m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

diumenge, 7 de setembre del 2008

Efímeres... ***


Fils de lluna
arrissats
cavalquen
damunt ones salades

brollen del no-res,
es bressolen sinuosament
i,
com en un deliri,
es precipiten al buit.

Naixent per morir ...
instantàniament

Naixent per...
... instantàniament

Morint...
precipitadament...
Per poder tornar a ser...
*** Paraula cedida per horabaixa
Imatge de google

16 comentaris:

  1. Hola Mar,

    Efimeres, i es potser pr aixó, que son tan fantástiques. Sabem que son úniques.

    Preciositat d'escrit. Em deixa sabor a sal i el cor.......

    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Una descripció molt real. AH!!! M'ha esquixat una onada.

    ResponElimina
  3. horabaixa, agraïda per les teves paraules que endevino sinceres...
    saps?
    no he posat títol al post qerquè cap dels que se m'acudien em feien el pes...
    Efímeres...
    Em permets utilitzar-la? la manllevo en préstec...
    si la necessites... te la torno...

    gràcies striper, espero que t'hagi refrescat...
    esquitxades salades amb tocs de lluna blanca...

    ResponElimina
  4. Per efímeres ens regalen la immediatesa.
    Neixen i moren
    per tornar a deleitar-nos amb la seva efímera immediatesa!
    Preciós!

    ResponElimina
  5. Un plaer,

    Però no tinc cap mèrit. Repeteixo, l'escrit es una preciositat

    ResponElimina
  6. Em quedo amb l'última frase, morint per tornar a nèixer...

    ResponElimina
  7. gràcies joana, un plaer veure't per aquí.

    horabaixa... hi mancava un títol... i amb el teu comentari s'ha completat...

    cesc, fa falta morir cada dia una mica per deixar espai per anar creixent i anar millorant dia a dia... oi que sí?
    renovar-se ...

    petonets matiners i saladets...

    ResponElimina
  8. Preciós, Mar... Transporta als ambients delicats de la nit i del mar... com el teu nom...

    ResponElimina
  9. gràcies company... m'agrada que et deixis portar pel moviment de les onades a la llum de la lluna...
    petonets arrissats...

    ResponElimina
  10. I deixar que les onades em bressolin el pensament, i deslliurar l'ànima de la realitat... i fer-la volar...

    ResponElimina
  11. Preciós Mar... A mi que tant m'agrada mirar el mar sota la llum de la lluna... Encisador!
    Un petonet!

    ResponElimina
  12. Gràcies guspira...
    seríem bones companyes de mirades i encisos...
    petonets de lluna i de sal...

    ResponElimina
  13. N'estic convençuda, mar! Un petonet!

    ResponElimina
  14. onades com amors, com passions, com desitjos... onades com turgències, com pells amb urgències...

    petons i llepades turgents i imaginatives!

    ResponElimina
  15. La imatge és preciosa i el poema també. Tu ho dius, les efímeres neixen per morir, però tornen a renéixer. I això és molt positiu!!! Llàstima que sigui instantani coi.

    ResponElimina
  16. gràcies gatot!
    quines onades més imaginatives!

    instints, potser la gràcia que tenen és la seva existència fugissera... oi?

    petonets!

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...