m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dimecres, 8 de desembre del 2010

de petitona...


Avui he anat a casa els pares i he pogut recuperar algunes fotos de quan era petita... fa dies que tenia ganes de participar en la proposta de l'Assumpta i en Ferran però no acabava de trobar el moment de cercar el material gràfic. La veritat és que em semblava recordar que en tenia d'altres en què potser estava més 'afavorida'... tant se val... així em veieu tal qual...

ja veieu... aquesta fila feia fa una pila d'anys... (ja en són uns quants!)



i en aquesta... ja no feia massa bona cara... la palma pesava i no em venia massa de gust la sessió fotogràfica... però com veieu... aguanto estoicament... massa bona nena que era!


Bona minisetmana!

diumenge, 5 de desembre del 2010

resultats concurs... 1TBfC

Benvolguts i benvolgudes lectores d'aquest bloc...
us faig saber que, acabat el termini de participació en el concurs d'endevinar textos, ja tenim els resultats del concurs d'escrits elaborats segons comanda del Ferran per a l'activitat blocaire de la trobada berlinesa...     
Aquí teniu els autors i lectors del conjunt de textos...(aquests darrers hem penjat els textos dels autors en els nostres respectius blocs)                               
                                                  Autor/a                       Lector/a
                                                  Rita . . . . . . . . . . . . . .Lluïsa
                                                  Utnoa . . . . . . . . . . . . Rita
                                                  Eulàlia . . . . . . . . . . . .Mar
                                                  Francesca . . . . . . . . Sànset
                                                  Joan . . . . . . . . . . . . . Eulàlia
                                                  Sànset . . . . . . . . . . . Joan
                                                  DooMMasteR . . . . . .Utnoa
                                                  Kika . . . . . . . . . . . . . Francesca
                                                  Lluïsa . . . . . . . . . . . . DooMMasteR
                                                  Mar. . . . . . . . . . . . . . Nur
                                                  Nur . . . . . . . . . . . . . .Kika


Així doncs... a mi em va tocar llegir el text de l'Eulàlia... s'ha de dir que era un dels noms que em ballava pel cap però que al final, no vaig dir i, per tant, no ho vaig encertar!

Els participants... 3.... us mereixeu premi... per diverses raons...
la montserratqp... no ha encertat l'autor del text però curiosament... va donar la mateixa resposta que jo!
l'Albert B.i R... anomena en DooMMaster... que tampoc és l'autor del text però podia haver-ho estat... perquè no?

I, finalment, la guanyadora del món mundial!
La Isabel!
per diversos motius que em sorprenen enormement!
primer de tot perquè n'encerta l'autoria... sí, Isabel, aquest text penjat al post anterior és el de l'Eulàlia! però els motius que dónes per prendre la teva decisió em deixen ben parada de la gran capacitat d'observació que tens (i que jo no tinc i envejo evidentment!).
Felicitats!

Tots tres podeu anar a recollir el vostre ben merescut premi a ca'l Ferran (autoria d'en Sànset) que ha preparat un guardó excepcional per a l'ocasió... i aneu amb compte! en Ferran ha enredat una mica la troca en el seu post! (coses de n' Allen segons ell...).

Gràcies altra volta per la vostra participació i fins aviat!

Una abraçada per tots i totes!
Acabeu de passar un bon diumenge!

dimecres, 1 de desembre del 2010

1TBfC - activitat blocaire a Berlín...

Ha estat un plaer...
o dos...
o tres...
Poder compartir amb aquest grup de blocaires intrèpids les passejades per Berlín, els riures i les converses, neguits i il·lusions, teixint espais de convivència, de compartir el que som, de fer de blocaires empedreïts, de passar un fred de nassos (que també, sí, també...).
Tot gràcies a en Ferran i a tots els que ens el vam creure a ulls clucs i ens vam apuntar a cegues a una Trobada Blocaire fora de Catalunya, la Primera!
Suposo que ja heu anat seguint les cròniques dels meus companys i ja n'esteu ben informats de tot el que ha anat succeint el darrer cap de setmana... només dir-vos que aviat, aviat segur que veureu alguna foto... (les meves no que les he enviat en orris! ja us ho explicaré que ara estic ben empipada encara!).


