m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dijous, 17 de març del 2011

el color del dia...

BCN - 11:40 h
Avui ha estat un dia melós...
Bé, vull dir, que jo mateixa estava melosa... sí, més aviat deu ser això...


Els ingredients?
- un viatge llampec d'anada i tornada, l'aeroport, l'espera
- la feina ben feta
- un taxista amb cueta
- uns quants mails
- un cambrer salat
- un sopar capriciós
- lleugeres gotes de pluja
- una història a mig acabar


Seqüència d'elaboració:
Els aeroports tenen un no sé què que m'agraden. Les anades i vingudes de persones diverses que conflueixen en espais i temps amb un ventall ampli de possibles històries per intuir i imaginar... sempre m'han inspirat les esperes, les mitges converses que van i venen,...


M'endinso en la lectura. És el que té ser previsora i arribar amb més temps del que suposava que tindria. Tot un regal... Una història que s'inicia melosa... i que m'enganxa...


PM -12:20 h


Retorno a la realitat quan torno a tocar de peus a terra. Arribar avui a destí i saber que algú t'està esperant... una sensació estranya veure el teu nom escrit en lletres grans... M'envaeix una barreja de sensacions... vergonyes i timideses es barregen amb un sentir-se (una mica) important...
El taxista et somriu quan t'identifiques. Jo també he sospirat alleugerida en veure que no havia d'endevinar qui era el qui m'havia d'acompanyar a destí.
Normalment m'agrada seure al seient de darrere quan vaig en taxi. Així puc submergir-me en les meves cabòries i no cal que mantingui conversa amb el conductor més enllà de les quatre frases de cortesia.
De vegades, et conviden a seure al davant. Habitualment refuso l'oferiment.
Avui no he pogut estar-me'n.
He acceptat la proposta.
Perquè?
No ho sabria dir.
Potser ha estat la cueta que duia el taxista. M'atrauen els homes que porten cueta, no em feu dir el perquè, però tenen un nosequè que ...
La conversa agradable, trivial, sobre viatges, nins i altres històries quotidianes...


Un cambrer salat s'ha cuidat que em sentís gairebé com a casa mentre dinava. Quan una dina sola, s'agraeixen les atencions i els somriures (sense atabalar per això, eh?). No, no portava cueta, però haig de reconèixer que el primer cop que vaig fer un àpat en el seu local ja em va fer sentir bé, molt bé. Per això hi dec haver tornat, pel tracte rebut i per les menges delicioses que hi preparen, és clar! I a sobre, si et conviden al tallat, llavors ja... i que consti que no duia cueta!


La pluja suau m'acaricia les galtes i em revitalitza en un passeig per l'avinguda principal de Manacor, després d'un àpat molt del meu gust...


Una sessió de feina profitosa, intensa, ben curulla de feina ben feta perquè anava carregada de noves possibilitats, de projectes de futur que il·lusionen, que engresquen, que animen,...
Ser l'acompanyant de tota una colla de projectes és un luxe, un regal que aprecio en gran mesura...
Mails personals que m'han anat picant l'ullet al llarg del dia, amb complicitats compartides... Em fan somriure.
Mails de feina que em fan tocar de peus a terra i saber-me part de projectes interessants. Em fan sentir útil.


Instal·lada en una taula de bar d'aeroport sopo capriciosament i em dedico unes menges que no tenen res de sopar però molt de capricioses...
La lectura pren ara, en el tomb de la meitat del llibre, un to aspre, sòrdid... colpidor.
I l'estat melós de migdia ha girat cap a un desassossec que m'aconsella deixar la resta de la història per a un altre moment. Tot i que em quedo amb les ganes de seguir Sara fins el final malgrat preveure que no hi haurà final feliç...


La lectura dóna pas a l'escriptura. Dalt de l'avió ja, de retorn cap a casa. I cuino la recepta del dia amb els ingredients que he anat collint...
Estem aterrant ja, els llums cada cop més propers fan evident la imminència del final del trajecte.
Prenem terra suaument, llisquem damunt la pista sense trontolls... ni frenades...
Bona nit!
BCN- 22:30h


*Ara, ja a casa, me n'adono que aquest matí he pres les ulleres que han tintat de color de mel tot el que he viscut avui... Potser demà tot tindrà un altre color... ja veurem quines 'ulleres' prenc de bon matí...


________________________________________________________________________________


Us deixo tres fragments de la lectura que m'han fet pensar, que m'han remogut per dins... 


En cap moment, Sara, va dir que t'estimava, però tu ho vas voler entendre.


