
... a estimar així...
... a estimar-me així...
... a viure el present...
... a cuidar el meu jardí...

...aprendre ... cada dia...
Después de un tiempo, uno aprende la sutil diferencia
entre sostener una mano y encadenar un alma.
Y uno aprende que el amor no significa acostarse
y una compañía no significa seguridad,
y uno empieza a aprender...
que los besos no son contratos
y los regalos no son promesas
y uno empieza a aceptar sus derrotas
con la cabeza alta y los ojos abiertos
y uno aprende a construir todos sus caminos en el hoy,
porque el terreno de mañana
es demasiado inseguro para planes...
y los futuros tienen una forma de caerse en la mitad.
Y después de un tiempo uno aprende que si es demasiado,
hasta el calorcito del sol quema.
Así que uno planta su propio jardín
y decora su propia alma,
en lugar de esperar a que alguien le traiga flores.
Y uno aprende que realmente puede aguantar,
que uno realmente es fuerte,
que uno realmente vale,
y uno aprende y aprende...
y con cada día, uno aprende.
J. L. BORGES

I tu?
Com tens el teu jardí?
En vols aprendre?
Podem caminar junts...
Tinc el jardí esponeròs, ple de flors per primavera, ple de verd a l'estiu, trist a l'hivern i marcit a la tardor. Com el meu cor.
ResponEliminaDoncs jo tinc el jardí ben florit, cuidant cada dia les plantetes que van creixent, regant-les i cuidant-les perquè no deixin de créixer.
ResponEliminaCom en BORGES, una aprèn amb moltes coses i una aprèn de moltes coses per adonar-se que és algú que té moltes coses. I és que ens hem d'estimar una mica més coi!!
Preciós post!!! I tu, també ho fas d'anar regant el jardí? espero que sí eh?
company ...
ResponEliminaun jardí ben cuidadet i esponerós com el teu segur que deu fer goig de veure i d'olorar...
cuida'l bé així el teu cor podrà sentir i estimar intensament...
instints... ens hem d'estimar moooolt més i creure'ns de debò que som més del que mostrem, que som riques i podem regalar moltes coses...
hi ha moments que els jardins queden una mica abandonats fruit dels esdeveniments que ens succeeixen i deixem de regar-los... i deixem de cuidar-los... però les arrels hi són... latents per tornar a germinar i fer néixer noves flors...
però l'hivern dur i erm ha quedat enrera... i torno a regar ... i a adobar... i a cuidar el meu petit jardí...
petonets de flors silvestres de molts colors...
Cuida'l tu també.
ResponEliminaEl meu jardí cal regar-lo sovint, si pot ser de mà de dona, molt millor... Petonets!
ResponEliminaCrec al menys jo encara em queda per apendre, vols apendre amb mi?
ResponEliminacompany: sí, sí, el vaig cuidant amb molt d'amor i sensibilitat... n'he començat a arrencar les males herbes, treure les fulles seques i tallar les branques fetes malbé... ja es comença a entreveure alguns tocs de bellesa amagada...
ResponEliminaestripanits: les mans de cadascú són les que van arranjant i mantenint el jardí ben cuidadet i quan fa goig... si apareixen altres mans per ajudar a regar-lo i acaronar les seves flors... seran molt benvingudes!
;)
i tant striper!
ResponEliminatantes coses es poden aprendre dels altres i amb els altres...
un petonet pels nous aprenentatges...
Un post molt bonic! A mi m'agraden les flors de tots els colors i els jardins grans, però sempre hi ha una flor en concret que ens roba el cor, no creus?
ResponEliminaM'has fet pensar que m'hauria de cuidar més... un bon post :)
ResponEliminasi guspira, les flors són ... un reclam de colors per la vista i l'olfacte...
ResponEliminaa mi em tenen el cor robat...
aix! cesc, i tant que sí!
cuidar-nos i mimar-nos per agradar-nos i oferir el millor que tenim... nosaltres mateixos!
floretes per a tots!
cuidem-nos!
ResponEliminavull un jardí al costat d'un altra jardí.
fan molt de goig tots els jardins junts, un al costat de l'altre,...
ResponEliminaaiguabasrreig d'olors i colors...
quin regal pels sentits...
M'agrada això de l'aiguabarreig de flors i de colors.
ResponEliminauna bona combinació, oi?
ResponElimina;)
petons
Hola Mar,
ResponEliminaEl meu jardí, des que us coneix a vosaltres està radiant, espectacular, ple d'aromes i flors
També he de dir-te, que d'una mica d'anyorança per ser virtual.
Espero apropar-lo cada cop més i més. Es el meu sommi
Una abraçada amb terra a les mans