petits plaers, grans vicis i moltes satisfaccions...

Avui he sucumbit.
Ho haig de reconèixer.
Feia temps que havia superat la síndrome d'abstinència i em trobava força
bé.
Resistia plàcidament a la crida de la satisfacció del vici.
Això sí, evitant l'objecte de plaer de manera conscient i premeditada. Allunyant-me'n tant com podia i evitant tota mena de contacte.
Però avui...
No he pogut...
I ja se sap, quan fa temps que t'aguantes i et controles, intentant no pensar-hi, ocupant l'espai buit que et deixa amb altres menesters... la desmesura t'envaeix davant el desig incontrolat de satisfer-lo.
La qüestió és que he baixat a Barcelona per acompanyar el meu fill que marxava de colònies una setmaneta. A quarts de deu estava lliure i tenia pensaments d'anar cap al centre a cercar un regal pendent del meu aniversari (un bolso, el regal de la mare).
M'abellia perdre'm pel centre sense cap pressa, gaudir del passeig i de la gent, deixar passar el temps sense mesura,...
Total que he aparcat a la Pça. Catalunya i he anat a fer un cafè, llegia el diari,... amb la calma del qui sap que ningú no l'espera i es dedica el temps a ell, perquè també s'ho mereix, què carai!.
Tot i que no m'acostuma a passar, sempre que puc intento esgarrapar alguns minuts diaris a aquest petit plaer. Imprescindible per sobreviure al fer i desfer de cada dia.
Un cop assaborit el moment que no ha estat de més de 15-20 minuts, m'he dirigit a trobar la bossa esmentada per saldar aquest deute.

De camí cap a la botiga... a mà dreta... el reclam... irresistible... atracció d'imant... sense poder ni pensar... ja era dins... cercant... un títol... quin títol? autor? no ho recordo... ah! sí! l'eriçó... la bellesa de l'eriçó?... ja el veig... l'elegància de l'eriçó. El prenc entre les mans, el fullejo, l'oloro, en llegeixo la contraportada,... no el puc deixar... me'l quedo...

Surt ja, ja en tens un, no cal que t'hi endinsis més...

Atrapada ja en el meu desfici continuo passejant per les piles de llibres i llibres exposats. I n'albiro un altre que em crida l'atenció per l'autor... Jesús M. Tibau, El vertigen del trapezista, el fullejo, l'oloro, l'acaricio, ... me'l quedo...

Prou, gira cua, torna enrera, vés a la caixa, necessites una bossa,...

Avanço més endins... secció de poesia... a veure què hi ha de Rilke... un llibre petit ... Versions de Rilke, de Joan Vinyoli,... l'acaricio, el mesuro, el fullejo,... me'l quedo...

Ja està, prou, surt ja! T'estàs deixant perdre!

Més enllà... descobreixo un altre exemplar petit ... Llei d'estrangeria, Manuel Forcano... fa tres setmanes no el coneixia, però van arribar de manera fortuïta uns versos d'ell dels que em vaig quedar penjada... i em van inspirar d'allò més...

Ja està! Deixa de passejar el teu desig... reacciona... la teva bossa està trencada... en necessites una de nova...

I ...si trobés aquell llibre que sempre em recomana un bon amic? Com es deia? El fuego mágico de los filósofos? No el veig... passejo amunt i avall... el demano al taulell... no el troben... El fuego secreto de los filósofos, Patrick Harpur? Sí aquest, segur que ho és. La noia el troba entre tots els altres i me'l dóna.

El fullejo, en llegeixo algunes frases, paraules saltejades,... me'l quedo...

Marxa ja! Estàs boja! No controles! T'has passat! Altre cop has caigut en la temptació! No tens remei!

Satisfeta, surto cap a fora. M'interesso pels preus, però ja res em farà canviar d'opinió. Ja formen part de mi...
Cofoia surto de la botiga amb la bossa entre els braços, apretant els tresors contra el pit, així els sento més meus...
No he trobat la bossa... li diré a la mare que el seu regal s'ha convertit en una pila de llibres plens de màgia i farcits de paraules per fer volar la imaginació.
Regal preuat i molt més desitjat que una bossa de mà qualsevol. Segur que m'entendrà i estarà contenta de veure'm tan satisfeta...
Gràcies mare pel teu regal!

(Hypatia,...ja veus què m'ha passat amb la teva recomanació... gràcies també a tu per ajudar-me a triar el meu regal...)
Imatge de google