m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

diumenge, 29 de novembre de 2009

bocins de lluna del 86...

 
  Em perdo entre petons de paper
  que s'amaguen en records invisibles de la meva memòria...



  Retrobo en papers (gairebé) adormits...
  essències viscudes
  instants de passió
  somnis de joventut
  futurs incerts...




  Papers d'absències...
  paraules delicades d'un amor tendre...
  retalls subtils de vida...
  endreçats en ordre jeràrquic, gairebé matemàtic...
  epístoles de sentiments confegides innocentment
  en la intensitat d'una mancança absurda...


  Paraules brodades
  en vetllades d'absències
  en desitjos brillants
 en flassades quotidianes...

  Paraules d'anada i tornada...
  Cartes de dos joves amants...
  Tu i jo... nosaltres...



(fa pocs dies he recuperat una capsa plena de cartes d'amor de joventut, escrites fa més de vint anys enrere en un període d'un any... de quan els nois joves encara havien de servir a la pàtria, i marxaven a fer la mili sovint lluny de casa i dels éssers estimats...-a La Línea de la Concepción (Càdis) en el meu cas-   Va ser una època difícil per les absències viscudes però molt prolífica en cartes... i ara... me n'alegro de poder conservar aquesta etapa endreçada en cartes plenes d'amor i desig de construir un futur ple d'il·lusions i projectes...) 
PD: encara no m'he atrevit a rellegir-les totes... ho faré ben aviat... segur!

27 comentaris:

  1. Jo tambe vaig viure aquest moment pèr alla a Melilla , i també las cartes eran importants.

    ResponElimina
  2. Quin munt de records que t'aniran venint en rellegir-les!
    Somriures i llàgrimes es donaran les mans.
    Quina sort que les conservis, jo les vaig prerdre totes en un dels trasllats. Només em queda una que deuria estar fora de lloc.
    Un altre petit tresor, Marta!

    PD. Per cert la Mireia del bloc
    unaltreinvent.blogspot.com
    ha tingut una idea ben original, al posar un post fet a ma.
    Ja hi ha un munt de blocaires que hem anat seguint aquesta idea en el seu bloc hi trobaràs els links.
    Crec que aquest post teu, podria incloure-s'hi, si tu vols.

    Petons i bona setmana, preciosa!
    =)

    ResponElimina
  3. Ooooooh, que bonic... No hi ha res com una carta d'amor... paraules d'amor, somnis d'enamorats, petons dolços, desitjos tendres... M'encanta!
    Saps? Jo també tinc una capseta on guardo totes les cartes de la meva adolescència. Ara penso que fa molt temps que no les rellegeixo. De tant en tant m'agrada fer-ho...
    M'ha agradat molt el teu post. Ah!i la teva lletra també! :)
    Que tinguis molt bona setmana, guapa!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  4. òndia! m'has fet pensar en altres temps! no sé pas on deuen haver anat a parar :P un bon post :)

    ResponElimina
  5. quins records! ai les cartes d'amor de joventut...quants sentiments i nostàlgies! que bé poder recuperar i llegir i rellegir bocinets del nostre cor!

    ResponElimina
  6. la nova xarxa social on-line, l'internet ja no ens permet de tenir aquestes cartes però de tant en tant és molt agradable rebre'n una!

    ResponElimina
  7. Mar, vinc a veure el teu post. Quina troballa, no? aquestes cartes.
    Jo encantada si et vols afegir al recull. Et robo les imatges

    ResponElimina
  8. El recò de les cartes oblidades!!
    Saps no fa molt vaig trobar una caixa amb les notes de antigues histories... al institut.. a la Uni.. quant era nena al cole, em va fer molta gracia perque va pasant el temps... i forma part de la teva vida..
    malgrat que siguin amors de la juventut.. i fins i tot de l'adolescencia.. Però es part de la vida, i això es l'important oi??
    Records que mai encara que pasin els anys oblidarem ...

    Petons preciosaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

    ResponElimina
  9. Has recuperat un tresor.

    M'has fet recordar aquells temps i aquelles cartes.

    Petons.

