Algú com tu

Premi Ramon Llull 2015

Xavier Bosch

Narrativa literària

Col·lecció Ramon Llull

352 pàgines

Una història d'amor, bonica, tendra, intensa, amb grans dosis de desig, però no tan carnal (que també), sinó de desig de viure allò diferent, allò que ni ens atrevim quasi a somniar. Una història dins de la nostra pròpia història, un parèntesi per revifar, agafar aire i seguir fent la nostra vida. Com si res.

Qui es resisitiria a viure quatre dies com aquells, en el marc incomparable de París?
Jo no, us ho asseguro.

I millor si fos de tant en tant, quatre dies sabàtics. Per desconnectar de tot i de tothom, també de nosaltres mateixes (?). I ser una altra, ser qui volem ser, no qui ens han dit que hem de ser.
Marxar lluny i viure allò que (també) tenim ganes, allò que se'ns presenta, sense remordiments, sense explicacions, amb llibertat absoluta. O almenys amb la que fóssim capaces de concedir-nos.
Bé, de fet, ja és això el que fem quan sortim, viatgem, llegim (també llegint?), organitzem 'escapades',... no?
Fugir d'alguna manera, lluny, posar distància a la quotidianitat, evitar l'avorriment, viure coses diferents... tot ben lícit, clar que sí!
I per què no, doncs, enlloc de fugir a un lloc, fugir cap a una persona?
O cap a una ciutat?
I aixoplugar-s'hi i respirar noves fragàncies...
Per què no?

I heus aquí la història, tendra, dolça, somniadora, real i possible. Tan possible com ganes de viure-la se'n tinguin.

Una lectura amena, que t'atrapa i que et cruspeixes àvidament en un diumenge lent i mandrós, diumenge postvacances amb breus pinzellades de tardor als arbres i xafogor d'estiu encara, un còctel estrany, melangiós... amarat de nostàlgies viscudes.
__________________

I aquí us deixo retalls sucocos, frases que em fan pensar, que m'han cridat l'atenció i que donarien peu a llargues converses... 

- Deia que a vegades, potser, a la vida, t'has d'allunyar dels carrers per on passes sempre per adonar-te que hi ha altres camins que val la pena explorar.
...
- Encara que no sàpigues on et duran.

_____

No van comptar les passes. Haurien pogut comptar els batecs

____

La clau és la il·lusió que l'amor existeix.

____

Hi ha dècades en què no passa res i hi ha setmanes en què passen dècades. I aquesta és la nostra. (Lenin)

_____

Jo, francament, espero viure en tu molt més temps que tot això. Igual que tu ho faràs en mi. Encara que no ens parlem o que no ens vegem, ens tindrem. Sempre. Sense peròs. Ens tindrem. Aquesta és la veritat més absoluta que he escrit en aquesta carta...

____

M'han quedat tantes coses per dir... Per què sempre esperem tant a dir-les? Per què vivim retenint paraules i sentiments? Per què mai ens adonem que s'està fent tard?

____

Pensa que la infidelitat a l'altre és un retorn a la fidelitat a un mateix. No hi ha res de dolent a retrobar-se amb els propis sentiments.

____

Schubert volia compondre cançons d'amor i li sortien tristes.

____

Heu confós l'amor amb les comedietes romàntiques americanes. L'amor no és una pel·lícula de la Meg Ryan.

____

Si vols ser estimat, estima. L'amor existeix. L'amor existeix però s'ha d'anar a totes. A totes!

____

...la felicitat l'has de desitjar i te l'has de treballar. Dóna't una oportunitat per estimar. Deixa que l'amor et trasbalsi. Em sents?

___