Demà començo a treballar... (com molts!)
hi vaig per dir adéu (com alguns...)
començo un nou camí (com pocs?).
Una nova aventura plena d'il·lusió i optimisme,
plena de dubtes i incerteses,
plena de reptes i novetats.
Tot nou,
tot diferent.
Sé que no és un camí fàcil,
però sé que valdrà la pena.
Ara mateix tinc un rau rau a la panxa...
però sé que demà em sentiré millor...
Bon retorn a tots els que demà
(o ja és avui?)
retorneu a la feina...
desitjo que sigui un camí que et faci sentir ben bé! :)
ResponEliminano en tinc cap dubte que ho serà, és un camí triat i desitjat...
ResponEliminauna abraçada...
Ara mateix, són les 5:39 del matí, i començo a treballar d'aquí a 20 minuts. El dilluns és terrible, però no he fet vacances i porto la rutina de tot l'estiu treballant, així que suposo que no em cansaré tant com els que ho feu de nou.
ResponEliminaJo em conec lo d'avui, tu no, però estic segura que anirà bé i ja voràs com t'enriquirà.
Petons!!! i molta molta sort!!!
Gracies jop ncomenço avui, que et vaigui bé.
ResponEliminaMolt bona sort en aquesta etapa... I paciència després de la tornada de vacances.
ResponEliminaaquest rau rau l'hauríem de tenir més sovint.
ResponEliminaJo, com que encara no les he fetes les vacances, només us puc dir que us ho prengueu amb molta calma.
ResponEliminaI pel que fa a les novetats, recorda el que deia el Capità Enciam: "els petis canvis són poderosos! ;)
gràcies instints, segur que sí que anirà bé. I les vacances per quan?
ResponEliminastriper, ha anat bé.
company de venus gràcies pels teus desitjos... la bona sort és fruit del treball i de la il·lusió que posem en fer les coses, tu no ho creus així?
estrip, si el rau rau serveix per intentar ser millors cada dia... no en tinc cap dubte... però costa de passar...
estripanits, quan penses fer vacances?
els petits canvis han fet que hagi arribat a on sóc i ara estic gaudint del treball fet fins ara... però encara queda molt de camí per recórrer ... per sort!
Una abraçada a totes i tots...
ja he fet el primer pas... ara a continuar endavant... no hi ha marxa enrera...
Que tinguis molta sort en aquest nou camí!
ResponEliminagràcies guspira...
ResponEliminaamb el vostre recolzament i l'empenta que porto...
a la fi del món arribarem...
;)
Començar nous camins porta un rau rau a la panxa però fa por, la por ens acompanya però és companya, segur que tot va bé, agafa't de la confiança i la il·lusió de fer un nou camí, molts ho tindrien que fer... Sort!
ResponEliminaSort i èxit en aquest nou camí! :-)
ResponEliminacesc, quanta raó tens!
ResponEliminala por, eterna i necessària companya de viatge...
la confiança i la il·lusió pel nou camí... per aquí anem...
gràcies Rita!
una abraçada ;)
Sí, és fruit del treball i la il·lusió, però hi ha un component, digues-li universal, digues-li paranormal, que fa que les coses avancin o no.
ResponEliminacompany ...el component universal i/o paranormal és el desig que posem (que neix de l'inconscient) perquè passi el que volem que ens passi...
ResponEliminapetonets...
(...universals i/o paranormals...)
;)
Jo crec més aviat en alguna cosa que, a banda d'aquest desig, fa decantar la balança cap a un costat o l'altre.
ResponEliminaEt torno els petons... universals, millor.