...

    ResponElimina
  5. Hola Marta,
    tens un detallet al meu bloc, espero que t' agradi ho he fet amb molt carinyo,
    Carmen

    ResponElimina
  6. Què dur que és l'enyor... però que plaent quan es veu correspost...

    ResponElimina
  7. l'enyor...
    molt dur...
    però quan aquest enyor et porta a records plaents... s'endolceix una mica i pren força per tornar a reviure'l...
    i tornar a assaborir moments viscuts intensament...
    no deixis d'enyorar i recordar company... forma part de la vida també...

    petó d'enyorança (pels moments viscuts...)

    ResponElimina
  8. La teva primera entrada, que em venia de gust descobrir, es correspon amb el meu sentir, l'enyor...Avui és present, recordant moments dolços i sentits, aquella
    'olor que m’embriaga fins a fer-me perdre els sentits' i que espero retrobar...

    Curiosa coincidència!.
    Un post intens...

    Abraçada!

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...