m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dimecres, 27 d’agost del 2008

viure poèticament...

Rilke ens encoratja a viure poèticament.
Ens convida a fer de la vida un poema.
Antoni Pascual ho explica amb aquestes paraules en una entrevista :


Celebrar té a veure amb viure la vida de manera poètica?
- És clar. Qui no accepta que la concepció del poeta de Rilke sigui antropològica, que no visqui la poesia com un ofici estètic. Però a banda del fet que no es pot entendre Rilke des de la Universitat – des de la comoditat d’un sou que Rilke no tenia - i que per fer-ho s’ha de viure una mica perillosament – el que canta és un home que no té recursos econòmics, una existència com la de Rilke no demana cap compte corrent - , precisament del que parla és de l’essència poètica de l’home (i de la dona afegeixo jo). Fer versos requereix un aprenentatge tècnic, però no cal escriure un sol poema per viure poèticament. No tenim el deure d’escriure versos, però sí de viure la vida com un poema, de convertir la pròpia vida en bellesa i fer-la interessant de viure. El que no és admissible és que es visqui feixugament, pesadament, que la vida sigui una vall de llàgrimes. La vida s’ha de remuntar cap al seu origen, que és un orgasme. El que no podem permetre és que l’home, a vegades, sigui avorridíssim, que ens instal·lem en aquest nihilisme europeu del qual parlava Nietzsche.


Antoni Pascual: Una invitació a l'art de viure.
Associació d'amics d'Antoni Pascual
L'eixam. Associació cultural
Ajuntament de Sant Celoni



Des que vaig llegir Rilke i el que Antoni Pascual explica d'ell, viure poèticament s'ha convertit en un dels valors més importants a la meva vida.
Viure no és fàcil, en la nostra quotidianeïtat, tots gaudim d'instants de felicitat, moments de patiment, espurnes de benestar, carícies de dolor, ... emocions i sentiments que ens acompanyen i amb els que anem teixint les nostres certeses i incerteses. Amb els que anem creixent i enriquint-nos.
Jo intento omplir els meus cada dia d'aquesta visió poètica que Rilke ens proposa.
I m'agrada.

14 comentaris:

  1. Diuen que una vida sense poesia es una vida trista.

    ResponElimina
  2. Doncs no deixis de fer-ho!!! I tots, tots, n'hem d'aprendre. Preciós post. Petons!!!

    ResponElimina
  3. Ja tens raó ja Striper, no podria viure sense la poesia seria massa trist.

    Procuro no deixar de fer-ho instints... però de vegades... costa! Però val la pena tornar a insistir...
    Una abraçada a tots dos!

    ResponElimina
  4. Com moltes coses en aquesta vida, és qüestió d'hàbit i de constància... Viure poèticament, veure la poesia de les coses... és senzillament preciós.

    ResponElimina
  5. Company,
    a això dedico el temps a habituar-me i a tenir constància per veure totes les coses des de l'aire poètic que poden tenir...i a no deixar que m'envaeixin altres visions que sovint no construeixen res sinó que destrueixen el que hem fet.
    Una abraçada plena de poesia...

    ResponElimina
  6. Segueix amb aquesta constància, que encara que sembli que el camí no acaba i que la pujada és interminable, al final sempre hi ha una recompensa, un paisatge on amarar-se de sentiment.

    ResponElimina
  7. Cercar aquests nous paisatges heus ací el quid de la qüestió...

    ResponElimina
  8. Com se sol dir als excursionistes, no defalleixis...
    Una abraçada bén poètica.

    ResponElimina
  9. Amb companys de camí com tu, com vosaltres, no defallirem i segur que albirarem tots aquells paisatges que siguem capaços d'imaginar...

    ResponElimina
  10. A vegades només cal tancar els ulls i deixar-se dur per la imaginació... Aquests instants et transporten a indrets recòndits i a sensacions desconegudes.

    ResponElimina
  11. Deixar que la imaginació ens transporti a indrets amagats i sensacions desconegudes...
    llegint... escrivint... volant... imaginant... somniant... desitjant... sentint... rient... plorant... estimant...
    GENIAL!
    Ingredients perfectes per viure poèticament i fer de cada instant un vers per compartir...

    ResponElimina
  12. i si viure senzillament ja és poesia?
    sense obsessionar-se en la bellesa, en la intensitat, en milions d'emocions....

    ResponElimina
  13. la senzillesa és el secret de la poesia, viure senzillament però conscientment... l'essència de la vida... la poesia del viure de cada dia...
    petons poètics...

    ResponElimina
  14. Moltes gràcies pel teu comentari mar!!
    Jo també t'agrego.
    La veritat és que almenys a mi la literatura m'ha ajudat molt.
    Un petó
    mi

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...