m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dilluns, 26 d’octubre de 2009

tresors robats?



Recullo brins de solitud... d'ací...
instants de saviesa... d'allà...
i els amanyago en una butxaca...

Tacte de cotó fluix,
talment pedres precioses...
potser...
cristalls maragda intens...

25 comentaris:

  1. Tresor el que has escrit.
    Es preciós.

    Petons.

    ResponElimina
  2. Precios tresor!!!

    Un bonic poema ple de tu mateixa!!!

    Petons guapa

    ResponElimina
  3. Quina bona composició de sensacions lletrades.

    ResponElimina
  4. Guarda'ls i amanyaga'ls bé. Són preciosos.

    ResponElimina
  5. Vigila que de vegades les coses cauen de les butxaques i no tresor així val més no perdre'l. Petons.

    ResponElimina
  6. Ben segur que els cristalls et donen
    calor les nits d'hivern
    i fresca els dies d'estiu.
    Que t'acompanyin sempre!

    ResponElimina
  7. I el tacte de cotó fluix! Sublim :)

    ResponElimina
  8. I el tacte de cotó fluix! Sublim :)

    ResponElimina
  9. si els brins de solitud esdevenen cristalls maragda intens....si tenen tacte de cotó fluix i s'acompanyen d'instants de saviesa amanyagats ....són sí tresors...però de cap manera robats...potser trobats a l'atzar, viscuts, regalats...

    ResponElimina
  10. tant de bo poguéssim recollir instants de saviesa, brins de solitud, pedres precioses per poder-les posar cada dia en un saquet, i portar-lo cap a casa.
    Sens dubte, un preciós tresor.

    Un preciós poema.

    Muack!!!

    ResponElimina
  11. tot acaba en alguna butxaca...per sort

    ResponElimina
  12. Sabes qué recoger de aquí... y saber qué recoger de allí...

    ¿Tienes un crisol para guardarlo?

    Me gustan los tesoros que sólo son tesoros para mí.

    ResponElimina
  13. Sóc nova aki casa teva!
    És preciós aquest escric! felicitats.

    annna:)

    ResponElimina
  14. És molt bonic aquest poema, el guardo, també, com una més de les pedres precioses de la teva butxaca.

    ResponElimina
  15. Petits tresors plens de bellesa, tant el poema com la fotografia.
    Preciós!!!

    Petoneeets.
    ;)))

    ResponElimina
  16. desa'ls be q no es perdin tant preuats tresors. :)

    ResponElimina
  17. Gràcies a totes... gràcies a tots...
    Prenc els vostres comentaris com regals... talment maragdes de cotó que omplen les meves butxaques de tresors de valor incalculable...

    Petons!

    ResponElimina
  18. Muy bonito tu poema, Mar, muy reflexivo también... siempre se recogen cosas de aquí y de allá, lo importante es recoger y no pasar por la vida sin recoger nada... y si encima son cristales verde esmeralda, mejor que mejor

    Un besote gordo

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...