m'ha fet somriure...
amb la sensibilitat a flor de pell ...
amb les emocions al descobert...
m'imagino davant teu
i em sento nua
perquè descobreixes cada racó de la meva essència...
quasi-desconeguts com som...
i desitjo abraçar-te
i que m'abracis
quasi-desconeguts com som...
i desitjo abraçar-te
i que m'abracis
només això
sentir el tacte de la teva pell
i abandonar-me en tu.
sentir el tacte de la teva pell
i abandonar-me en tu.
(imatge de google)
Caram, quin regal tant especial... Qui deu ser l'afortunat? Traspua bellesa per tots els mots.
ResponEliminaMolt afortunat l'afortunat.Petons.
ResponEliminaUmmmmmmm... els regals sempre són plaents! :-)
ResponEliminaJa m'agradaria que m'escrivissin una cosa semblant, és molt bonic i tendre :)
ResponElimina... el millor regal que algú et pot oferir...
ResponEliminasomriure, sentir i desitjar
felicitats per el escrit! realment amb poques paraules aconsegueixes fer sentir...
salut!!
aix company...
ResponEliminal'afortunat... és algú que també es regala així...
striper... segur que tu també n'ets d'afortunat...
rita ... i més si són regals sorpresa!
cesc segur que te n'escriuran (si no ho han fet ja) de millors... amb la poesia que desprens...
mq ... gràcies! m'agrada que t'arribi la força del que sento i fer-te sentir amb les meves paraules!
petons a tots! també són un bon regal les vostres paraules, acaricien i em fan sentir molt bé...
Caram, Mar, ens hauràs de fer cinc cèntims de qui és, no? Alguna pista?
ResponEliminaAquestes paraules parlen soles, diuen i insinuen... Entenc que el regal t'ha fet enormement feliç perquè ara tu et despullis amb paraules tan tendres...
ResponEliminaUna abraçada!
company...
ResponEliminales pistes porten a descobrir la màgia i trencar el misteri... només diré que el seu regal eren paraules que vessaven sensibilitat i acaronaven tresors amagats...
guspira, tens raó, rellegeixo les meves paraules i m'entendreixo amb el record viscut... quan les vivències són intenses només pots mostrar el millor de tu, la teva essència i les paraules et traeixen i et despullen...
petonets tendres...
Doncs quina sensibilitat i quins tresors més amagats, no?
ResponEliminaLa sensibilitat que descobreix tresors amagats és aquella que surt d'un mateix i es posa en el lloc de l'altre i sent el que sent l'altre i es mou al ritme de l'altre i es nodreix de l'essència de l'altre per esdevenir el tot. Aquesta sensibilitat que ens guia cap a indrets perduts sense plànols ni camins... i que ens duu a tocar el cel amb la punteta dels dits...
ResponElimina;)
Doncs moltes felicitats per tu i pels mots que t'han fet sentir aquest goig... Qui els pogués escriure...
ResponEliminaHola Mar,
ResponEliminaImpresionant, com tots els teus escrits.
Una abraçada
Company,
ResponEliminaqui escriu mots que fan sentir és aquell que també els sent de la mateixa manera... són mots compartits i d'anada i tornada...
Gràcies horabaixa!
Torna sempre que vulguis.
Un petonet de cap de setmana...
Certament, totalment d'acord, Mar.
ResponEliminammm, ... m'he passejat una estona pel teu racó, i has ofert molts regals, especials, distints, ... amb el teu permís em regalo aquesta nit l'enllaç al teu blog, ...
ResponEliminagràcies,
ohcapità,
ResponEliminame n'alegro que les meves paraules siguin regals per a tu...
tot un honor...
gràcies per venir, torna sempre que vulguis ets a casa teva...
jo també et vindré a veure...
petons de regal
Passejant per la blogosfera he topat amb aquest escrit i m'ha semblat molt maco.
ResponEliminaContinuaré passejant per aquesta pàgina.
Enhorabona
gràcies Natxo...
ResponEliminapots tornar quan vulguis...
la porta és oberta...
et vindré a veure també...