viure poèticament...

Rilke ens encoratja a viure poèticament.
Ens convida a fer de la vida un poema.
Antoni Pascual ho explica amb aquestes paraules en una entrevista :

Celebrar té a veure amb viure la vida de manera poètica?
- És clar. Qui no accepta que la concepció del poeta de Rilke sigui antropològica, que no visqui la poesia com un ofici estètic. Però a banda del fet que no es pot entendre Rilke des de la Universitat – des de la comoditat d’un sou que Rilke no tenia - i que per fer-ho s’ha de viure una mica perillosament – el que canta és un home que no té recursos econòmics, una existència com la de Rilke no demana cap compte corrent - , precisament del que parla és de l’essència poètica de l’home (i de la dona afegeixo jo). Fer versos requereix un aprenentatge tècnic, però no cal escriure un sol poema per viure poèticament. No tenim el deure d’escriure versos, però sí de viure la vida com un poema, de convertir la pròpia vida en bellesa i fer-la interessant de viure. El que no és admissible és que es visqui feixugament, pesadament, que la vida sigui una vall de llàgrimes. La vida s’ha de remuntar cap al seu origen, que és un orgasme. El que no podem permetre és que l’home, a vegades, sigui avorridíssim, que ens instal·lem en aquest nihilisme europeu del qual parlava Nietzsche.

Antoni Pascual: Una invitació a l'art de viure.
Associació d'amics d'Antoni Pascual
L'eixam. Associació cultural
Ajuntament de Sant Celoni


Des que vaig llegir Rilke i el que Antoni Pascual explica d'ell, viure poèticament s'ha convertit en un dels valors més importants a la meva vida.
Viure no és fàcil, en la nostra quotidianeïtat, tots gaudim d'instants de felicitat, moments de patiment, espurnes de benestar, carícies de dolor, ... emocions i sentiments que ens acompanyen i amb els que anem teixint les nostres certeses i incerteses. Amb els que anem creixent i enriquint-nos.
Jo intento omplir els meus cada dia d'aquesta visió poètica que Rilke ens proposa.
I m'agrada.