    ResponElimina
  10. uau!! Guarda-les bé que això és un tresor, i sempre et retornaran amb nostàlgia a dies llargs, a sentiments viscuts, a records inoblidables.
    M'ha agradat molt aquest post, està ple de tendresa. Jo no tenia a ningú que anés a la mili, però tinc cartes d'amistats que també diuen molt, potser algun dia d'aquests me les llegiré perquè me n'has fet venir ganes!! Petonets!!!

    ResponElimina
  11. Jo no tinc cartes d'amor. Segur que està bé llegir-les i saber cóm ha canviat tot... o no. Un petó, MAR.

    ResponElimina
  12. YO NO ME AGUANTARIA LA CURIOSIDAD.
    PETONS.
    MAR

    ResponElimina
  13. I-M-P-R-E-S-S-I-O-N-A-N-T... reviure moments i passions i amors i.... preciós.
    (si, les flors las acabo d'aprendre: quantes en vols?)

    ResponElimina
  14. Vaya Mar... cartas de amor de hace veinte años !una joya para los recuerdos y para los sentimientos!, mi madre encontró hace un par de años en su casa con motivo de unas obras que realizó, un diario de cuando yo estaba en el instituto, y me lo dió... tenía de todo, -incluso poemas- ¿te lo puedes creer?, ya había olvidado que yo, como los demas a esa edad, hacía poemas... hoy me parece una auténtica hazaña imposible de realizar.
    Me encantó leerme a mi misma, ver mi escritura, toda redondita y grandota, como con ganas de ocupar espacio en el mundo, ya me entiendes, me encantó recordar los nombres de mis compañeros de insti, y los motes que les poníamos a los profesores... todo estaba alli, en mi diario recien encontrado. Me generó mil sentimientos, los más de añoranza y cierta nostalgia por el tiempo pasado, pero me encantó, me encantó y lo conservo -ahora bien guardado- en el cajón de mi cómoda, allí junto a un montón de cosas quizá sin importancia pero que tienen un indudable valor para mí.
    Estoy segura que te llenará de colores y de recuerdos y de buen rollito esa lectura que aún te queda de tus cartas de amor !que maravilla, disfrutalas, son todo un lujazo, un auténtico tesoro para esos sentimientos de dentro, los que no se ven a simple vista!

    Un besote gordo

    ResponElimina
  15. Molta agraïda a tots i totes per les vostres respostes,

    Striper...
    quina coincidència, oi?
    una abraçada!

    -assumpta-
    gràcies assumpta ja hi vaig fer cap i la Mireia ja em va posar a la llista...
    les cartes... jo també les creia perdudes però vés per on... mai se sap quan retornen les coses...

    petonets de cap de setmaaaaana...

    Guspira...
    són boniques les cartes d'amor i sobretot quan desvetllen records que creies que s'havien esborrat...
    quan rellegeixis les teves ja em diràs... potser te'n surt un post també!
    moooolts petons!!!

    Clídice...
    potser les retrobes algun dia també!
    gràcies i petons!

    Elvira FR...
    sí... sentiments i nostàlgies d'altres temps ja viscuts plenament i que ara esdevenen records dolços...
    petonets guapa!

    Bargalloneta...
    tens raó...
    estic pensant que els nostres fills segurament ja no n'escriuran gaires... potser cap... doncs sí que és tot un tresor tenir-ne!
    petons de cap de setmana!!!

    Mireia...
    benvinguda!
    sí... tota una troballa... per a mi té un valor incalculable...
    gràcies per afegir-me a la teva iniciativa!

    ResponElimina
  16. lisebe...
    hola bonica!
    sí... són records que queden gravats a la memòria però de vegades es tornen invisibles... la sort és poder rellegir-los i fer-los presents després de tant de temps...
    molts petons!

    TORO SALVAJE...
    aquells temps són agradables de recordar, i tot i que provenen d'una separació, aquestes cartes vessen amor per les quatre bandes...
    un petó!

    instints...
    les cartes són tresors molt preuats... i ara no en sovintegen... si en tens, guarda-les bé i rellegeix-les tant com puguis... per anar-les conservant a la memòria també...
    molts petons bonica!

    jordicine...
    si no en tens és perquè potser no has viscut separacions que, en el fons, no deixen de ser doloroses i amb les cartes sembla que s'apaivaga una mica l'absència...
    tot i així... mai se sap... sempre som a temps d'escriure'n i de rebre'n, no?
    i tant que les coses han canviat! (malament aniríem sino... jejeje...) aquells eren temps de joventut on tot estava per viure i ara... ja n'hem viscut uns quants d'aquells somnis... però per sort... encara en tinc!
    Petons de pont!!!
    (aix... ara no sé si en fas...)

