m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

divendres, 27 de març del 2009

bombolles a mitja nit...



Carrers deserts,
aires de nit...

a mitja nit...
dues bombolles...
que al seu encontre esclaten en espurnes irisades
i il·luminen la foscor del carrer
amb una llum càlida, fresca, primaveral, lluminosa,...
i l'espai desestructurat es torna a confegir en una nova bombolla,
única, brillant, plena de vida i vitalitat,
dipositària d'il·lusions i màgies...
i s'enlaira, s'enlaira, s'enlaira,....
amunt, amunt, amunt,...
i vola...
i flueix...
i es deixa portar pel ritme dels desitjos dels seus estadants....
talment com un somni...

a mitjanit...
carrers deserts, aires de nit,...
un punt brillant en el cel...

dimarts, 24 de març del 2009

...


Don't play by the rules...
Attitude is everything
rebel, rebel,...

Avui he llegit aquestes paraules en el jersei d'un noi...
i, sincerament, m'han agradat...
Em conviden a rebel·lar-me... del tot!

dimecres, 18 de març del 2009

COMIAT


Marxo…
amb el gust dels teus petons
als llavis.

Amb el tacte de les teves mans
a la pell.

Amb el regal de les teves paraules
a l’oïde.

Marxo …
amb els petits tresors que he assaborit
a les butxaques.

Marxo amb tu…
cap a nous racons per descobrir.
imatge de Google

dissabte, 7 de març del 2009

Tingues cura...


Tingues cura dels teus
Pensaments...
perquè esdevindran
Paraules.

Tingues cura de les teves
Paraules...
perquè esdevindran
Actes

Tingues cura dels teus
Actes
perquè es tornaran
Costum

Tingues cura dels teus
Costums
perquè forjaran el teu
Caràcter.

Tingues cura del teu
Caràcter...
perquè traçarà la teva
VIDA.


Gandhi
imatge de google

dissabte, 21 de febrer del 2009

mentre em dutxo...


Perles nacarades
llisquen cos avall...

Núvols de baf
impregnen l'ambient
d'aires translúcids.

Intuïció d'ombres,
percepció de desitjos.

Mescla irisada
d'aigua i sabó,
escuma fràgil.



Fregues sensuals.
Sabó, aigua, dits, mans,
llavis tendres,...
passeig del desig
reflectit en la mirada.

T'endevino rere els vidres,
translúcid.

El teu desig
guia les meves mans,
a distància.

Desig que es fon amb els meus anhels,
sacsejant els meus instints.

La teva mirada,
els teus ulls,
amagats,
protegits per vapors humits,
condueixen sàviament,
dolçament,
els dits
cap a pous de plaer.

Dits que,
indolents,
que,
insolents,
es deixen arrossegar.

Dits que,
entremeliats,
juguen amb la teva mirada.

S'aturen, encerclen, voregen,...
s'endinsen.

Jocs de provocació.

Et sé rere els vidres
i et provoco, inevitablement,
amb la inconsciència del desig...

Gairebé puc sentir
el tacte dels teus ulls
damunt el meu pit.

M'espiaves?
Sentir-me observada m'encèn.

divendres, 6 de febrer del 2009

JOC DE MIRALLS, MIRADES I REFLEXIONS



Em mires i somrius.
Mirada brillant,
llavis encesos.
La teva mirada traspua desig,
desig contingut que malda per sortir.
La teva mirada no m'enganya,
detecto les pistes del desig a la teva pell.

Desig controlat que lluita per poder ser.
Intensitat.
Lluita.

Derrota?
Victòria?



Em mires i somrius,
t'endevino apagada i erma.
No et reconec.
Una altra essència pren el teu cos i viu en tu,
renunciant a la pròpia naturalesa.
Viure o veure passar la vida.
Participar o ser-ne una espectadora.
Posició freda i distant sense embolicar-s'hi.
Victòria?
Derrota?
Vida al capdavall...

Imatges de google

dimarts, 3 de febrer del 2009

Benvinguts... passeu, passeu,...


