m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dimecres, 22 de juliol del 2009

sentit poètic



Quin ensurt!


Pensava que havia perdut la capacitat de viure poèticament (si és que algun cop m'ha acompanyat, és clar!)...

Feia mesos que no sentia com les paraules s'apilonaven a dins meu per poder sortir i veure la llum...

D'aquesta manera...
voluptuosament, desordenades, a cops, a batzegades...
talment com batecs de poesia que malden per alliberar-se de la presó on són captius...


Feia temps...

...
m'havia quedat aturada,
presa en quefers diaris i continus,
sense possibilitat d'escapar, de fugir,...
ni me n'havia adonat!

Com marxar, si una no se n'adona que ha quedat ancorada en la quotidianitat més absurda?
La quotidianita
t autoimposada...
El deixar-se portar...


Ara,
avui,
en aquest instant...

torno a ser jo...

i és al teu costat,
en la teva companyia...

que torno a sentir la meva essència...

aquí...

arran d'aigua...

en aquesta platja solitària encara...

que espera pacient els seus nous estadants d'avui...

però que ara reposa tranquil·la i serena...

...
torno a ser jo...
i les paraules surten a esgarrapades,
amb la suavitat de les onades matineres...
amb la cadència dels batecs...

sense aturar-se...
per sort, avui...

la poesia (el meu món poètic particular)...

impregna tots els porus de la meva pell

i vessa en forma de paraules més o menys destriades...

més o menys endreçades...
però amb molta suavitat i gosadia,
de manera impúdica, alhora que serena, humil,...

i és des d'aquí que l'ofereixo...
m'ofereixo i comparteixo el gaudi d'escriure amb vosaltres...

Benvingudes de nou... benvinguts...

la porta és oberta...
us convido a construir un avui ple de poesia...
ple de màgia...
ple d'il·lusions...
ple de vida...
m'agrada sentir-me acompanyada
en aquest camí d'aprenentatge cap al viure poèticament...
petons

12 comentaris:

  1. quines bones sensacions de bon matí. Aquí passa el mateix, la pluja cau molt a poc a poc i molt sutilment, i s'amaga per donar pas al sol, després aqest s'amaga i surten els núvols.
    Jo no sé si és poesia (jo no en tinc ni fava), però m'ha agradat molt aquesta sensació que deixes amb el què dius, on s'han obert aquestes portes, on hi ha ganes que surtin aquestes paraules plenes d'energia. Que bé!!
    Tu sempre escrius poèticament, la veritat. Que tinguis bon dia!!!

    ResponElimina
  2. No solo no la has perdido, sino que te superas aún más.
    Un besazo enorme!

    PD: ya te acepté en el facebook

    ResponElimina
  3. Preciós. Impresssionant. Bonic.
    Gràcies per regalar-nos aquests mots, aquesta poesia.

    ResponElimina
  4. Benvinguda poesia, benvingudes paraules....encara que la quotidianitat semble que ens engoleixi, la poesia és resistent, i encara que estigui amagada sota capes de rutina, sempre hi és soterrada, amatent a tenir l'oportunitat de tornar a sortir a la llum....felicitats poètiques...

    ResponElimina
  5. Que bé, Mar, aquestes ganes d'aprendre i tirar endavant amb la poesia.

    Petons.

    ResponElimina
  6. Me n'alegro que t'hagis recuperat a tu mateixa. Petons.

    ResponElimina
  7. quin escrit més maco Mar!!
    Moltes gràcies pel comentari!!
    M'heu ajudat molt!!

    ResponElimina
  8. Hola Mar,

    Quina sort de que tornis a ser tu. Però aquesta és una sensació que deus tenir, des que vaig entrar a aquest blog, sempre m'has semblat "tu".

    La màgia i la poesia fa temps que volta per aquests bocins de lluna. En el que, polsim a polsim, humilment intento fer arribar la manera d'entendre-ho.

    Aprofito que deixes la porta oberta, entro i m'hi quedo fascinada de l'encís que s'hi respira. I és que, passejar-se per la lluna, té aquestes coses....

    Una forta abraçada

    ResponElimina
  9. Després de llegir-te em donen ganes d'abraçart-te.

    De veritat.

    Petons.

    ResponElimina
  10. Viure poeticament... Ho comparteixo plenament!

    ResponElimina
  11. instints...
    les teves paraules són un regal per a mi... la companyia del mar... magnífica perquè em permet retrobar la meva essència perduda per altres verals més mundans...
    ;)
    petons!

    Eli...
    mil gracias! Eres un sol!
    besos dulces!

    Company...
    les meves paraules són teves-vostres també...
    i la poesia (en minúscules i sense cap pretensió...) emana de les vivències i de la mirada que tinc-tenim sobre la realitat...
    petonets preciosos!

    Elvira FR...
    si, la poesia s’amaga en un raconet i és quan la deixem volar que surt intensa i amb tota la força que ha emmagatzemat pacientment en el seu amagatall...
    petons feliços

    Violeta...
    les ganes d’aprendre mai les perdrem... i per això mai no ens aturarem...
    petons poètics!

    jordicine...
    gràcies guapo!
    Recuperar el to vital sempre aporta una nova energia que ens renova completament i ens fa tornar a gaudir de nosaltres mateixos...
    petons renovats!

    nina de fil...
    bonica! Ho celebro!
    Petons de felicitat!

    horabaixa...
    les teves paraules són com un bàlsam que m’empeny a continuar sentint, emocionant, vivint, rient, plorant, compartint,... tantes coses! I després a contar-vos-les tal com les sento per dins...
    petons màgics de la lluna!

    TORO SALVAJE...
    Sento la teva abraçada propera i molt sincera...
    Gràcies de tot cor!
    petons encisadors!

    GEMMA...
    Ja som dues!
    Petons de poesia!

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...