m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

divendres, 28 de gener del 2011

no és això companys... no és això...

sóc una persona pacífica...
però hi ha coses que... darrerament... em treuen de polleguera... (deu ser que em faig gran...)
el fet és que, escoltar a la ràdio una enquesta intranscendent sobre un fet transcendent, no em desperta, generalment, gaires alertes.
Me les empasso i les digereixo sense parar-hi gaire esment...
Però aquesta vegada... (sembla que cada cop em passa més sovint... deu ser l'estat incipient d'hiperemocionalitat menopàusica que em fa ser ultrasensible a la majoria de coses que abans ni m'immutaven?)
No sé pas...

Aquest cop deia...
devia tenir algun sensor en desequilibri, fora de la seva posició de seguretat (o d'insensibilitat occidental que utilitzo/em com a escut de protecció davant dels atacs constants que patim)
tot i essent una dona pacífica...
i que no m'agrada cridar... (i no acostumo a fer-ho)
vés per on...
l'altre dia... ho hagués fet...
i ben fort...
davant l'evidència de presa de pèl a què som sotmesos diàriament sense que ho detectem...

El fet és que alguna ment pensant, molt més intel·ligent que no pas jo ('sense dubtar-ho'?) i que treballa en una emissora de ràdio musical, decideix fer una enquesta a la població del carrer, amb una pregunta tendenciosa i demagògica sobre un fet que em toca allò que no sona...
I tot i que sóc una persona prou sensata i pacífica (de vegades massa i tot pel meu gust) se'm dispara el ressort que em fa reaccionar i adonar-me'n de com vaig d'adormida per la vida...

Com és possible que algú... amb dos dits de seny pugui enfocar el tema d'aquesta manera?
Com pot ser que se'ls acudeixi preguntar si estem d'acord en fer una despesa (tan considerable) (això no ho deien, però pel to de la pregunta, anava implícit) per traduir unes persones que podent utilitzar el castellà com a llengua comuna, decideixen utilitzar una altra llengua?
Evidentment, les respostes, aclaparadores... en contra d'aquest balafiament. 
També ho crec.
Una bestiesa sota el meu punt de vista!

Però el cas és que el que considero més greu de tot és que tots nosaltres, ciutadans i ciutadanes d'aquest país haguem de pagar la desconeixença dels nostres dirigents de la llengua que parlen una part dels seus ciutadans, una bona part dels ciutadans que ells anomenen que pertanyen al seu país.
Potser que aquests 12000 € que malgastarem per sessió els haurien de pagar ells mateixos de la seva butxaca, que els paguin aquesta colla de persones que no tenen prou competència lingüística per entendre tots els ciutadans del seu (pretès) país.

Penso que els nostres dirigents (a qui tinc un gran respecte i consideració tot i que no sempre comparteixi les seves decisions), són, i hem d'exigir-ho així, persones altament qualificades, amb un alt nivell d'estudis (inclosos els de llengües estrangeres, no?) , amb uns sous dignes de reis (en els temps que corren...), amb moltes responsabilitats socials i ciutadanes,... i haurien de saber que:

- al seu (pretès) país es parlen diferents llengües
- al seu (pretès) país per poder dialogar i apropar-se als seus ciutadans cal que parlin en el seu mateix llenguatge
- al seu (pretès) país hi ha diferents sensibilitats fruit de la riquesa de les cultures que hi conflueixen i hi conviuen
- al seu (pretès) país hi ha ciutadans que només amb un petit gest de reconeixement i entesa se sentirien molt més acollits
- al seu (pretès) país... tot seria molt més fàcil si fessin un petit pas per acostar-se, escoltar i intentar entendre i sentir dins la pell de la llengua que parlem en aquest altre petit país alternatiu... 
que no és el seu (pel que demostren els seus fets i sovint les seves paraules)
i al pas que anem... 
no ho podrà ser mai... 
ni per obligació! 

i això que som gent pacífica i no ens agrada cridar!

dissabte, 22 de gener del 2011

Rellegeixo...

el petit príncep...
i m'agrada llegir-lo a qui estimo...
cada dia m'espera, no em perdona, ni que siguin poques pàgines...
m'escolta atentament i fa preguntes ...
en parlem i compartim el plaer de la lectura i de les paraules...


un plaer poder fer-ho...
gràcies J per escoltar-me tan atentament...




ahir vam arribar a aquest trosset...  
se m'eriçà la pell...
tan cert i aclaparador que no vull oblidar-ho...





Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...