(Pren una copa... posa't còmode... relaxa't...)
Benvolgudes amigues i amics blocaires...

avui hi ha festa!!!
Sí, sí, sí!!!

També estem d'aniversari...
Avui fa un any...
per raons ben estranyes...
quasi de casualitat...
vaig obrir aquest blog per penjar un text que havia escrit uns quinze dies abans...
arrel d'una conversa amb un desconegut...
enyor
entre avergonyida i agosarada,
evidentment sense explicar-ho ,
vaig pensar que ningú el llegiria,
que ningú em trobaria...
i el vaig deixar aquí...
en repòs...
I no vaig penjar res més fins al cap de dos mesos...
en aquella ocasió,
un escrit que m'agrada molt de Rilke...
I a partir d'aquí ja em vaig anar animant una mica més i
el vaig anar omplint d'escrits que feia temps que duia a la llibreta sense saber ben bé què fer-ne i d'altres que anava escrivint en aquells moments.
Poc a poc...
aquest espai s'ha anat omplint d'escrits personals...
molt íntims...
molt meus...
de vivències, somnis, realitats, fantasies,...
és un espai que diu molt de mi...

(pica alguna cosa...)



i la veritat és que quan algú et deixa escrit algun comentari,
alguna resposta,
sentiments que generen les paraules,
opinions,
vivències,...
és un alicient tan gran que t'incentiva a continuar escrivint i deixant veure una part de mi a persones quasidesconegudes (a la gran majoria dels meus comentaristes no us conec personalment! encara que llegint-vos també s'entreveu una bona part de vosaltres ;)

(t'agraden aquests? pica, pica... els he fet per a tu... especialment...)



sincerament...
aquest espai ha aportat moltes coses positives a la meva vida...
i una bona part d'elles ha estat gràcies als vostres SUPER comentaris...
m'ha agradat molt, molt i molt compartir amb vosaltres aquest any d'anades i vingudes, de comentaris amunt i avall, de conèixer noves i nous blocaires,... de visitar-vos i d'enriquir-me moltíssim amb els vostres relats, poemes, idees, contes, somnis, desitjos,...

sincerament...
estic molt contenta que aquell acte inconscient de crear un blog sense cap mena d'objectiu prefixat hagi arribat fins aquí...
no sé quan durarà...
només sé que, duri el que duri,
ara per ara, m'ho passo bé jugant amb les paraules i compartint-les amb tots vosaltres...
i durarà mentre sigui així...

és veritat que hi ha èpoques que la feina apreta (com aquests darrers dies...) i és difícil mantenir el ritme... però no em preocupa, vaig fent segons el que puc, sense obligacions, només per plaer... em relaxa enormement llegir,escriure,... comentar els vostres escrits...

(va pica més... no siguis vergonyós(a)...)



Gràcies a tot(e)s per TOT el que m'heu regalat tot aquest temps...
companyia, somriures, paraules, carícies, poesia, música,...
tot ben amanit i condimentat...


(vinga que s'acabaran aviat!!!)



Gràcies per acompanyar-me aquest tros del camí...
sou uns companys de viatge fantàstics!

Una abraçada!

dilluns, 26 de gener del 2009

somnis secrets...

Hola a totes i tots,
lectores i no lectors,
assidus i esporàdiques,
estadants i passavolants,
rodamons i artistes,...
i a tots els qui em volgueu llegir...
sóc SESHAT,

sí, sí, la mateixa...
per fi he aconseguit que la meva mestressa
(mestressa fortuïta, però bona noia ella,
encara que una mica tossuda ara que hi penso...
m'ha costat de convèncer-la, eh? però al final...
amb uns quants pactes sagrats...
ho he aconseguit!)
He aconseguit, com us deia,
que em deixi escriure lliurement en aquest espai
i us pugui deixar llegir una part
(sí, només una part! ;),
de la immensitat de missives que he tramès
al llarg de la meva eterna vida...
a homes/déus molt especials...
admiradors d'arreu del món i de totes les èpoques...

