m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dimecres, 3 de setembre del 2008

notes dolces d'un hivern fred i boirós

Ha estat un hivern cru, d'aquells que el fred s'amaga en totes les escletxes i revolts del cos i va fent fiblades de dolor inesperades que se't claven al fons de l'ànima.

Semblava que tot s'anava desmuntant i caient a mida que anaven passant els dies... i sense saber com (o potser si), jo em resistia a abandonar, continuava forta, resisitint els embats de la vida que m'estaven posant a prova.

Però molt sovint, o sempre, diria jo, en aquests glaçats hiverns hi ha estones d'escalforeta d'aquelles que et revifen i et permeten fer un respir i seguir endavant. I creure que val la pena...

Dies freds, glaçats amb espurnes de sol.
Aquests moments dolços en els que sense saber d'on pot sortir, se't dibuixa un somriure que il·lumina una cara que instants abans es desencaixava per la tristesa.

Són aquests moments els que vull recordar, no els altres.

Encara que tampoc els vull oblidar, tot forma part del meu bagatge i seria estúpida si els negués.
M'han fet créixer, ho sé del cert.
I no penso amagar-los, hi són i m'acompanyaran sempre, formen part de mi. També em fan companyia...

Mai oblidaré les abraçades que m'han fet. Han estat abraçades diferents, noves, inimaginables, d'aquelles inesperades però molt dolces i tendres, abraçades d'acolliment, de comprensió, de companyia, d'ànims,... d'aquelles que quan te les fan... ho notes. Notes la màgia que desprenen i la intensitat amb què es fan. Abraçades que surten de la intimitat més profunda de l'altre per donar-se a tu amb tota la seva nuesa i sinceritat.
Abraçades honestes i senzilles, abraçades espontànies, abraçades úniques, abraçades de consol i de companyia.
No sé si algun cop us n'han regalat alguna d'aquestes, imagino que si, però jo us asseguro que són ben especials. Abraçades inesperades...


Gràcies N. per escoltar els meus neguits, per compartir les meves llàgrimes i per fer-me riure en moments difícils. El cotxe i els viatges amunt i avall han estat còmplices de les nostres vides i no tinguis cap dubte que aquests instants mai s'esborraran dels meus millors records...
Gràcies per les teves abraçades! Per la teva sinceritat i per compartir amb mi una part del camí de la vida.
Un luxe trobar algú amb qui connectes tant...

M.A. què puc dir dels teus bons dies?
Sempre amb un somriure matiner o un petó d'ànims o una abraçada per compartir. Sempre atenta al mínim detall, quan em veies entrar per la porta... ja endevinaves... el meu estat d'ànim i sabedora de tot plegat... atenta a la meva expressió... dedicar-me un bon dia especial. Gràcies també a tu i a les teves abraçades. I a les converses compartides... i a les estones de somriures i mocadors...

Sense vosaltres, l'hivern no hagués sigut el mateix, us ho asseguro...
Us trobaré (molt) a faltar...
imatges de google

16 comentaris:

  1. tot forma part de nosaltres i es ppot endereça a un raconet, pero no llançar, Molt inportant tenir algú que escolti.

    ResponElimina
  2. i algú que llegeixi...
    i algú que respongui...
    i algú que..
    i algú a qui... estimar!
    gràcies per llegir/escoltar-me
    una abraçada

    ResponElimina
  3. Uf quina cosa més bonica... quantes coses es diuen en paraules curtes, més ben dit frases curtes...

    ResponElimina
  4. no sé amb quin post quedar-me. Si el de la portada, o la resposta aquí als comentaris. No sé quin em fa sentir millor...
    El què sí sé és que regalar i donar amor o amistat és un dels regals més apreciats que es poden tenir. No?
    Petoneeeeeeeeets

    ResponElimina
  5. Unes paraules molt boniques, plenes de sentiment i sinceritat. Segur que són ben rebudes.
    És molt important saber conèixer i reconèixer i ha quedat clar que tu en saps!
    No deixis perdre aquestes persones que tens a la teva vora perquè de ben segur que són mereixedores d'aquestes boniques paraules.

    ResponElimina
  6. L'amistat crec que és un regal. No ens demana res a canvi.
    Cuida-les i cuida't!
    Bona nit Mar!

    ResponElimina
  7. cesc, les paraules quan surten del cor... sempre són boniques.

    instints, m'encanten aquests regals, i el de l'amistat és molt preuat en moments difícils que no saps per on aguantar-te.

    guspira, ara es tracta d'això, de no perdre les amistats, quan ja no les veus en el dia a dia costa una mica... però la força que té el lligam establert penso que ajudarà a conservar-les.

    sí joana, un regal que no es pot comparar amb res. les cuidaré tant com pugui, anar-les regant de tant en tant, adobar-les, acaronar-les i sobretot parlant i compartint bons moments de vida.

    Petonets dolços a tots i gràcies per les vostres aportacions... també són regals molt preuats per a mi, no en tingueu cap mena de dubte...

    Passeu un bon dia...

    ResponElimina
  8. Has aconseguit posar-me la pell de gallina i els sentiments a flor de pell. Gràcies.

    ResponElimina
  9. un dels plaers més grans d'escriure (apart de fer-ho per a un mateix) és saber que hi haurà algú que llegirà les teves paraules i sentirà alguna cosa... (encara que només en sigui un...)

    gràcies company...

    una abraçada de complicitat compartint sensacions i emocions a flor de pell

    ResponElimina
  10. Una abraçada ben tendra, com algunes de les quals descrius.

    ResponElimina
  11. Sobretot m'ha agradat el canvi progressiu de color...I un hivern que no es correspon amb l'hivern climatològic.

    petons mar, et segueixo.

    ResponElimina
  12. gràcies Xitus ... molt observador ... el caniv de color és un element important en aquest post.
    Jo també et segueixo i et llegeixo...
    petonets

    ResponElimina
  13. bon escrit
    m'agrada
    salut estimada!!

    ResponElimina
  14. gràcies mq!
    et llegeixo i segueixo els teus passos...
    cuida't
    petons

    ResponElimina
  15. Hola Mar,

    Referent a les abraçades, has fet un repàs a totes... Que n'es de diferent fer un petó de salutació a fer una abraçada. Van tan escases. Son tan necesaries. I van de fabula per qui les dona i per qui les reb.

    La teva disort no la has pogut evitar, pero si l'has pogut compartir pots considerarte persona afortunada. Sentir l'escalfor al mig del fred es esborronant.

    Una sincera abraçada

    ResponElimina
  16. horabaixa...
    gràcies per la visita...
    també m'arriba l'escalforeta del vostre pas per casa meva amb paraules-abraçades...
    tant de bo poguéssim sempre rebre una abraçada sincera com la teva enlloc d'un petó de cortesia...
    l'abraçada va més enllà quan surt de dins...

    abraçades compartides d'anada i tornada...
    ;)

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...