Com anava dient...
Una de les activitats blocaires que vam viure, gaudir i riure va ser la del concurs d'escrits. Es tractava d'endevinar l'autor o autora d'un text escrit  a partir d'un llistat de paraules que ens va donar en Ferran prèviament a la 1TBfC. 
La  tarda-nit de dissabte ens vam asseure tots al voltant de la llar de foc (ben especial per cert :) i ens vam disposar a endevinar qui era l'autor o autora del text que ens havia tocat.
Va ser una estona emocionant i plena de sorpreses!
Érem 11 blocaires i 5 van encertar els autors... els altres no pas i la penyora era beure glühweins fins que l'encertéssim... sort que després es va rebaixar el càstig que si no... servidora... hauria anat ben servida (mai millor dit!) d'aquest beuratge tan exquisit i alhora reconfortant.



Bé, ja que vosaltres no heu llegit cap text... us convido a fer-ho i a endevinar de qui són... trobareu tots els altres textos en cada un dels blocs dels participants a la 1TBfC, per si voleu jugar amb nosaltres i fer el ple al quinze!

Els possibles autors:  Nur, DooMMaster, Rita, Eulàlia, kika, Sànset, Utnoa, Joan, Lluïsa, Francesca, ... (no em deixo ningú, no? No... en Ferran només va participar repartint els textos i donant-nos instruccions de com havia d'anar tot.



Aquí us deixo el text que em va tocar a mi...
De qui diríeu que és?




El silenci de l’estança es veia trencat pel lent tic-tac que ressonava des del rellotge de paret. La làmpada projectava un llum esmorteïda i difosa. Es diria que no estava sola, que algú mirava per sobre la seva espatlla allò que es disposava a fer.

Sobre la taula, al costat de la gerra de cervesa, s’estenien un seguit d’objectes estrambòtics: una samarreta, una brúixola, un bitllet de loteria, l’ordinador encès, un clauer en forma d’ós,  la càmera de fer fotos i un parell d’aranyes acolorides, els mapes la U-Bahn i la S-Bahn de Berlin.

Va agafar la gerra i va fer un llarg glop, va llepar-se els llavis i va sospirar. Enrere, com en un somni, quedaven els 3 dies passats al costat dels amics acabats de fer. Alguns escrivien en un blog. D’altres, no.  I aquí estava ella, un cop a casa, pensant en el viatge blogaire, disposada a escriure’n un post.

Va mirar per la finestra. Buscava una mica d’inspiració i en canvi va trobar la lluna rodona que s’hi emmarcava en el fons de cel gris fosc, gairebé negre. Relluïa amb aquell magnetisme hipnòtic. No podia ser, diria que just havia vist passar l’ET volant en la seva bicicleta. Va parpellejar... semblava ben real.

Algun dia hauria de deixar el vici de menjar Marshmallows. Estava clar que li reblanien el cervell.

Ja ho teniu clar?
Doncs deixeu el vostre comentari! 
I si no... aneu a llegir els altres textos a veure si trobeu el meu! (que va ser un dels encertats ja que hi vaig deixar pistes evidents de la meva manera d'escriure...).

Teniu fins diumenge per jugar! El diumenge a última hora publicarem els resultats.

dijous, 25 de novembre del 2010

Berlinejant...

Ja hi som... 
17 hores i trepitjant sòl berlinès amb una bona colla de blogaires atrevits que compartirem cap de setmana!
En Ferran ja ha començat a relatar els primers contactes amb un parell d'expedicionaris que han anat a l'avançada a fer un reconeixement del terreny per quan arribem demà la resta de la delegació catalana de blogaires poder organitzar la recepció de benvinguda amb tots els honors...
En DoomMaster, la Kika, l'Eulàlia, la Rita, la Nur, en Sanset i la Utnoa, la Francesca, la Lluïsa,.. Anirem fent la crònica dels fets i  els reporters del viatge potser fins i tot actualitzen blogs des de terres berlineses... (n'hi ha que porten els portàtils...).
Una servidora (que no s'endurà el portàtil, però si la llibreteta d'apunts personals) anirà prenent nota de tot per poder fer-ne un petit apunt a la tornada...


No patiu... crec que tindreu notícies nostres fins a quedar-ne tips!


Passeu un bon cap de setmana!
Nosaltres tenim la diversió assegurada!

dimecres, 3 de novembre del 2010

Confidències universals

...

M - I tu creus que en J t'estima?