Us torno a convidar doncs a llegir i gaudir
de paraules màgiques i sensuals...
somnis secrets...
viatges especials...
veniu?

et deixo i em deixo fer...
sense cap mena de resistència...
no crec que faci falta cap mena de licor...
per deixar-me prendre cap al teu univers...
i un cop allà...
amarar-me de tu...
per tots els porus...
i ...
fondre estels i estrelles de colors...
dels universos personals
en una abraçada íntima i trasbalsadora...

divendres, 16 de gener del 2009

NUESES...

Les paraules em despullen
a poc a poc
sense presses
subtilment.


Cada post... cada mot... cada lletra... cada punt...

Lentament.
Em desfaig d'impediments ... que empresonen,
em trec peces inútils .... que engavanyen,
foragito màscares ... que limiten,
llenço disfresses ... que paralitzen,
vestits apedaçats ... que amaguen,
parracs vells i inservibles ... que enganyen.

A poc a poc.
Lluint nueses.
Amb esplendor,
amb timidesa,
amb gosadia,
amb sinceritat.

Pell blanca...
lentament,
clara...
estimant aquesta nuesa.

Nuesa que allibera dels lligams.

Nua... essencialment...

Pintura: Luis de la Fuente, http://www.artelibre.net/LUISDELAFUENTE/index.htm

dimarts, 6 de gener del 2009

GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES...

Gràcies NeoPoeta...
el teu regal
ha estat un present
fantàstic...
màgic...
invisible...
fet a consciència
amb tots els ingredients necessaris...


imatge...
música...
paraules invisibles,
que s'amaguen darrere la foscor de la nit...
que parlen del mar, de l'amor, dels sentiments, de sexe, d'emocions sentides i viscudes, ...
paraules intenses...
que parlen de la vida...
i que m'arriben al cor...
com un regal molt preuat i màgic...
Per això no puc dir més que
GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES!

Una abraçada i els millors desitjos per aquest any que acabem d'estrenar!

Per a la meva blocaire invisible... que creu en els somnis...

Feia temps, molt de temps…
Ja no recordava quina va ser l’última vegada…
Sabia que havia estat especial, però era incapaç de recordar perquè…
Només sabia que havia de fer alguna cosa per retrobar el que s’havia esvaït d’una nit a l’endemà.
Però, per on començar?


Tot el que havia fet fins llavors havia estat infructuós, res no havia canviat. I poc a poc en aquell estat de desesperança semblava que ja res tenia cap mena de sentit.
Els seus amics més estimats la volien asserenar, li deien que no s’havia de preocupar, que quan deixés de fer-ho, tot d’una trobaria el seu tresor, sense saber ni com ni perquè.
Però ella sabia que havia d’anar més enllà, se sentia ben sola, no podia explicar-ho a ningú perquè tots volien consolar-la però no sabien com ajudar-la i li treien importància a les seves cabòries.
Estava ben amoïnada.
Es mirava al mirall i anava perdent cada dia una mica del seu somriure.

És que ningú ho notava?

Tots s’havien tornat cecs, insensibles, autòmats, ...???
Ni tan sols el seu estimat gat Mixu semblava fer-li cas.
Unes llàgrimes gruixudes i pesants vessaren dels seus ulls, caient galtes avall, esberlades sobre la taula...

Es va deixar endur per l’aigua...
Ja res importava...
Se sentia bé, feliç, tot era fàcil, surava,...
Les seves preocupacions es van dissoldre...
Un somriure d’orella a orella s’esbossava tímidament però amb contundència...

Poc a poc va provar de posar els peus a terra... era flonjo... no sentia el seu pes... tal com si trepitgés una catifa de flors estesa per a ella...

Un bosc ben enredat s’obria davant seu


i la convidava a passar, sense paraules, el cant sinuós de les fulles dels arbres xiuxiuejaven paraules inconnexes, sense significat, però l’atreien profundament...

Suaument.

