mentre em dutxo...

Perles nacarades

llisquen cos avall...

Núvols de baf

impregnen l'ambient

d'aires translúcids.

Intuïció d'ombres,

percepció de desitjos.

Mescla irisada

d'aigua i sabó,

escuma fràgil.

Fregues sensuals.

Sabó, aigua, dits, mans,

llavis tendres,...

passeig del desig

reflectit en la mirada.

T'endevino rere els vidres,

translúcid.

El teu desig

guia les meves mans,

a distància.

Desig que es fon amb els meus anhels,

sacsejant els meus instints.

La teva mirada,

els teus ulls,

amagats,

protegits per vapors humits,

condueixen sàviament,

dolçament,

els dits

cap a pous de plaer.

Dits que,
indolents,

que,

insolents,

es deixen arrossegar.

Dits que,

entremeliats,

juguen amb la teva mirada.

S'aturen, encerclen, voregen,...

s'endinsen.

Jocs de provocació.

Et sé rere els vidres

i et provoco, inevitablement,

amb la inconsciència del desig...

Gairebé puc sentir

el tacte dels teus ulls

damunt el meu pit.

M'espiaves?

Sentir-me observada m'encèn.

JOC DE MIRALLS, MIRADES I REFLEXIONS

Em mires i somrius.

Mirada brillant,

llavis encesos.

La teva mirada traspua desig,

desig contingut que malda per sortir.

La teva mirada no m'enganya,

detecto les pistes del desig a la teva pell.

Desig controlat que lluita per poder ser.

Intensitat.

Lluita.

Derrota?

Victòria?

Em mires i somrius,

t'endevino apagada i erma.

No et reconec.

Una altra essència pren el teu cos i viu en tu,

renunciant a la pròpia naturalesa.

Viure o veure passar la vida.

Participar o ser-ne una espectadora.

Posició freda i distant sense embolicar-s'hi.

Victòria?

Derrota?

Vida al capdavall...

Imatges de google

Benvinguts... passeu, passeu,...

(Pren una copa... posa't còmode... relaxa't...)

Benvolgudes amigues i amics blocaires...

avui hi ha festa!!!
Sí, sí, sí!!!
També estem d'aniversari...
Avui fa un any...
per raons ben estranyes...
quasi de casualitat...
vaig obrir aquest blog per penjar un text que havia escrit uns quinze dies abans...
arrel d'una conversa amb un desconegut...
enyor
entre avergonyida i agosarada,
evidentment sense explicar-ho ,
vaig pensar que ningú el llegiria,
que ningú em trobaria...
i el vaig deixar aquí...
en repòs...
I no vaig penjar res més fins al cap de dos mesos...
en aquella ocasió,
un escrit que m'agrada molt de Rilke...
I a partir d'aquí ja em vaig anar animant una mica més i
el vaig anar omplint d'escrits que feia temps que duia a la llibreta sense saber ben bé què fer-ne i d'altres que anava escrivint en aquells moments.
Poc a poc...
aquest espai s'ha anat omplint d'escrits personals...
molt íntims...
molt meus...
de vivències, somnis, realitats, fantasies,...
és un espai que diu molt de mi...

(pica alguna cosa...)



i la veritat és que quan algú et deixa escrit algun comentari,
alguna resposta,
sentiments que generen les paraules,
opinions,
vivències,...
és un alicient tan gran que t'incentiva a continuar escrivint i deixant veure una part de mi a persones quasidesconegudes (a la gran majoria dels meus comentaristes no us conec personalment! encara que llegint-vos també s'entreveu una bona part de vosaltres ;)

(t'agraden aquests? pica, pica... els he fet per a tu... especialment...)



sincerament...
aquest espai ha aportat moltes coses positives a la meva vida...
i una bona part d'elles ha estat gràcies als vostres SUPER comentaris...
m'ha agradat molt, molt i molt compartir amb vosaltres aquest any d'anades i vingudes, de comentaris amunt i avall, de conèixer noves i nous blocaires,... de visitar-vos i d'enriquir-me moltíssim amb els vostres relats, poemes, idees, contes, somnis, desitjos,...

sincerament...
estic molt contenta que aquell acte inconscient de crear un blog sense cap mena d'objectiu prefixat hagi arribat fins aquí...
no sé quan durarà...
només sé que, duri el que duri,
ara per ara, m'ho passo bé jugant amb les paraules i compartint-les amb tots vosaltres...
i durarà mentre sigui així...

és veritat que hi ha èpoques que la feina apreta (com aquests darrers dies...) i és difícil mantenir el ritme... però no em preocupa, vaig fent segons el que puc, sense obligacions, només per plaer... em relaxa enormement llegir,escriure,... comentar els vostres escrits...

(va pica més... no siguis vergonyós(a)...)



Gràcies a tot(e)s per TOT el que m'heu regalat tot aquest temps...
companyia, somriures, paraules, carícies, poesia, música,...
tot ben amanit i condimentat...


(vinga que s'acabaran aviat!!!)



Gràcies per acompanyar-me aquest tros del camí...
sou uns companys de viatge fantàstics!

Una abraçada!