Perquè aquesta és l'essència de l'ésser humà, trencar l'equilibri per a créixer, per a superar-se. una vegada tot està endreçat, les persones tenim tendència a embolicar-ho, tot.


Pensem de vegades que som alliberades, que lluitem per la igualtat, que no obeïm els dictats de cap mascle ni de cap altra persona, però, en realitat, som esclaves del desig, víctimes de l'estima que ens cobreix els ulls, que ens entela la mirada i que ens impedeix actuar amb dignitat.


Ja veieu que tenen tela, oi?
Buuufff... un altre dia en parlem que ja és tard...

20 comentaris:

  1. Quin escrit més suau... melós...
    M'ha agradat molt.

    ResponElimina
  2. Gràcies per portar aquestes ulleres color de mel, ha resultat tot tan armonios que ha estat un regal el teu relat.

    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Uf! Doncs sí que tenen tela els fragments per parlar-ne i parlar-ne llargament.

    I la veritat és que el teu escrit, melós de tacte i de color, m'ha trasbalsat força. No sé si perquè jo ha tingut un dia melós també i no sabria com explicar-lo. Juro que no he trobat ningú que portés cueta. I perquè m'agrada com l'expliques i perquè... vaig a llegir-lo altre cop.

    ResponElimina
  4. No podrem negar que has tingut un bon dia. Ja paga la pena que en tinguis més així!

    També puc concloure que t'agraden les pelis de l'Steven Seagal...

    *Sànset*

    ResponElimina
  5. Un dia ben aprofitat, i el millor de tot, espremut i gaudit fins a la darrera gota.

    Així hauríem de viure els dies cada dia. Clar que hi ha vegades que alguna cosa o algú ve a torçar el bon fer.

    Un post deliciós!

    ResponElimina
  6. Benvigudes ulleres color mel que fa que tot ens sàpigui dolç! un apunt deliciós i dolç ( en el punt just) abraçades de mel!

    ResponElimina
  7. Sensacional, com sempre. Tu en tens prou amb sortir a la cantonada per trobar una aventura. Me n'alegro, MAR! Un petó i fins aviat.

    ResponElimina
  8. Saps que ets una encomanadora compulsiva de somriures???

    Expliques les coses amb la dolcesa de les llums tranquil.les d'un llarg capvespre d'estiu. Quan et sorprèn la carícia, fresca, d'un buf de marinada...

    Seuria en un racó de ca teva, i em passaria hores i hores llegint-te...

    Gràcies...

    un petonet ben dolç, nina

    ResponElimina
  9. Què tal una torrada amb mel i nous de postres? Diuen que les nous van bé pel cor. I se m'acut poca cosa més... melosa per combinar amb el teus plats.

    ResponElimina
  10. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  11. M'ha encantat llegir-te, mar. I és que crec que els dies així s'han d'assaborir tal com tu has fet. De vegades, la sensació s'encomana, eh? :)

    ResponElimina
  12. carai! que es repeteixin ben sovint aquests dies de gust de mel!

    I les cites són fantàstiques! m'agrada sobretot la segona

    ResponElimina
  13. Caram... Tens el do dels posts oportuns.

    ResponElimina
  14. Viatjar, aeroports, estacions ... tenen un no se qué que ens fan viure diferent ni que sigui per unes hores.
    Qui sap, si darrera d'unes ulleres que difuminen els colors, ajuden a fer que així sigui.

    Una abraçada

    ResponElimina
  15. I a més de dolç, és, no sé, com la vida mateixa!

    ResponElimina
  16. una vegada t'endinses
    dins la mediterrània
    la vida canvia
    tot es diferent
    bon escrit
    salut estimada!

    ResponElimina
  17. quina enveja de dia! vull unes ulleres així! :-)

    ResponElimina
  18. Melós i dolç!
    Quins pots més bonic i quin dia més bo que has passat. Et prens la vida amb felicitat, com ha de ser!

    Petonets guapa! :**

    Ps: He canviat el bloc. L'adreça continua sent la mateixa, però les RSS i les actualitzacions ara van per l'adreça http://www.doommaster.cat/index.php?feed=rss

    Petons!

    ResponElimina
  19. Sou unes i uns cracks!

    Els dies melosos acompanyats dels vostres comentaris passen a ser dies de luxe!

    Mil gràcies per llegir i comentar el que us explico!

    A cada una i un de vosaltres us hauria de dedicar un post per agrair-vos la companyia que em feu.

    Petons i somriures!
    Us desitjo el millor!

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...