A - Pse...

M - I això? Em pensava que...

A -  M'estima diferent...

M - Què vols dir?

A - Doncs que jo l'estimo d'una altra manera que ell a mi.

M - I com l'estimes tu?



...
A - Diferent...

M - ¿?

A - Jo l'estimo molt més que no pas ell a mi...

M - Vaja... I....(què penses fer)?

A - Continuar-lo estimant... (és clar!)

M - ...


+*+*+*+*+*+*+*+*+*+*

M - mare, 45 anys, dona madura, amb experiència, equilibrada,... i un llarg etcètera d'adjectius 'acumulats' amb el pas del temps...
A - filla, 16 anys, adolescent responsable quan vol i l'interessa, amb un deix d'immaduresa encara, amb idees fresques i somniadores... poc moldejades encara per la realitat, esperit jove... el pas del temps no ha deixat prou petjada encara... (fins quan?)

O és a l'inrevés? Mare i filla, filla i mare...
De vegades, aquest jovent te'n deixen anar cada una que et fan pensar si no són ells que posseeixen la saviesa autèntica... aquella que encara no ha quedat malmesa pel pas del temps, ni de l'experiència, ni de...

*************************

De vegades, les converses més intranscendents i senzilles venen carregades de veritats profundes, per parar-se a pensar...
Cadascun de nosaltres tenim maneres diferents d'estimar i de demostrar-ho...
I cap d'elles és millor ni pitjor...
Simplement... són diferents...
O no?


dimarts, 19 d’octubre del 2010

una habitació amb vistes... (actualització)

diumenge 17 d'octubre, 18 h
en un hotelet ple d'encant...
tinc la Kontxa i el seu passeig emmarcats en una finestra...
amb llum de tardor, de capvespre...






vaig a fer un passeig...
i a olorar el mar que és a tocar...
i, de pas, tancaré els ulls i imaginaré presents que no esdevindran...
i viuré el moment amb intensitat...








una abraçada des de Donostia...




(ja veig que la foto que havia penjat us va agradar a tots molt... no era meva... la vaig baixar d'Internet fins avui que ja teniu les que jo vaig fer... no són tan vistoses... però són el paisatge que jo veia des de la finestra...)

I aquí us deixo les de l'endemà també... en llevar-se el dia...










mireu què atrevit!




Qualsevol s'atreveix a no començar bé la setmana així, oi?

Apa! 

Una abraçada... ara ja des de terres catalanes!

dissabte, 2 d’octubre del 2010

instants i vida

UN SOLO INSTANTE DE INTENSIDAD ES MAS GRATIFICANTE QUE TODA UNA ETERNIDAD DE VIDA MEDIOCRE

Escucha a lo desconocido
Lo conocido es la mente. 
Lo desconocido no puede ser la mente. 
Será otra cosa pero no la mente. Lo único seguro es que la mente es una acumulación de lo conocido. Por ejemplo, si llegas a una bifurcación en el camino y la mente dice, «vamos por aquí, me suena familiar», eso es la mente. 
Si escuchas a tu ser, querrá ir a lo que no es familiar, a lo desconocido. El ser siempre es un aventurero. 
La mente es muy ortodoxa, muy conservadora. Quiere andar por la senda, por el camino trillado una y otra vez, el camino de menor resistencia. 
Escucha siempre a lo desconocido. Y reúne valor para adentrarte en lo desconocido.
Es necesario ser muy valiente para desarrollar tu destino, no hay que tener miedo. 
Las personas que están llenas de miedo no pueden ir más allá de lo conocido. Lo conocido da una especie de comodidad, seguridad, confianza, porque lo conoces. Estás perfectamente informada, sabes cómo abordarlo. Puedes estar casi dormida y seguir haciéndolo, no necesitas estar despierta; es la ventaja que tiene lo conocido.
En cuanto atraviesas la frontera de lo conocido surge el miedo, porque ahora estarás en la ignorancia, no sabrás qué debes hacer y qué no. No estarás segura de ti misma, podrás equivocarte; podrás perderte. Este miedo es lo que mantiene a la gente maniatada, y una persona que está imposibilitada para lo nuevo está muerta.
Sólo se puede vivir la vida peligrosamente, no hay otra forma de vivirla. La vida sólo alcanza la madurez y el crecimiento a través del peligro. Tienes que ser una aventurera, siempre dispuesta a arriesgar lo conocido por lo desconocido. 
Y en cuanto hayas probado la alegría que produce la libertad y la ausencia de miedo, nunca te arrepentirás, porque sabrás qué significa vivir al máximo. Sabrás qué significa quemar la antorcha de tu vida por los dos extremos. 
Un solo instante de esa intensidad es más gratificante que toda una eternidad de vida mediocre.
Osho

