Viure;
és confiar malgrat tot;
és esperar malgrat tot;
és somriure malgrat tot.
Però,
també és admirar-se,
perquè val la pena;
també és il·lusionar-se, perquè val la pena;
també és somniar, perquè val la pena;
i és abraçar-ho tot,
perquè,
com podríem viure sense abraçar?
(Jordi Llimona)
Hi ha dies que una...
necessita una abraçada...
avui és un d'aquests dies...
(Mar...)
Et deixo una abraçada molt forta i sincera.
ResponEliminai com ens costa abraçar, punyeta!! (con perdón)
ResponEliminadoncs avui no: rep una abraça d'estrelles!!
Gràcies Striper en necessitava una d'aquestes...
ResponEliminaHypatia quanta raó tens! Iés tan fàcil fer-ho!
Les estrelles em regalen la llum i la màgia desitjades...
Una abraçada acollidora i suau per vosaltres...
Moltes gràcies per passar per casa meva i deixar-hi un bocinet teu. Em va encantar! I perdona que t'escrigui tan tard, és que era fora.
ResponEliminaJa saps que hi pots tornar sempre que vulguis!
I res, només volia donar-te les gràcies i una forta abraçada per aixecar aquests ànims...
Un petonàs!
Doncs... una abraçada, d'aquelles grosses, flonges i suaus, com les dels ossets de peluix!
ResponEliminaGuspira,
ResponEliminatornaré a passar per casa teva no ho dubtis. La meva porta també és oberta, pots passar sempre que vulguis i deixar guspires de les teves.
Estripanits, amb aquesta abraçada de peluix m'abandono en els teus braços i em sento molt millor.
Gràcies a tots,
gràcies a les vostres generoses abraçades avui ja em trobo molt millor, amb forces renovades i un somriure d'agraïment i de complicitat, de saber que no estic sola...
Petonets dolços i abraçades suaus per tots...
(també per aquells que no us heu atrevit a fer-me una abraçada però heu estat a punt...)
;)
te l'envio!!! Una de gran, forta i tendre!!!
ResponEliminaLes abraçades són les petjades a seguir amb part de l'amor que necessitem, per això són necessàries... M'ha agradat molt aquesta entrada :)
ResponEliminarebre i sobretot fer abraçades...
ResponEliminaés tan necessari per continuar sentint-se viu i continuar estimant...
instints encara sento la tendresa de la teva abraçada... m'ha anat tan bé!
gràcies cesc per venir a veure'm, celebro que t'agradi.
;)
Hola Mar,
ResponEliminaVinc del CESC, ell també parlava d'abraçades. El nom de Mar, m'ha fet aturar, la foto que l'acompanya, també.
Estic contenta d'haver-te trobat. D'entrada se que hi estaré a gust i no em preguntis per qué.
Sovint necesitem abraçades i no ho diem. Sovint mentim i no ens costa gens.
Encara no em coneixes i virtualment t'abraço.
Em quedo nedant per la teva platja una estona.
Estic començant a aprendre... cal dir el que sentim i com ho sentim... cal mostrar-te tal com ets... no hi guanyem res amagant-nos, fent veure que som forts, que no necessitem res, intentant passar desapercebuts,...
ResponEliminano em vull amagar del que sento, vull explicar-ho a tothom que em vulgui llegir, les meves febleses, les meves fortaleses, les emocions, sentiments, pensaments, sensacions, dubtes, mancances, febleses, ... sóc aquí i sóc així...
Gràcies per la teva abraçada ... jo també te n'envio una...
ja ho saps... pots nedar sempre que vulguis en aquesta platja...
Doncs tens la meva encara que amb retard, però la tens des de la recent coneixença :)
ResponEliminaGràcies Xitus!
ResponEliminaMai és tard per a una abraçada sincera...
benvingut, això és casa teva...