Més que un aire gelat a mi de la tardor m'afecta la foscor sobtada dels dies ( que acaben abans per culpa de la hora aquella que ens fan moure)...una abraçada pot dissipar la melangia i almenys afegir una mica de calidesa i claror...t'envio una abraçada de primavera d'hivern!
La tardor també em porta a la melangia, per què serà si diuen que el Nadal és més trist? T'envio una abraçada càlida perquè t'escalfis, no et deixis d'agafar la mantolina, que fa fresca de debò. Un petonàs!!
Horabaixa... és veritat... els aires de tardor van canviant de colors vius a tonalitats ocres que dibuixen paisatges amb infinits contrastos...
els escolto i respiro profundament... el cor s'eixampla... entren nous aires... l'escalforeta surt de dins meu... i cerca la complicitat de la melangia i jo... resto en silenci...
Sec al teu costat.
ResponEliminaAvui fem una bona parella.
Clavats.
Petons.
Si cal et dono una abraçada primaveral.
ResponEliminaSón bonics, els moments de melangia... controlada; espero que sabràs trobar-ne la part bona!
ResponEliminaDonem-li la culpa a la tardor...
ResponEliminaPetons sense melangia!
Obres les finestres... Deixa entrar la llum de tardor i l'aire fresc... Endavant, sempre endavant, que som instants del temps.
ResponEliminauffff...m'hi voleu?
ResponEliminaestic per l'estil...ja m'esta be que sigui culpa de la tardor.
un peto
la tardor encara ens entendreix, afortunadament
ResponEliminaMés que un aire gelat a mi de la tardor m'afecta la foscor sobtada dels dies ( que acaben abans per culpa de la hora aquella que ens fan moure)...una abraçada pot dissipar la melangia i almenys afegir una mica de calidesa i claror...t'envio una abraçada de primavera d'hivern!
ResponEliminaLa tardor és certament d'aires melangiosos però nosaltres segur que sabem posar-li dosis d'alegria, i sinó ens toca aprendre'n! Petonet
ResponEliminaSembla a ser que la majoria patim el mal de tardor. Per sort avui fa sol i hi ha una petita treva al camí cap a la hivernació.
ResponEliminaLa tardor també em porta a la melangia, per què serà si diuen que el Nadal és més trist?
ResponEliminaT'envio una abraçada càlida perquè t'escalfis, no et deixis d'agafar la mantolina, que fa fresca de debò. Un petonàs!!
TORO...
ResponEliminaem dónes la mà?
b7s
Striper...
ara per ara... totes les abraçades que portin calidesa són benvingudes... gràcies!
Ferran...
segur que si! tot és qüestió d'anar fent equilibris...
ptns
Joana...
digues que sí!
tota la culpa!
ptnts
El Company...
et faré cas i alenaré la tardor per tots els porus... i dibuixaré camins per avançar i no quedar-me enrere...
una abraçada...
sargantana...
pots seure amb nosaltres... i tant!
ptns tardorencs
Jesus M. Tibau...
per sort tenim el cor tendre... i "estovadet"...
Elvira FR...
això també hi fa en l'estat d'ànim que ens envaeix... la foscor apaga..
petons de llum...
GEMMA...
segur que n'aprendrem!
no ens toca més remei...
petons alegres doncs!
Jordi...
Per sort no tot és tan greu...
petons assoleiats!
instints...
m'arriba l'escalforeta de la teva abraçada... no em deixaré la mantolina per aixoplugar-me dels freds incipents...
petons càlids...
Doncs aquestes son precioses. Un petó.
ResponEliminajordicine...
ResponEliminales teves paraules omplen de calidesa els espais freds i conviden a somniar properes primaveres...
petons!
Hola Mar,
ResponEliminaPot canviar de sobte. És així.
Desitja que ho sigui, i, acabará passant.
La tardor sembla la fí d'una epoca de color. Té el seau encant i si no el sabem trobar, ens entre la melangia.
Shhhh, no diguis res, només escolta.
Una abraçada
Horabaixa...
ResponEliminaés veritat...
els aires de tardor van canviant de colors vius a tonalitats ocres que dibuixen paisatges amb infinits contrastos...
els escolto i respiro profundament... el cor s'eixampla... entren nous aires... l'escalforeta surt de dins meu... i cerca la complicitat de la melangia i jo... resto en silenci...
petons!
A mí la tardor em portar calor i color, ves per on. M'agrada. Un petó.
ResponElimina