Va entrar.

Res era com havia de ser. Un ambient màgic s’obria davant seu.
Pau. Molta pau.


Els colors desconeguts produïen sons. La vista s’ennuvolava davant de tanta bellesa. Va haver de tancar els ulls. Però no va parar de caminar.

El camí se l’enduia. Bosc endins.

Darrere un revolt va percebre una brillantor inesperada.

Va provar d’obrir els ulls, però una mà petita i càlida li ho va impedir.
Una veueta, li va demanar que no ho fes, que havia de ser forta si volia aconseguir trobar el seu tresor perdut.
No defalleixis ara...
No defalleixis ara...
Aquella veueta continuava amb una cantarella dolça, repetia les paraules, es va deixar convèncer...
I va continuar avançant...
La resplendor gairebé li cremava els ulls...
Va apretar fort les parpelles...
I de sobte, va sentir molt de fred, la foscor ara era absoluta.

Ho podia percebre sense obrir els ulls, la veueta continuava ressonant dins el seu cervell... rítmica...
Un calfred la va recórrer...


però va continuar caminant...
Una força estranya l’empenyia endavant...
Ara travessava una zona d’escalfor profunda... perles de suor lliscaven damunt la pell... convençuda com estava que no podia aturar-se va continuar avançant...

Però... començava a defallir... sentia com les seves cames ja no anaven tant lleugeres... volia seure i descansar... dormir una estona... deixar d’avançar... recular potser?
Sabia que no podia fer-ho, una veueta, ara interior, l’empenyia malgrat la seva defallença.
S’entrebancava amb les nusos dels arbres que ara semblaven sobresortir, el sòl es va endurir, sense la suavitat d’abans ara es feia feixuc avançar...

Va perdre el coneixement, sense saber com, va deixar d’avançar,...
I es va posar a plorar...
Sense fer soroll, sense gosar obrir els ulls...

I es va adormir...
Va passar un temps indeterminat, molt llarg, va obrir un ull... i després l’altre... plovia i tot semblava en calma...
El bosc tal com l’havia vist sense mirar, només amb la imaginació,

i allà palplantat... com un trofeu... esperant-la... com un premi... majestuós... hi havia...


el seu somni perdut!

Es va fregar els ulls, no s’ho podia creure!Va obrir la seva capsa màgica, vigilant de no destapar-la massa per no perdre el que hi havia a dins...

I el somni hi va entrar... sense protestar... obedient...

Va somriure...

Ara sabia on havia d’anar a buscar els seus somnis... ja mai més els tornaria a perdre... i ja mai més passaria una nit en vetlla... esperant...

L’Assumpta

va trobar l’indret

des d’on neixen tots els somnis...

i els va anar escrivint sempre allà per no perdre’ls mai més.




Un petó i una abraçada Assumpta...


espero que hagis gaudit una estona d'aquest conte de somnis perduts i trobats...


ha estat una delícia escriure'l i preparar-lo per tu.






dilluns, 5 de gener del 2009

blocaire invisible...

I va la desena
i definitiva!
La meva blocaire invisible
té dues lletres repetides
en el seu nom...
***********************************
diumenge 4 de gener
pista 9
la meva blocaire invisible...
pensa que tots els desitjos es fan realitat si els desitgem de debò...
i amb totes les nostres forces...
************************
dissabte 3
ANIMEU-VOS QUE S'ACABEN LES PISTES I EL TEMPS PER DESCOBRIR EL BLOCAIRE INVISIBLE!!!
Pista 8
La meva blocaire i jo tenim una foto igual en un dels nostres posts...
A veure si les sabeu trobar...
/=/=/=/=/=/=/=/=/=/=/=/=/=/=/=/=/=/=/=/=/=/
Dimecres 31 de desembre de 2008
I continuen les pistes...
i les coincidències amb la meva blocaire invisible!
Sembla fet a propòsit!!!