Quanta raó té!
Moltes vegades ens adormim en la comoditat i ens despertem en la incomoditat de veure que no ens hem mogut d'allà on érem.
Fa por... si, una mica... però qui ha dit que era fàcil?
No em penso adormir!  I menys ara!
Encara que no doni gaires senyals de vida sóc aquí al darrere... més viva i també més enfeinada que mai!
Gràcies a totes i tots! Llegir-vos m'enriqueix molt!


dilluns, 23 d’agost del 2010

escurant les engrunes...

de les vacances que avui s'acaben... 


aprofitant la nit per no pensar que demà comença altra volta la quotidianitat menys quotidiana (=pares treballant, nens de vacances) amb l'agravant que haig de treballar a casa (alguns ho consideren un avantatge, jo també ho feia quan treballava fora però ara ja no m'ho sembla tant... es fa difícil concentrar-se en alguna cosa i estar pendent alhora de controlar el temps de TV, plais i altres entreteniments virtuals que vulguis que no, es converteixen en cangurs ideals ja que mantenen el personal quiet i distret, però evidentment... no és gaire bon pla...) i, per tant, seran unes setmanes d'equilibris  que intentarem que no desestabilitzin l'harmonia familiar aconseguida amb molt d'esforç durant les vacances, compartint àpats, platja, jocs, lectures,...


han estat unes vacances diferents... difícils d'explicar, però molt profitoses, això si...


un resum?


obres, obres i més obres...


bricolatge, pintura, cortines, llums,...


no, no hem canviat de casa... senzillament teníem moltes coses pendents i no hi havia manera de tirar-les endavant amb el ritme frenètic del dia a dia...
i vam prendre la genial decisió d'enllestir-les aquestes vacances...
tot i sabent que les obres i reformes mai s'acaben del tot i sempre queden coses per fer i acabar...
han estat tres setmanetes de no parar... a ritme de vacances això si... intercalant platja, àpats, migdiades, cinema, celebracions vàries...


encara han quedat detalls pendents...
poc a poc s'aniran enllestint... segur...


ara, això si... està quedant un piset d'allò més bonic i acollidor...
i ara (important!), ja dormim sobre una tarima ben robusta... que fins ara... segons on posaves el peu... podies ser engolit per un forat negre que et podia traslladar al subsòl de l'habitatge... tota una odissea!


com us deia...
demà (avui ja?) sant tornem-hi...
el despertador sonarà a les cinc... potser hauria d'anar recollint ja...






Bon dilluns a totes i tots!
I encara millor als qui retornen a la 'normalitat' després d'unes vacances ben merescudes!

divendres, 20 d’agost del 2010

crida a la creativitat...

Atenció CREATIUS!
En Ferran ha convocat un concurs per triar un logo per la 1TBfC...


Qui s'anima?
Totes les propostes seran molt benvingudes!



dilluns, 2 d’agost del 2010

llegint blocs...

Eva Montanari





en un blog amic (el llegeixo sovint i m'agrada el que hi trobo)...llegia l'altre dia la resposta d'una blocaire que deia que es podia descobrir molt millor la seva essència a partir dels seus comentaris en els blocs amics que no pas llegint les seves entrades al seu propi bloc...
ja passa això...
a mi també em passa sovint en els comentaris, quan comentes les entrades dels altres (que acostumen a parlar de coses ben diferents i variades a les teves entrades...)
hi poses molt de tu...
de vegades, més i tot que en els teus propis posts que poden ser més personals però més monotemàtics... (potser és que tinc la sensació que de vegades em repeteixo una mica i les meves reflexions giren sempre al voltant del mateix?)


llegir-vos em dóna ales... imaginació... obre finestres que no veia o que estaven encallades... o que no podia obrir tota sola...


em feu veure les mateixes coses de sempre des de diferents perspectives...
i això és molt enriquidor...
i el fet de parar-me i d'escriure algun comentari... és un exercici de reflexió molt interessant...


