Fa uns dies que sento la teva presència
com una ombra que s'apropa sigilosa,
sense fer soroll, sense destorbar el meu camí.
Te'm fas present encara que no et veig.
Sento el teu esguard a la meva pell.
Sento la teva curiositat que m'arriba suau però tafanera.
T'imagino sense haver-te vist.
Penso en tu.
Hi ets?
M'estàs sentint?
Em llegeixes?
Hi soc t'acabo de llegir.Bon Dia.
ResponEliminaJo també hi sóc, et segueixo...
ResponElimina=;)
Bon dia lectors matiners!
ResponEliminaGràcies per ser-hi, jo també us segueixo i us llegeixo, d'aquesta manera la presència es fa més visible i em sento ben acompanyada en aquest món virtual i màgic.
Una abraçada ;)
I tant si hi sóc, hi tant si et llegeixo, i tant si... ;)
ResponEliminaDe nit no sé si estripes o no... però de dia ets un sol!
ResponEliminaPetonets de la lluna!
;)
Uau! i quantes coses has arribat a dir en poques paraules :) genial simplement :)
ResponEliminaCesc és tot un privilegi veure't per aquí...
ResponEliminagràcies per ser-hi...
gràcies per llegir-me...
Cada dia, sens falta, plogui, nevi o faci sol, fred o calor.
ResponEliminagràcies company!
ResponEliminaet sento, et penso i et noto, em fas companyia, i el teu càlid esguard dibuixa somriures de complicitat...
Jo no ho sabria expressar amb tanta delicadesa. Igualment, Mar.
ResponElimina