Marxo…
amb el gust dels teus petons
als llavis.
Amb el tacte de les teves mans
a la pell.
Amb el regal de les teves paraules
a l’oïde.
Marxo …
amb els petits tresors que he assaborit
a les butxaques.
Marxo amb tu…
cap a nous racons per descobrir.
amb el gust dels teus petons
als llavis.
Amb el tacte de les teves mans
a la pell.
Amb el regal de les teves paraules
a l’oïde.
Marxo …
amb els petits tresors que he assaborit
a les butxaques.
Marxo amb tu…
cap a nous racons per descobrir.
imatge de Google
doncs si vols tornar aviat... sempre hi haurà qui t'esperi...
ResponEliminananit, bonica!
Ostres aqui estarem esperant.Petons.
ResponEliminammm...
ResponEliminaGatot, això és una bona raó per tornar...
Striper,
ja veig que el retorn serà ben agradable...
Caram, caram, caram... Deliciós, com la situació.
ResponEliminasi, company...
ResponEliminala situació i la companyia... delicioses...
un petó de bon dia...
això és marxar o acompanyar. Deliciós trajecte, Mar.
ResponEliminaT'han faltat dos sentits...
ResponEliminaamb la visió de la teva bellesa als ulls.
amb l'olfacte de la teva presència en mi.
vaja, una despedida que més que un buit fa pensar en un viatge plè de sensacions boniques, de tresors, i a més en companyia, genial. Una abraçada!
ResponEliminaHola Mar,
ResponEliminaQui no marxaria !!!!!!!!!!!
Una abraçada.
estrip...
ResponEliminaés marxar molt ben acompanyada...
;)
rosetta...
tens tota la raó noia...
la veritat és que quan el "passava en net" per publicar-lo al post ja ho vaig pensar ja... però el tenia així escrit al meu diari sensitiu... instants després d'aquell comiat... i vaig pensar que millor era deixar les sensacions originals que havia tingut i no embellir-lo i completar-lo... molt boniques les dues imatges que proposes...
labruixoleta, si, és ben bé un viatge ple de sensacions i certament ben acompanyada...
horabaixa...
qui ha dit que els comiats sempre són tristos?
n'hi ha que són tan dolços...
petonets a tots!
què bonic!!!
ResponEliminajo també marxaria així!
un petó
bargalloneta...
ResponEliminasi, oi?
marxar així és un plaer...
saps que el retorn encara serà millor...
petonet!
ens veiem aviat!
Aprofita cada instant d'aquest viatge en bona companyia.
ResponEliminaNosaltres hi serem quan tu vulguis tornar!
Gaudeix de cadascun d'aquests racons per descobrir!
Una abraçada !!!
;)
si -assumpta- val la pena aprofitar aquests comiats...
ResponEliminasón tan dolços...
ei! que no marxo!
encara que a hores d'ara estic una mica embolicada amb la feina no penso, de moment, anar-me'n d'aquí... estic en molt bona companyia... fa de mal marxar...
continuaré gaudint dels paisatges i racons que s'amaguen per aquí encara que no tant activament... més pausada...
petonets!
Quin luxe!!!
ResponEliminasi, jordicine...
ResponEliminatot un plaer marxar així...
petonets
Veig que el comiat et va deixar bon gust de boca i bones sensacions a la pell i no hi ha res més deliciós que això...
ResponEliminaUna abraçada molt dolça! I bona setmana!
aix guspira...
ResponEliminatan bones sensacions i vibracions...
realment una bona dosi de vitamines i d'energia positiva...
petonet bonica!
Marxes i t'acomiades, però no és marxar ni tampoc acomiadar-te,...oi que no? Amb aquests petons, aquestes carícies i aquestes paraules, amb tots els tresors i tota la tendresa...oi que no?
ResponEliminaPreciós, Mar.
amb viatges com aquests no cal cercar paradisos exòtics. bueno ... o també!
ResponEliminai tant que no! Violeta...
ResponEliminamarxo per poder tornar i poder tornar a marxar i sentir aquesta sensació de benestar... des d'una bombolla estant...
òscar...
ja et dic jo... que no cal...
que amb aquests paisatges no n'enyores cap altre...
t'ho ben asseguro...
petonets!