m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dissabte, 27 de setembre de 2008

solstici


Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
amb turpituds, anhels i defallences;
humanament, entre brogit i angoixes
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.
En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida, amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l'aigua de llum que brolli de les pedres
d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

Miquel Martí i Pol

11 comentaris:

  1. Que puc dir de Marti i Pol que no estigui dot, gracies a tu per possar aquest poema.

    ResponElimina
  2. En Miquel Martí i Pol tenia aquesta facilitat de fer entrar el lector en la realitat de les paraules :)

    ResponElimina
  3. Diciós!

    Quin exemple de vida ens va donar aquest home! Com va viure-la tant i com ens en va regalar tanta...
    Bon diumenge, maca!

    ResponElimina
  4. hola:
    ja e posat l'enllaç cap a la teva web a www.historiescurtes.ppcc.cat
    cada dia que entro al teu bloc m'agrada mes.

    ResponElimina
  5. Bonic poema d'en Martí Pol, quanta raó que té. La vida és ben bé això, gaudir de cada moment, les petites coses que ens donen la felicitat

    Gracies per la teva visita Mar. Tens un espai molt interessant i de molta sensibilitat.... Ens veiem per aquí.

    Una abraçada

    ResponElimina
  6. És preciós aquest poema de Martí i Pol. I ara com ara, a mi em porta un regust amarg amarat de tristesa. Aquest estiu va morir un amic i aquest poema figurava en el seu recordatori. Certament, resumeix molt bé una vida plena de sentit. Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Jo no sóc gens amant de la poesia... Sé que queda malament dir-ho, però és la pura veritat! Deixant de banda això que he dit, l'he trobat molt maco...

    ResponElimina
  8. striper...
    podem dir tantes coses encara... i de fet? és el que fem, oi? encara que Martí i Pol ens supera, però no per això deixarem d'escriure... cadascú fa el que pot i sap de la millor manera possible... aprenents de l'art de jugar amb les paraules....

    cesc...
    en Martí i Pol és excel·lent per fer-nos viure la realitat amb els seus poemes.

    rita...
    un exemple de ganes de viure i de no deixar-se emportar per la malaltia, el seu empeny per continuar escrivint i vivint a través de les paraules és un exemple de vida a tenir molt i molt present.

    endsi,
    gràcies pels afalacs, m'agrada que et sentis a gust a casa meva... la porta és oberta ja saps on sóc...

    praxis,
    gaudir de les petites coses ens fa sentir-nos vius i saber que cada dia val la pena...
    torna quan vulguis, ets a casa teva...

    fada,
    em sap greu els records que et porta el poema, però a banda del record, és un bell cant a la vida i segur que recordar algú a través d'aquest poema serà una bona manera de portar-lo en el cor.
    un petó

    finestreta,
    a mi, abans tampoc em deia res la poesia, no en llegia mai de poemes, fins que un dia vaig sentir l'Emili Teixidor (entranyable també...) que deia que la millor manera d'aprendre a llegir poesia era llegir un vers cada dia, només un, i poc a poc aniríem trobant el què a llegir-ne. No li vaig fer cas del tot, però de tant en quant ho feia... i poc a poc em va anar agradant una mica més... ara no és que en sigui una gran lectora però reconec que cada cop la gaudeixo més.
    Tot i així, llegir Martí i Pol sempre és un plaer perquè de manera molt planera et descriu la realitat molt poèticament.

    Una abraçada a tots!
    que tingueu una bona setmana, fent i desfent la vida... poc a poc... i amb molta confiança
    ;)

    ResponElimina
  9. Saps que el coordinador de la universitat de vic, és el nebot d'en Martí i Pol? Són iguals!!! Sempre que el veia per la uni, em feia pensar amb el gran gran poeta que hem tingut i que ens ha regalat poemes com el que has posat avui. Boníssim!!

    ResponElimina
  10. hola! no sé com he arribat fins aquí, però m'ha agradat trobar-me amb aquest genial poema de Martí i Pol, un dels meus preferits i que amb aquesta brevetat ens transmet tot el sentit de la vida!

    ResponElimina
  11. hola floquet!
    l'important no és com has arribat fins aquí sinó que hi has arribat...
    per a mi aquest poema també és genial per explicar el sentit del nostre dia a dia...
    una abraçada i benvingut!

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...