si els brins de solitud esdevenen cristalls maragda intens....si tenen tacte de cotó fluix i s'acompanyen d'instants de saviesa amanyagats ....són sí tresors...però de cap manera robats...potser trobats a l'atzar, viscuts, regalats...
tant de bo poguéssim recollir instants de saviesa, brins de solitud, pedres precioses per poder-les posar cada dia en un saquet, i portar-lo cap a casa. Sens dubte, un preciós tresor.
Gràcies a totes... gràcies a tots... Prenc els vostres comentaris com regals... talment maragdes de cotó que omplen les meves butxaques de tresors de valor incalculable...
Muy bonito tu poema, Mar, muy reflexivo también... siempre se recogen cosas de aquí y de allá, lo importante es recoger y no pasar por la vida sin recoger nada... y si encima son cristales verde esmeralda, mejor que mejor
Tresor el que has escrit.
ResponEliminaEs preciós.
Petons.
Precios tresor!!!
ResponEliminaUn bonic poema ple de tu mateixa!!!
Petons guapa
Precios poema, preciosa foto.
ResponEliminaQuina bona composició de sensacions lletrades.
ResponEliminapetits tresors que cal saber valorar
ResponEliminaTresor d'apunt... Molt bonic!
ResponEliminaM'agrada! Un petó, MAR.
ResponEliminaGuarda'ls i amanyaga'ls bé. Són preciosos.
ResponEliminaVigila que de vegades les coses cauen de les butxaques i no tresor així val més no perdre'l. Petons.
ResponEliminaBen segur que els cristalls et donen
ResponEliminacalor les nits d'hivern
i fresca els dies d'estiu.
Que t'acompanyin sempre!
I el tacte de cotó fluix! Sublim :)
ResponEliminaI el tacte de cotó fluix! Sublim :)
ResponEliminasi els brins de solitud esdevenen cristalls maragda intens....si tenen tacte de cotó fluix i s'acompanyen d'instants de saviesa amanyagats ....són sí tresors...però de cap manera robats...potser trobats a l'atzar, viscuts, regalats...
ResponEliminatant de bo poguéssim recollir instants de saviesa, brins de solitud, pedres precioses per poder-les posar cada dia en un saquet, i portar-lo cap a casa.
ResponEliminaSens dubte, un preciós tresor.
Un preciós poema.
Muack!!!
PRECIOSO!!!!!!
ResponEliminaPatons.
mar
quina sensació més agradable!
ResponEliminatot acaba en alguna butxaca...per sort
ResponEliminaSabes qué recoger de aquí... y saber qué recoger de allí...
ResponElimina¿Tienes un crisol para guardarlo?
Me gustan los tesoros que sólo son tesoros para mí.
Sóc nova aki casa teva!
ResponEliminaÉs preciós aquest escric! felicitats.
annna:)
És molt bonic aquest poema, el guardo, també, com una més de les pedres precioses de la teva butxaca.
ResponEliminaPetits tresors plens de bellesa, tant el poema com la fotografia.
ResponEliminaPreciós!!!
Petoneeets.
;)))
desa'ls be q no es perdin tant preuats tresors. :)
ResponEliminaGràcies a totes... gràcies a tots...
ResponEliminaPrenc els vostres comentaris com regals... talment maragdes de cotó que omplen les meves butxaques de tresors de valor incalculable...
Petons!
ooh! que bonic...
ResponEliminaMuy bonito tu poema, Mar, muy reflexivo también... siempre se recogen cosas de aquí y de allá, lo importante es recoger y no pasar por la vida sin recoger nada... y si encima son cristales verde esmeralda, mejor que mejor
ResponEliminaUn besote gordo