IV
No t'ennueguis amb records. Set claus
barren set portes. Saps prou bé què hi ha
darrera cadascuna per tornar-hi
amb el pretext d'enyors o negligències.
No s'esmena la vida ja viscuda
i aquest crepuscle de balaix desvetlla
noves veus que vulneren tots els límits.
Guarda la trista borra dels secrets
al fons obscur de qualsevol butxaca.
Que no t'exclogui el vent dels seus combats
ni la mar, dels seus ocis. Per colrar-te
de nou la pell hauràs d'obrir finestres.
No sentis massa pietat de tu.
Llença les claus i aprèn-te més encara.
Miquel Martí i Pol
SET POEMES D'ANIVERSARI
Llencem les claus, doncs i que entri una nova llum per les escletxes.
ResponEliminaTotalment d'acord veí, llencem-les i descobrim noves portes i finestres per obrir... aprenent-nos més encara...
ResponEliminaUna abraçada
El meu amic Miquel, sempre present en les nostres vides per mitjà de qualsevol de les seves poesies, entranyable i de vida dura.
ResponElimina...entranyable, vida dura ... i sempre tan tendre i sensible... m'arriba al cor...
ResponEliminaHola... preciós... gràcies per la recomanació..
ResponEliminade res cesc!
ResponEliminajo me'l rellgeixo sovint i sempre em suggereix noves mirades a vells problemes...
petonets guapo!
"No s'esmena la vida ja viscuda"...
ResponEliminaQuanta raó aquest vers.