m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dimarts, 2 de setembre de 2008

Vull aprendre a...



... a estimar així...
... a estimar-me així...
... a viure el present...
... a cuidar el meu jardí...




...aprendre ... cada dia...

Después de un tiempo, uno aprende la sutil diferencia
entre sostener una mano y encadenar un alma.
Y uno aprende que el amor no significa acostarse
y una compañía no significa seguridad,
y uno empieza a aprender...
que los besos no son contratos
y los regalos no son promesas
y uno empieza a aceptar sus derrotas
con la cabeza alta y los ojos abiertos
y uno aprende a construir todos sus caminos en el hoy,
porque el terreno de mañana
es demasiado inseguro para planes...
y los futuros tienen una forma de caerse en la mitad.
Y después de un tiempo uno aprende que si es demasiado,
hasta el calorcito del sol quema.
Así que uno planta su propio jardín
y decora su propia alma,
en lugar de esperar a que alguien le traiga flores.
Y uno aprende que realmente puede aguantar,
que uno realmente es fuerte,
que uno realmente vale,
y uno aprende y aprende...
y con cada día, uno aprende.
J. L. BORGES




I tu?
Com tens el teu jardí?
En vols aprendre?
Podem caminar junts...

16 comentaris:

  1. Tinc el jardí esponeròs, ple de flors per primavera, ple de verd a l'estiu, trist a l'hivern i marcit a la tardor. Com el meu cor.

    ResponElimina
  2. Doncs jo tinc el jardí ben florit, cuidant cada dia les plantetes que van creixent, regant-les i cuidant-les perquè no deixin de créixer.
    Com en BORGES, una aprèn amb moltes coses i una aprèn de moltes coses per adonar-se que és algú que té moltes coses. I és que ens hem d'estimar una mica més coi!!

    Preciós post!!! I tu, també ho fas d'anar regant el jardí? espero que sí eh?

    ResponElimina
  3. company ...
    un jardí ben cuidadet i esponerós com el teu segur que deu fer goig de veure i d'olorar...
    cuida'l bé així el teu cor podrà sentir i estimar intensament...

    instints... ens hem d'estimar moooolt més i creure'ns de debò que som més del que mostrem, que som riques i podem regalar moltes coses...

    hi ha moments que els jardins queden una mica abandonats fruit dels esdeveniments que ens succeeixen i deixem de regar-los... i deixem de cuidar-los... però les arrels hi són... latents per tornar a germinar i fer néixer noves flors...
    però l'hivern dur i erm ha quedat enrera... i torno a regar ... i a adobar... i a cuidar el meu petit jardí...
    petonets de flors silvestres de molts colors...

    ResponElimina
  4. El meu jardí cal regar-lo sovint, si pot ser de mà de dona, molt millor... Petonets!

    ResponElimina
  5. Crec al menys jo encara em queda per apendre, vols apendre amb mi?

    ResponElimina
  6. company: sí, sí, el vaig cuidant amb molt d'amor i sensibilitat... n'he començat a arrencar les males herbes, treure les fulles seques i tallar les branques fetes malbé... ja es comença a entreveure alguns tocs de bellesa amagada...

    estripanits: les mans de cadascú són les que van arranjant i mantenint el jardí ben cuidadet i quan fa goig... si apareixen altres mans per ajudar a regar-lo i acaronar les seves flors... seran molt benvingudes!

    ;)

    ResponElimina
  7. i tant striper!
    tantes coses es poden aprendre dels altres i amb els altres...

    un petonet pels nous aprenentatges...

    ResponElimina
  8. Un post molt bonic! A mi m'agraden les flors de tots els colors i els jardins grans, però sempre hi ha una flor en concret que ens roba el cor, no creus?

    ResponElimina
  9. M'has fet pensar que m'hauria de cuidar més... un bon post :)

    ResponElimina
  10. si guspira, les flors són ... un reclam de colors per la vista i l'olfacte...
    a mi em tenen el cor robat...

    aix! cesc, i tant que sí!
    cuidar-nos i mimar-nos per agradar-nos i oferir el millor que tenim... nosaltres mateixos!

    floretes per a tots!

    ResponElimina
  11. cuidem-nos!
    vull un jardí al costat d'un altra jardí.

    ResponElimina
  12. fan molt de goig tots els jardins junts, un al costat de l'altre,...
    aiguabasrreig d'olors i colors...

    quin regal pels sentits...

    ResponElimina
  13. M'agrada això de l'aiguabarreig de flors i de colors.

    ResponElimina
  14. una bona combinació, oi?
    ;)
    petons

    ResponElimina
  15. Hola Mar,

    El meu jardí, des que us coneix a vosaltres està radiant, espectacular, ple d'aromes i flors

    També he de dir-te, que d'una mica d'anyorança per ser virtual.

    Espero apropar-lo cada cop més i més. Es el meu sommi

    Una abraçada amb terra a les mans

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...