perquè m'obliga a endreçar les idees, pensaments, sentiments i vivències al voltant del tema en qüestió i a reflexionar sobre allò que llegeixo que es distancia de les meves pròpies visions egocèntriques de la realitat subjectiva que envolten la pròpia vida...


amplia horitzons i puc agafar distància de la meva quotidianitat...
i alhora enriquir-me amb el que pensen els altres (blogaire i lectors/comentadors)...


de vegades també em deixo emportar per l'emoció que em transmet algun escrit i tan sols hi deixo algun mot o petita idea de l'espai on m'han traslladat aquelles lletres...
i també hi ha l'opció de restar en silenci... (tot i que aquesta estaria bé que arribés a l'autor d'alguna manera bé sigui per grat o per desgrat del què s'hi llegeix...)


m'agrada aquesta literatura planera, popular i fresca que ens regala la blogosfera i els seus protagonistes blogaires!
m'encanta poder tenir el plaer d'escriure i comentar escrits d'altres...


Gaudeixo llegint-vos!


Això és literatura en viu!


(cercant una foto a google per poder il·lustrar aquest post he trobat aquest estudi sobre els lectors de blogs... ja té uns anyets però és curiós...)

dijous, 29 de juliol del 2010

contigo... o de l'art d'escriure un post mentre plego mitjons... :)

  

 

avui sonava a la ràdio...
després d'una conversa lleugera sobre aquests temes de l'amor i les relacions...
i del model (quasi únic) de vida de parella que tenim...
i de llegir sobre el mateix tema en un blog que he descobert fa ben poc...


m'ha fet pensar...


paraules sàvies (la majoria *)...
que entren suaus**...
paraules profundes...
que van més enllà del que se sent...


* potser, en aquesta lletra encara hi ha algunes paraules que grinyolen una mica... 
però al contrari del que canten la majoria de cançons (que sonen habitualment per la ràdio i puc entendre)... la lletra d'en Sabina em suggereix idees molt encertades.... 


**ens apedreguen amb lletres de cançons (que entren suaus i directament a l'inconscient) que ens fan creure en models de relacions que ja no haurien d'existir (parlo de relacions que es basen en la possessió i el poder d'uns sobre els altres... i de les mitges taronges... i del no sóc res sense tu... etc etc etc... que encara n'hi ha i moltes són ben amagades i vestides amb aparença de 'normalitat'... fins i tot ens podrien fer creure que viuen felices... aix...)
(si és que hi ha cançons que... buufff.... per llogar-hi cadires, no?)


Imatges de google

dijous, 8 de juliol del 2010

fent temps...

va passant la vida...
i en aquest anar i venir ens anem fent grans...
I la veritat, 
en confiança, 
em comencen a pesar...
(i no parlo de quilos evidentment...que aquests es poden perdre i els anys no!)


però com que mirarem les coses bones que té el fet de celebrar l'aniversari...               (per allò de pensar en positiu i no caure en la 'depre'...)


faig un llistat...
(si me'n deixo alguna, segur que sí,... ja sabeu... afegiu-les al final!)



  • cada dia que passa acumulem experiència i experiències...                     (per tant, com més anys hi posem... més expertes som...)
  • amb el temps tot és més relatiu... 
  • cal gaudir de cada dia... (i com més dies a l'esquena... més gaudi!)
  • les arrugues? no existeixen! el que si que passegem amb orgull són solcs de saviesa que se'ns dibuixen a la pell i ens fan més interessants (sobretot a les dones, oi?)
  • les canes... tocs platejats de la lluna que es reflecteixen en els  cabells... 
  • tenim tantes 'batalletes' (ai perdó!) històries per contar!
  • la memòria se'ns torna selectiva... guanya en qualitat... (vull dir que només recordem allò que ens interessa i el que no, ho amanim al nostre gust per poder-ho contar...)
  • tenim l'esperit jove (fem els anys que fem i això ens fa sentir més vives...)
  • ...
I tantes i tantes coses...

Bé, ja veieu, qui no s'anima... és perquè no vol...
Us deixo el meu desig d'aniversari... en forma de frase feta...

La millor manera de predir el futur és inventant-lo.
Alan Kay


Així que ... 
aquí em teniu... 
inventant un futur a la meva mida!


Sigueu feliços!!!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...