bocins de lluna: de juny 2014

dissabte, 7 de juny del 2014

Losers?

uns riures...
unes reflexions...
preguntes amb respostes diverses...
un pica-pica... compartit ésclar! (i sense patates braves i amb
vi de l'Empordà...;-)

i una conversa amable que es va allargar hores i ens va fer riure de nou, pensar de nou, compartir de nou...
5 dones,
disseccions profundes de vides viscudes (i patides), triades, o trobades?
o potser ni una cosa ni l'altra... amb algunes renúncies assumides... i d'altres pendents...
o no eren tantes ni tan greus? i, en realitat tot són avantatges?
dubtes... certeses...
tot plegat una bona vetllada d'inici d'un cap de setmana llarg i, el millor de tot... per endavant i per viure!
Losers?
mmmm...

Una llàstima que es faci servir el llenguatge com un element clau per classificar les opcions de vida des d'ulleres patriarcalsheteronormatives amb característiques úniques i insertades en el codi intern i el social... difícils de desenganxar de la pròpia pell però amb ganes de fer-ho... (sí? segur?) sí, sí... amb ganes de fer.ho...
El llenguatge que encadena, que classifica, que qualifica, que jutja, que valora... des d'un únic punt de vista... i ens fa gràcia... o no gens...
Qui són els losers realment?
Existeixen? Segur? Per qui?
Potser canviem-li el títol... Winners...
i ja comencen a canviar percepcions i es poden fer mirades diferents...
potser canviant el llenguatge podrem anar canviant les creences profundes, els xips insertats, els models inamovibles i rígids que ens engavanyen i limiten...
potser no, n'estic segura!

Seguirem debatent... i rient... i compartint...

Bon cap de setmana!

*****************************************************

*que consti que aquest post, inicialment, no tenia més de 50 paraules -estil Kika- però, ai las! m'engresco i al final acabo escrivintparlant més del compte... i paro, perquè seguiria...però no cal...

dimarts, 3 de juny del 2014

L'Amanda, l'Olive i l'Alison… les 'altres' dones del club... (CL-2)

La lectura com a excusa…

La lectura com a necessitat...

Diumenge ens vam tornar a trobar i vam aprofitar per xerrar del què ens suggereix cada una de les històries que llegim…

FUN HOME
Era el primer cop que la majoria de nosaltres llegíem una novel·la gràfica 'seriosa' (tot i que de còmics sí que n'havíem llegit alguns, d'això ja fa anys i panys...) i vam coincidir en l'estranyesa de llegir en aquest format i de la dificultat per concentrar-nos que ens havia generat.
Els sentiments al voltant d'aquesta lectura van ser poc coincidents. No ens havia fet massa el pes, en general, tot i que ens havia fet pensar en coses importants com ara les relacions pares/mares amb fills/es; l'homosexualitat i les relacions de família en general. Algú, encertadament, va dir que li semblava un text molt honest. Jo no ho havia mirat des d'aquí. La fredor que es respira en aquella casa (per molt honest que sigui el relat dels fets) em feia llegir-la des d'una distància prudent i suficient per tal que no m'envaís massa i no hi vaig acabar d'entrar (coses meves).
Com que, per diverses raons, algunes de nosaltres tenim la segona part en la que es relata la relació de l'Alison amb la mare (aquesta era amb el seu pare), vam quedar que en tornaríem a parlar en la propera sessió. Ja veurem.
Després de parlar-ne entre totes, penso que m'aniria bé rellegir-la (per copsar detalls que se'm van escapar...).

LA BOTIGA VINTAGE ASTOR PLACE
Aquesta va agradar més, una lectura més suau, més acollidora, més novel·la rosa (o quasi) on tot acaba prou bé (tot i que sorprèn). Quasi com llegir una peli americana...
La història paral·lela de dues dones que van viure amb 100 anys de diferència, ben diferents i alhora ben iguals, l'Olive i l'Amanda, passejant per la Nova York, de principis del segle XX i de principis del XXI... una autèntica delícia pels qui coneguin la ciutat.
Dues dones valentes, que lluiten per tirar endavant en un entorn no sempre amable...
Ara bé, en l'anàlisi de personatges i en la vida que porten destaquem que l'Olive és molt més avançada i independent que l'Amanda. Tot i l'entorn no l'acompanyi gens, té les idees ben clares i les defensa amb la seva manera de viure i d'enfrontar-se a les seves lluites quotidianes. L'Amanda, no. Tot i tenir un entorn molt més favorable, és molt més dependent tant emocional com econòmicament.

Arribades a aquest punt... ens n'adonem que algunes de les iniciatives i modes actuals, sembla que ens estiguin tornant a un passat no massa encoratjador per a les dones i decidim ser més conscients d'aquests fets i no deixar de fer passes endavant tot compartint reflexions i vida conjuntament.
Per això, les properes lectures a fer (ja vam dir que dues en un mes estava prou bé i que no deixaríem passar tant de temps entre trobada i trobada, com aquesta darrera vegada) són encaminades a reflexionar sobre nosaltres mateixes com a dones i el nostre paper en els nostres entorns propers. I, de moment, ens decantem per literatura escrita per dones...