    MAR...
    las leeré cuando las pueda saborear... ahora estoy muy liada y no quiero hacerlo de cualquier manera... creo que esos recuerdos escritos se merecen muchas atenciones...
    besos guapa!

    La RaTeta Miquey...
    ostres! quina predisposició! m'encanten les flors i aquestes són ben originals!
    ja me n'ensenyaràs a fer-ne!
    sí, ja tens raó ja... és bonic reviure el passat, sobretot si és tendre i amorós...
    petons i abraçades!

    apm...
    esos recuerdos que me cuentas son tan preciosos...
    creo que yo también guardo algún diario de esos de adolescente...
    me encanta a mí también guardar perqueños tesoros sin valor económico pero con un gran valor personal porque llevan la esencia y la intensidad de los momentos vividos... casi te diría que llevan el aroma de mis vivencias personales...
    gracias por tu comentario... es casi un post!
    besos y sonrisas!

    ResponElimina
  17. desde ni francés que nunca llega y en constante retirada: muy lindo

    ResponElimina
  18. Mar, gracias por tus palabras, sinceramente.
    Lamento no poder leerte, mi frnces es tan básico que apenas si recuerdo algo de lo poquito que ví en la escuela.
    Un abrazo grande!

    ResponElimina
  19. Hola Mar,

    Guardades fins que surten, com les emocions.

    No sé si seria capaç de llegir-ne ara. Passa com les fotos. N'hi ha vegades que...... es com si fessin mal.

    Temps passats. Que diferent es veu tot ara.

    Una abraçada

    ResponElimina
  20. Quines cartes més boniques!!
    QUè grans aquests records...

    Un petonett

    ResponElimina
  21. elPulcro, Magah...
    mil gracias por vuestra visita y vuestro esfuerzo en leer y entender mis palabras...
    ahora he visto que el traductor que tengo en mi blog no estaba activo y lo he arreglado para que podáis leer y entender lo que escribo...

    sólo un pequeño apunte... mi lengua materna (en la que me expreso y escribo habitualmente) no es el francés, es el catalán...
    Catalunya es un país que se encuentra dentro de España y tiene su historia, cultura y lengua propia...

    Os mando un beso y un abrazo y si en algún momento volvéis a pasar por aquí y no me entendéis os traduzco personalmente lo que me pidáis...

    horabaixa...
    si... ja passa això... de vegades, els records són inoportuns... jo el que faig és deixar-los reposar i quan estic a punt de poder-los mirar als ulls... els deixo que m'abracin o els miro des de la distància depenent del que m'evoquen i del que m'aporten en aquell moment...

    una abraçada propera...

    nina de fil...
    un petó i gràcies per passar per aquí i llegir-me...

    ResponElimina
  22. uau, q emotiu. Segur q et fa plorar, bé a mi men faria!!! cartes d'amor precioses d fa 20 anys. aixo es romanticisme i la rsta tonteries.

    ResponElimina
  23. Déjà vie...
    no sé si em faran plorar o somriure... per tot el viscut i sentit en aquells moments...

    el que sí que sé, és que és una part de mi que com que està escrita no s'esborrarà fàcilment... i m'agrada que es faci visible ara...

    petons i bon cap de setmana!

    ResponElimina
  24. Quins records i quin moment més emotiu la retrobada... :-)
    Petons!

    ResponElimina
  25. Muchas cartas escribí yo ese año... muchas...

    Desde el frío de Burgos, al calor lejano...

    ResponElimina
  26. Mar

    Paso rauda y veloz antes de que se me pasen estas raras pero alegres ganas de dejar mis huellas y el deseo de unas Felices fiestas a aquellos blogueros que a pesar del silencio siguen en mi corazón.

    mil besos desde mi alma

    ResponElimina
  27. Sempre és profitós tornar als bons record de temps enrere. I jo m'atreviria a dir que quasi sempre és bo tornar...

    Una abraçada!

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...