Queda prohibido llorar sin aprender,
levantarte un día sin saber que hacer,
tener miedo a tus recuerdos...
Queda prohibido no sonreir a los problemas,
no luchar por lo que quieres,
abandonarlo todo por miedo,
no convertir en realidad tus sueños,...
Queda prohibido no intentar comprender a las personas,
pensar que sus vidas valen menos que la tuya,
no saber que cada uno tiene su camino y su dicha...
Queda prohibido no crear tu historia,
no tener un momento para la gente que te necesita,
no comprender que lo que la vida te da,
también te lo quita.
Queda prohibido no buscar tu felicidad,
no vivir tu vida con una actitud positiva
no pensar en que podemos ser mejores,
no pensar en que podemos ser mejores,
no sentir que sin ti, este mundo no sería igual.
Preciós el poema, Pablo Neruda és un geni de la poesia! (Dels que estan publicats, no dubto que per aquí hi ha molts futurs poetes) Vaja a mi m'agraden molt la majoria del seus poemes. Encara que crec que un dels millors poemes (des del meu punt de vista, es clar) és "Puedo escribir los versos más tristes esta noche", el poema número 20 del llibre "20 poemas de amor y una canción desesperada" (per qui no ho sàpiga). Amunt l'art de les paraules!
ResponEliminaAins que despistada, se m'ha oblidat dir que tot el que diu el peoma "Queda prohibido" hauria de ser un lema que ens apliquessim al dia a dia, un exemple i visió a seguir per tirar endavant.
ResponEliminaEl coneixia. Però no m'agrada prohibir... encara que sigui per coses boniques. Un petó i fins aviat.
ResponEliminarosseta,
ResponEliminajo quan le vaig llegir em va encantar, no m'agraden les prohibicions però aquestes són temptadores...
no conec aquest que dius, el buscaré i ja et diré...
petonet
jordicine...
a mi tampoc m'agrada prohibir...
gens ni mica, però quan llegeixo el poema ho podria subscriure tot...
encara que estigui fet des de la prohibició...
una visió positiva de la vida...
sempre va bé tenir-la present...
pels dies que no tenim forces i cal que algú ens faci veure el que val la pena de veritat...
un petó
Em sembla que aquests versos me'ls posaré davant de l'ordinador... I els aplicaré cada dia...
ResponEliminaGràcies.
doncs que quedi PROHIBIT!!
ResponEliminahola:
ResponEliminama encantant aquest poema, et recomano el poema musicat del neruda per en sabina, el amor de los marineros un gran poema.
Un magnific poema del meu poeta preferit.
ResponEliminaAixò em sona eh :) és una peça molt valuosa en quant als sentiments de les persones qeu els vivim és clar...
ResponEliminacompany,
ResponEliminasi poguéssim "seguir" fil per randa el que diu en Neruda estic segura que tots ens sentiríem molt millor amb nosaltres mateixos i això també faria canviar el nostre voltant... jo intento fer-ne cas una mica cada dia... i es va notant!
aprenenta...
veig que t'afegeixes als seguidors de les prohibicions del poema...
benvinguda!
endsi,
el buscaré i l'escoltaré a veure què tal
striper,
el teu poeta preferit? me n'alegro... a mi també m'agrada...
cesc,
a mi m'agrada perquè té molta força i la transmet...
quan parla des de la prohibició i descriu tot el que no podem deixar de fer...
a mi m'agrada sobretot els primers versos:
llorar sin aprender...
levantarte un día sin saber que hacer...
somriure als problemes...
convertir en realitat els somnis...
bon cap de setmana!
una abraçada!
Són uns versos amb molta força. A mi m'agrada molt llegir el Neruda. És un d'aquells poetes que et fa pensar i que molt sovint veus reflectides en els seus versos tires visuals de la teva pròpia vida. Jo trobo que em quedo amb... "queda prohibido llorar sin aprender, tener miedo a tus recuerdos, no luchar por lo que quieres, no convertir en realidad tus sueños, no crear tu historia..."
ResponEliminaM'agrada...
Malgrat que tampoc m'agraden les prohibicions, potser aquí cal fer-ne una excepció.
ResponEliminaPreciós! :-)
tot es posible
ResponEliminano sóc massa de neruda ni massa amant de la poesia. però , amb prohibicions com aquestes, donaria un visca a les normes!
ResponEliminaguspira,
ResponEliminasón paraules intenses, oi?
prohibit no lluitar pel que vols, prohibit tenir por dels records, prohibit plorar sense aprendre, prohibit no crear la teva història... ho hauríem de tenir sempre tan present!
rita,
com ja he dit, sóc antiprohibicions també, però aquestes són úniques i un exercici que hauríem de tenir ben present cada dia de la nostra vida...
simultaneo benvingut!
tot és possible sempre que vulguem que ho sigui...
eh que sí, òscar?
un petonet a tots!
Hola Mar,
ResponEliminaTan de bó, tot aixó que diu el poeta, podesim fer-ho d'una manera natural.
Sense prohibicions, sense tenir-ho que recordar, sense que sigui extrany.
Tant de bó, ho podesim aprendre, ni que fós una miqueta.
Tant de bó, ho intentesim complir.
Una abraçada.
Tant de bo, horabaixa, tot el que diu en Neruda ho tinguéssim tant clar cada matí en llevar-nos...
ResponEliminales coses serien ben diferents, oi?
un petonet d'esperança...
A mi tampoc m'agrada la paraula prohibir però, llegir el poema i dir quanta raó té, ja val la pena dir prohibir...
ResponEliminaGràcies!
Eh que sí Joana?
ResponEliminauna abraçada