Recullo brins de solitud... d'ací...
instants de saviesa... d'allà...
i els amanyago en una butxaca...
Tacte de cotó fluix,
talment pedres precioses...
potser...
cristalls maragda intens...
projecte de 6èB del vaixell burriac
Fa 4 setmanes
dilluns, 26 / octubre / 2009
tresors robats?
Recullo brins de solitud... d'ací...
instants de saviesa... d'allà...
i els amanyago en una butxaca...
Tacte de cotó fluix,
talment pedres precioses...
potser...
cristalls maragda intens...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Escrits
25 comentaris:
Tresor el que has escrit.
Es preciós.
Petons.
Precios tresor!!!
Un bonic poema ple de tu mateixa!!!
Petons guapa
Precios poema, preciosa foto.
Quina bona composició de sensacions lletrades.
petits tresors que cal saber valorar
Tresor d'apunt... Molt bonic!
M'agrada! Un petó, MAR.
Guarda'ls i amanyaga'ls bé. Són preciosos.
Vigila que de vegades les coses cauen de les butxaques i no tresor així val més no perdre'l. Petons.
Ben segur que els cristalls et donen
calor les nits d'hivern
i fresca els dies d'estiu.
Que t'acompanyin sempre!
I el tacte de cotó fluix! Sublim :)
I el tacte de cotó fluix! Sublim :)
si els brins de solitud esdevenen cristalls maragda intens....si tenen tacte de cotó fluix i s'acompanyen d'instants de saviesa amanyagats ....són sí tresors...però de cap manera robats...potser trobats a l'atzar, viscuts, regalats...
tant de bo poguéssim recollir instants de saviesa, brins de solitud, pedres precioses per poder-les posar cada dia en un saquet, i portar-lo cap a casa.
Sens dubte, un preciós tresor.
Un preciós poema.
Muack!!!
PRECIOSO!!!!!!
Patons.
mar
quina sensació més agradable!
tot acaba en alguna butxaca...per sort
Sabes qué recoger de aquí... y saber qué recoger de allí...
¿Tienes un crisol para guardarlo?
Me gustan los tesoros que sólo son tesoros para mí.
Sóc nova aki casa teva!
És preciós aquest escric! felicitats.
annna:)
És molt bonic aquest poema, el guardo, també, com una més de les pedres precioses de la teva butxaca.
Petits tresors plens de bellesa, tant el poema com la fotografia.
Preciós!!!
Petoneeets.
;)))
desa'ls be q no es perdin tant preuats tresors. :)
Gràcies a totes... gràcies a tots...
Prenc els vostres comentaris com regals... talment maragdes de cotó que omplen les meves butxaques de tresors de valor incalculable...
Petons!
ooh! que bonic...
Muy bonito tu poema, Mar, muy reflexivo también... siempre se recogen cosas de aquí y de allá, lo importante es recoger y no pasar por la vida sin recoger nada... y si encima son cristales verde esmeralda, mejor que mejor
Un besote gordo
Publica un comentari