Voleu dir veí i/o Anna Tarambana que no heu fet cap mena de conxorxa???

pista 5...
la meva blocaire invisible ha passat un any complicat... (ídem)

pista 6...
la meva blocaire invi... va començar a postejar el 2008 (ja és passat...) (i jo!)

pista 7...
la meva bloc. invi... va canviar de feina el 2008 (jo també!)

Us desitjo a tots, molt bona entrada d'any...
I que tingueu ben present que aquest 2009 es faran realitat tots aquells somnis que us atreviu a somniar... i tots aquells desitjos que us atreviu a imaginar...
(sempre i quan ho desitgeu de debò, eh?)


ELS MEUS MILLORS DESITJOS PER A VOSALTRES AMICS I AMIGUES BLOCAIRES QUE AMB LA VOSTRA LECTURA I APORTACIONS HEU FET QUE AQUEST BLOG TINGUI UNA MICA DE VIDA PRÒPIA.
PETONS I ABRAÇADES PER TOTS!!!!

**********************************


Pista 4... (dilluns 29)
la meva blocaire invisible... és...
DONA
(en majúscules i amb totes les lletres...)


Diumenge 28...
Pista 1,2 i 3 (totes seguides ja que vaig una mica endarrerida):
el meu blocaire invisible...
comparteix moltes coses amb mi....
apart del gust per escriure i explicar el que ens passa pel cap i pel cor...


  1. En el seu bloc pots somniar i imaginar tot el que vulguis (com en el meu, o almenys aquesta és la proposta... ;)
  2. Som de la mateixa quinta...(dels 40 en amunt...)
  3. Ens encanta el mar: l'enyora perquè no el té aprop, en canvi jo el tinc a tocar...

S'admeten apostes...

Si algú l'encerta el primer... tindrà un premi... (que serà desvetllat i concedit després del dia 5 de gener...)

Ànims!!!

Podeu provar sort!

dimarts, 23 de desembre del 2008

mirAda...


M'ha agradat la teva mirada,
intensa, penetrant,
provocadora de sensacions,
a voltes invasiva...

M'ha fet fugir...
escapar...
no em vull deixar atrapar,
ni sentir-me envaïda,
defugint possessions...

Em vull sentir lliure

M'ha agradat la teva mirada...
descarada...
directa...
sincera...
honesta...

I també mirar-te,
retorn de sensacions...

Però no ho he fet sincerament,
no m'he atrevit a mirar-te profundament,
no he gosat entrar dins teu...

Per por a quedar-m'hi atrapada...
lligada...
penjada...
Vull poder-te mirar...
profunda, intensa i descaradament...
i sentir-me lliure.

dilluns, 15 de desembre del 2008

MUERE LENTAMENTE... (viu intensament...)


Muere lentamente quien no viaja,
quien no lee,
quien no oye música,
quien no encuentra gracia en sí mismo.
Muere lentamente quien destruye su amor propio,
quien no se deja ayudar.
Muere lentamente quien se transforma
en esclavo del hábito repitiendo todos los días los mismos trayectos,
quien no cambia de marca,
no se atreve a cambiar el color de su vestimenta
o bien no conversa con quien no conoce.
Muere lentamente quien evita una pasión y su remolino de emociones,
justamente estas que regresan el brillo a los ojos
y restauran los corazones destrozados.
Muere lentamente quien no gira el volante cuando está infeliz con su trabajo,
o su amor,
quien no arriesga lo cierto ni lo incierto para ir detrás de un sueño quien no se permite,
ni siquiera una vez en su vida, huir de los consejos sensatos...
¡Vive hoy!
¡Arriesga hoy!
¡Hazlo hoy!
¡No te dejes morir lentamente!
¡NO TE IMPIDAS SER FELIZ!


Adaptació anònima de Pablo Neruda


Tots, en el nostre dia a dia, fem petites coses per no morir lentament...
per viure intensament,
per poder somriure,
per llevar-nos cada matí,
per canviar la monotonia per novetat,
per trobar el què de la vida i llevar-nos amb un somriure...
per gaudir de les petites dosi de felicitat que ens permetem...
potser haurem d'anar fent més canvis encara...
i arriscar una mica més...
Pot ser un bon desig per començar l'any...

