Fils de lluna
arrissats
cavalquen
damunt ones salades
brollen del no-res,
es bressolen sinuosament
i,
com en un deliri,
es precipiten al buit.
Naixent per morir ...
instantàniament
Naixent per...
... instantàniament
Morint...
precipitadament...
Per poder tornar a ser...
*** Paraula cedida per horabaixa
Imatge de google
Hola Mar,
ResponEliminaEfimeres, i es potser pr aixó, que son tan fantástiques. Sabem que son úniques.
Preciositat d'escrit. Em deixa sabor a sal i el cor.......
Una abraçada
Una descripció molt real. AH!!! M'ha esquixat una onada.
ResponEliminahorabaixa, agraïda per les teves paraules que endevino sinceres...
ResponEliminasaps?
no he posat títol al post qerquè cap dels que se m'acudien em feien el pes...
Efímeres...
Em permets utilitzar-la? la manllevo en préstec...
si la necessites... te la torno...
gràcies striper, espero que t'hagi refrescat...
esquitxades salades amb tocs de lluna blanca...
Per efímeres ens regalen la immediatesa.
ResponEliminaNeixen i moren
per tornar a deleitar-nos amb la seva efímera immediatesa!
Preciós!
Un plaer,
ResponEliminaPerò no tinc cap mèrit. Repeteixo, l'escrit es una preciositat
Em quedo amb l'última frase, morint per tornar a nèixer...
ResponEliminagràcies joana, un plaer veure't per aquí.
ResponEliminahorabaixa... hi mancava un títol... i amb el teu comentari s'ha completat...
cesc, fa falta morir cada dia una mica per deixar espai per anar creixent i anar millorant dia a dia... oi que sí?
renovar-se ...
petonets matiners i saladets...
Preciós, Mar... Transporta als ambients delicats de la nit i del mar... com el teu nom...
ResponEliminagràcies company... m'agrada que et deixis portar pel moviment de les onades a la llum de la lluna...
ResponEliminapetonets arrissats...
I deixar que les onades em bressolin el pensament, i deslliurar l'ànima de la realitat... i fer-la volar...
ResponEliminaPreciós Mar... A mi que tant m'agrada mirar el mar sota la llum de la lluna... Encisador!
ResponEliminaUn petonet!
Gràcies guspira...
ResponEliminaseríem bones companyes de mirades i encisos...
petonets de lluna i de sal...
N'estic convençuda, mar! Un petonet!
ResponEliminaonades com amors, com passions, com desitjos... onades com turgències, com pells amb urgències...
ResponEliminapetons i llepades turgents i imaginatives!
La imatge és preciosa i el poema també. Tu ho dius, les efímeres neixen per morir, però tornen a renéixer. I això és molt positiu!!! Llàstima que sigui instantani coi.
ResponEliminagràcies gatot!
ResponEliminaquines onades més imaginatives!
instints, potser la gràcia que tenen és la seva existència fugissera... oi?
petonets!