voregen camins de pell.Dits delitosos,
resseguidors de perfils,
dibuixants de mirades...
que esbossen somriures.
Dits perduts en la nit
descriptors de somnis invisibles.
Dits embriacs de desig
que acaricien subtils,
gairebé sense tacte...
Dits que encenen sentits
i desperten instints.
Dits que mullen sense aigua.
Dits àvids cercant nous destins.
Dits descobridors de nous caus.
Dits delitosos...
Dits que ericen els sentits...
Dits que aixequen onades...
Dits perduts en la nit...Dits embriacs de desig...
SESHAT (els meus somnis secrets...)
**************************
M'agraden aquests dits... molt bonic el poema...
ResponEliminaDits que troben camins
ResponEliminaen una pell.
Dits que senten i fan sentir...
ResponEliminaQuins dits més entremaliats, Mar! Fantàstics versos: diuen tantes coses amb tanta elegància, amb tanta sensualitat...
ResponEliminaPer cert, Mar, vols dir que Seshat no s'ha apoderat una mica del teu bloc?
ResponEliminaHola Mar,
ResponEliminaQui no s'ha esborronat per la caricia d'uns dits ???????
Preciós poema. Impresionant tot el que diu. Millor encara, poder-ho sentir.
Entrar al teu blog, es entrar a un mon de "sensacions". Espero amb delit cada nova entrada.
dits que palpen els sentits més profunds que poguem sentir... Preciós!!!
ResponEliminabons dits
ResponEliminabon escrit
m'agrada
salut!!
Gràcies a tots!
ResponEliminaAmb els vostres comentaris ja veig que tots heu sentit aquests dits a la vostra pell i heu imaginat en els vostres somnis els dits dels que parlo i amb les vostres aportacions aquests dits encara són més màgics i més vius i més entremaliats i més sensuals i més atrevits i més joganers i més desitjats i ... tantes coses més!
Dits que s'escapen de les paraules i esdevenen vius i lliures...
petonets de dits que provoquen onades...
Per cert, company de venus...
ResponEliminaAra que ho dius,
crec que sí,
que els somnis secrets de la Seshat estan envaint la totalitat del blog!
Ja et vaig dir que s'han de controlar aquestes deesses que a la que et descuides omplen espais sense demanar permís...
Potser hauré d'enviar-la alguns dies de "vacances" perquè ja veig que està agafant protagonisme...
I no és aquesta la intenció!
Potser la podríeu convidar una temporada?
En el teu blog hi ha déus i deesses que li farien companyia i potser no se sentiria tan sola...
I així podrien compartir alguns dels seus somnis secrets... o altres intimitats...
Buf!
Si em sent o em llegeix potser se sentirà ofesa...
es pensarà que la vull fer fora...
Però amb una invitació més oficial...
Potser...
Potser sí que l'haurem de convidar... O potser Venus té alguna cosa a dir-li... Ja li preguntaré... En tot cas, bentrobada, Seshat.
ResponEliminaa mi m'agrada ser aquests dits!
ResponEliminapreciós poema!
Mar, sembla que els deus i les deesses es confabulen i Venus també ha pres les tecles de l'ordinador i ha irromput en el bloc, robant-li les paraules al Company. Les seves paraules són una rèplica a les paraules de Seshat, crec.
ResponEliminahola:
ResponEliminaenorabona pel blog, es molt bo , que puc posar un enllaç al meu bloc del teu??
el meu es:
www.historiescurtes.ppcc.cat
moltes gracies
estrip...
ResponEliminaser dits o ser pell...
quin dilema, oi?
company,
ho dius de debò?
ara mateix vinc a visitar-te a veure la rèplica de venus...
creus que hem de fer alguna cosa?
les aturem? les deixem fer?
endsi,
gràcies pels teus elogis són d'agrair.
Estaré encantada que vinguis a visitar-me sovint, i és clar que pots enllaçar el bloc, cap problema!
Jo també et visitaré.
Una abraçada!
Mar, deixem-les fer, deixem que els seus sentiments, les seves fantasies aflorin... Porten tants anys silenciades...
ResponEliminaHola mar!
ResponEliminaEncantada de que m'hagis visitat! Això m'ha permès conèixer-te !
:)
A mi també m'agrada el que m'he trobat per aquí.
Sempre benvinguda al meu racó, eh?:)
Ets mestra oi?
company,
ResponEliminaestic amb tu...
deixem-les fer i trencar el seu silenci...
segur que tenen coses interessants a dir-nos o a fer-nos sentir...
venus,
encantada que vinguis per aquí i que t'agradi el que llegeixes... ja ho saps, estàs a casa teva,...
bon cap de setmana!
Dits nocturns dibuixants desitjosos de destins fogosos... Dits despetadors de mans encantades que cerquen amatents unes altres mans...?
ResponEliminaM'agraden els teus dits i m'encanta el joc amb les mans! Felicitats!
una abraçada!
guspira bonica!
ResponEliminaencisador el teu comentari...
veig que també en coneixes de dits i de mans que es persegueixen per encendre's i jugar...
petonets de cap de setmana...
joganers i entremeliats que s'amaguen darrere els arbres per jugar a fet i amagar...
;)
Aquest m'agradat moltisim... Mare meva ! Si pogués ho mostraria al noi que em fa volar... de veritat, molt pur, molt apassionat... ♥
ResponElimina