Viure lentament,
assaborir cada moment,
treure el millor d'un mateix,
aprendre de tot el que fem,
cercar l'essència de les persones,
estimar dolçament,
respirar profundament,
ser lliures,
...
hi ha tantes coses per viure intensament...
tot depèn del que triem per viure,
ni més ni menys,
allò que decidim viure és el que viurem.
T'atreveixes a triar?
Doncs som-hi...

divendres, 5 de desembre del 2008

surant...


SÓC
a dins d'una bombolla...
on tot és possible...
on els somnis es poden tocar amb la punta dels dits...
i on les fantasies s'enlairen proporcionalment als desitjos...
bombolla irisada ...
surant damunt brises marines...
SÓC
foto de Jason Tozer

divendres, 28 de novembre del 2008

viatges...


Fumeja el tallat damunt la barra.

Recupero minuts perduts.

Vagarejo sense control.

Deixo perdre pensaments.

...

s'enfilen...

s'amaguen...

vigilen...

s'aturen...

miren...

suren...

volten...

observen...

giren...

i...

tornen...

tot plegat en un parell de minuts.

M'encanten aquests viatges...

Sona música coneguda...

banda sonora...

bagdad cafè...

Tanco els ulls i em torno a enlairar...

curiosos viatges de la imaginació.

Ha valgut la pena córrer a primera hora

per ara poder deixar escolar aquests minuts preciosos...

Tot un plaer...

M'hi acompanyes?


divendres, 21 de novembre del 2008

queda prohibido


Queda prohibido llorar sin aprender,
levantarte un día sin saber que hacer,
tener miedo a tus recuerdos...

Queda prohibido no sonreir a los problemas,
no luchar por lo que quieres,
abandonarlo todo por miedo,
no convertir en realidad tus sueños,...

Queda prohibido no intentar comprender a las personas,
pensar que sus vidas valen menos que la tuya,
no saber que cada uno tiene su camino y su dicha...

Queda prohibido no crear tu historia,
no tener un momento para la gente que te necesita,
no comprender que lo que la vida te da,
también te lo quita.

Queda prohibido no buscar tu felicidad,
no vivir tu vida con una actitud positiva
no pensar en que podemos ser mejores,
no sentir que sin ti, este mundo no sería igual.

Pablo Neruda

dimarts, 18 de novembre del 2008

15 anys...


Avui faig quinze anys...
Ens fem grans, oi?
Quinze anys plens de moments, d'imatges, de situacions viscudes, de llàgrimes, de petons, de petits aprenentatges, d'anar creixent, de trobar el punt just, de contradiccions, de límits, de cessions i concessions, de dubtes, de seguretats, d'incerteses, de preguntes sense resposta, de respostes sense pregunta,...
Quinze anys, caminant pas a pas, minut a minut, des de la dependència absoluta a petites cullerades d'autonomia, petits espais de llibertat, negociats i consensuats, confiances i desconfiances,... anar deixant la corda que ens uneix, cada cop més llarga, una mica elàstica encara...
Quinze anys d'estimació, de convivència, de creixences, d'aprendre conjuntament,...
Aprendre a fer de mare al compàs del teu aprenentatge com a persona, al mateix ritme, aprenent i desaprenent juntes, fent i desfent camins,...
Aprenent a ser persones... més lliures, més autònomes, més responsables, més respectuoses amb l'altre, més honestes, més sinceres,...

Celebrar...
celebrar i haver pogut gaudir d'aquests quinze anys...
tot un regal!
Records plens de vida...
Celebrar i gaudir de les il·lusions properes...
tot un regal!

I felicitar-te...
i donar-te les gràcies per haver-me ensenyat tantes i tantes coses que creia sabudes...
i no sabia...
i per haver-me donat l'oportunitat de ser la teva mare...

Un petó...
Una abraçada...
(Imatge de Google)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...