La setmana passada vaig començar a anar a la piscina un altre cop.
Després d'uns quants anys de no anar-hi no cal que us expliqui que bé que m'ha sentat el retorn. Tant física com psíquicament.
Més àgil, més lleugera, més en forma, més a gust amb mi mateixa, satisfeta per la constància,... molt millor en tots els sentits,... de debò.
Però apart de tot el que us pugui explicar, que segurament molts de vosaltres també heu sentit quan heu fet algun esport, exercici físic o similar, a mi em passa una altra cosa especial que no sé si algú de vosaltres ha viscut mai.
Veureu, quan em fico a l'aigua, és com si entrés en una bombolla que m'embolcalla i m'aïlla del món.
Quan sóc dins de l'aigua, nedant dins d'aquesta bombolla màgica, la meva imaginació comença a enfilar-se i a créixer i a generar noves idees, noves propostes, nous temes per escriure,... veig les coses de diferent manera que quan sóc fora.
Després d'uns quants anys de no anar-hi no cal que us expliqui que bé que m'ha sentat el retorn. Tant física com psíquicament.
Més àgil, més lleugera, més en forma, més a gust amb mi mateixa, satisfeta per la constància,... molt millor en tots els sentits,... de debò.
Però apart de tot el que us pugui explicar, que segurament molts de vosaltres també heu sentit quan heu fet algun esport, exercici físic o similar, a mi em passa una altra cosa especial que no sé si algú de vosaltres ha viscut mai.
Veureu, quan em fico a l'aigua, és com si entrés en una bombolla que m'embolcalla i m'aïlla del món.
Quan sóc dins de l'aigua, nedant dins d'aquesta bombolla màgica, la meva imaginació comença a enfilar-se i a créixer i a generar noves idees, noves propostes, nous temes per escriure,... veig les coses de diferent manera que quan sóc fora.
M'ho passo pipa!
Quin plaer fer volar la imaginació sense res a perdre i tot a guanyar...
Això sí, quan surto haig d'escriure-ho tot, sinó se m'escapa, es volatilitza tot el que ha passat pel meu cap i sóc incapaç de recordar res de res.
Curiós, oi?
Així, que he decidit, que ja que em senta tan bé nedar dins la meva bombolla... continuaré fent-ho durant una bona temporada...
Us convido a descobrir on teniu la vostra bombolla per poder ficar-vos-hi i imaginar lliurement tot el que us vingui de gust sense arrossegar pesos afegits, sense raonar, sense analitzar, sense valorar, sense jutjar, sense retrets, sense normes, sense obligacions, sense límits,... flotant etèriament en el paradís dels vostres somnis.
No es pot obviar una invitació com la teva.
ResponEliminaTambé m'agrada l'aigua i molt, però no em convé gaire i tampoc és fàcil d'anar-hi.
El llit, estirar-te damunt del llit amb els meus llençols de cotò blanc i fresc, tota l'amplada que permet un llit de 1,50mts, tancar els ulls i deixar volar la imaginació...
Jo també he d'escriure les coses de seguida si no les vull oblidar.
El cas és que cadascú tingui el seu espai, la seva bombolla, el seu refugi per deixar-se emportar per la imaginació i ser creatius...
ResponElimina;)
Hola Mar,
ResponEliminaUn cop dins l'aigua, no puc deixar de pensar que em moc com una sirena. Aixó des que soc petita.
Segueixo empolsinant-me de lluna
horabaixa les sirenes són éssers misteriosos que venen de les profunditats i es mouen sinuosament dins de l'aigua però també tenen la sensibilitat per gaudir el que s'esdevé fora dels límits...
ResponEliminapodem viatjar juntes...
una bombolla i una sirena...
M'encanta la descripció que has fet
ResponElimina