m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dissabte, 21 d’abril de 2012

La màgia (encara) existeix... (o darrera crònica d'una festa veïnal que portarà cua)

i aquesta vegada no me l'he inventada tota sola...
puc assegurar-vos que dissabte passat al vespre una quarantena de veïns i veïnes residents permanents i passavolants de Blogville la van viure amb mi.

Puc assegurar-vos que la màgia ens va acompanyar tota la vetllada en els parlaments,
en les lectures compartides,
en els jocs,
en les històries,
en les converses,
en les mirades,...
tot, absolutament tot, brillava en una atmosfera que tots ens vam cuidar molt de donar-hi la forma, els colors i els gustos que més ens agraden.

Van ser unes hores intenses, viscudes entre complicitats, reconeixença de vells amics ja, retrobant coneguts virtuals i de reconèixer nous rostres, de paraules desconegudes, per descobrir encara... nous esguards reconfortants i amigables...
i és que quan veïns i veïnes estan ben avinguts tot flueix bé al replà!

Sé què és (la feinada que representa i la il·lusió amb què es fa) preparar una festa/sopar blocaire; les ganes que tot surti bé, els nervis previs a la festa, la resposta de la comunitat...
i, per això, vull felicitar a la comissió organitzadora, amb el veí al capdavant perquè va ser insuperable. Van cuidar tots els detalls fent possible que la màgia ens acompanyés aquella nit!

Chapeau Comissió!

Tot, ja veieu, com haureu pogut llegir en tots els blocs que ja han fet les seves fantàstiques cròniques, va ser excel·lent.

Però per a mi, a més a més de tot això que ja us he contat, va tenir matisos ben especials.

El plaer de retrobar-me amb amics amics amics d'aquells de debò, d'aquells que tot i començar sent virtuals, a mida de trobades macros, micros i més personals; ja formen part de la meva vida, del meu caminar.

I també, afegir a tota aquesta màgia, una gran i emocionant sorpresa que vaig tenir i que em va fer molta il·lusió.


Us explico...
Mentre anaven arribant els blocaires, alguns coneguts i altres que no... anar preguntant qui ets, d'on vens, com es diu el teu bloc... anar fent petons a uns i abraçades a altres... somriures, bromes,...

De sobte, miro cap al bagul dels llibres, una cara coneguda...
sí?
una cara coneguda?
d'on la conec?
...
és una cara coneguda del passat!
m'hi acosto, dubtant...
és ella!
...
segur?
...
sí, segur!
m'hi apropo encara més, som a tocar quasi...
ella no m'ha vist encara...
potser no em recordarà...
i...
quan aixeca la vista...
ens vam reconèixer!
L'abraçada, la sorpresa, la il·lusió de retrobar-nos va ser mútua i la màgia es va multiplicar fins els núvols!
Va ser genial!
Inesperat i màgic!

MK!
va ser un plaer retrobar-te de nou, en un nou escenari!

Em va encantar poder compartir conversa de passats llunyans, presents desconeguts i futurs somniats...

I, a partir d'aquí, com podeu imaginar, tots els colors de la nit es van anar afegint a aquesta sorpresa inicial.

Llàstima que la nit no va donar per tant com per poder conversar amb tots i totes les blocaires que allà ens vam aplegar.

Ara, només ens queda anar-nos seguint, llegint i saludant per l'escala fins que algun altre veí o veïna eixelebrats decideixin organitzar una altra festassa igual o millor que la de dissabte!

Gràcies a tots amics i amigues blocaires!
Sou genials!
I teniu un do: sabeu fer màgia!

24 comentaris:

  1. Tu sí que saps fer màgia!
    Patons preciosa!

    ResponElimina
  2. Encara no s'ha acabat! Jo espero amb delit llegir les 11 HV que es van escriure a la paret. I no descar-to participar en alguna HV, encara que lo d'escriure no és el meu fort.
    La música ja la tenim (encara no m'he connectat per escoltar-la amb calma)
    I tant que n'hem de fer una altra! Però de mentres, ens anirem llegint pels replans de l'escala.
    Un plaer, tot plegat
    petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. tens raó fra miquel!
      ens falta llegir la producció literària de la nit!

      un plaer conèixer-te!
      petons!

      Elimina
    2. Igualment... Un plaer conèixer-te ;o)
      petó

      Elimina
  3. mar tu si que ets una fada.... va ser màgia veïnal de la bona i ja veig que plena de sorpreses ....t'envio una gran abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. de fades i follets, la nit n'era plena!
      d'aquí la màgia!
      abraçada de retorn per a tu!
      ;)

      Elimina
  4. Hola a tots i totes,
    no em coneixeu, jo només us miro des de la finestra de casa, i lleigeijo els vostres relats. I us he de dir que aquesta festa que heu fet deixa bon regust fins i tot als que no hem estat.
    Us felicito per aquestes genials idees!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ona...
      esperem veure-t'hi la propera vegada!
      abraçada!

      Elimina
  5. mar, la màgia existeix i Blogville també i la màgia creada pels veïns de replà va ser insuperable... tot va ser fantàstic.

    Amb sorpreses afegides!

    Una abraçada i espero i desitjo que hi hagi més trobades com aquesta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant Carme!
      aquesta escala de veïns és ben especial!
      abraçades i petons!

      Elimina
  6. Mar, tu formes part d'aquesta màgia. Ets un encant i els teus ulls parlen, senten i emocionen... de veritat, un plaer tornar-te a veure!

    ResponElimina
    Respostes
    1. un plaer per a mi compartir amistat blogaire amb tu Joana!
      tu sí que ets un encant!
      ;)
      abraçada i petonet!
      fins la propera trobada!

      Elimina
  7. si que va ser màgic si, gràcies per convèncer-me un cop més! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. kika...
      si no haguessis vingut t'hagués trobat molt a faltar!
      ;)
      petons guapa!

      Elimina
  8. Jo diria que...més que lluna...ets un solet!
    Un petó, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. apa fanal!
      quin piropu!
      ;)
      petons guapa!

      Elimina
  9. (I jo.. .per què arribo tant tard a aquí...?)

    és que la màgia, aquesta màgia, o es porta a dins o no es pot inventar...
    comparteixo l'opinió d'altres comentaris on es diu que tu tens màgia...
    O com diu la Fanal, ets un solet...

    Gràcies per ser-hi...
    per compartir entrada amb les altres "bessones" i la bruixa avorrida... jajajajajaja!!!
    (no sé jo Gloria i Carina que hauran pensat de mi... però segur que l'endevinen.. jajajajajaaja!!!)

    Ah! i joana també té raó... tens una mirada dolça...

    una abraçada immensa, bonica...
    una bosseta de petons dolços, nina estimada...
    :¬)******

    ResponElimina
    Respostes
    1. poeta estimat...
      aquí sempre ets benvingut...
      a qualsevol hora i moment...
      (i més si em dediques aquestes paraules tan boniques... ;)

      besets i somriures dolços...

      Elimina
    2. Ah!
      Per cert!
      Quan vulguis repetim entrada... va ser ben divertit!
      :¬)******

      Elimina
  10. Trobar bona gent és un regal ben valuós.

    Mar, em recomanes un llibre/s? Si entres al meu bloc sabràs perquè t'ho dic. Gràcies.

    Mols bons dies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant Gemma!

      Et recomano les cartes a un jove poeta de Rilke i Tan de veritat com les coses que penso, les coses que m'invento i les coses que he somniat de l'Anna Roig.

      Dues joies que són ben especials per a mi.
      Ara vaig cap a casa teva!

      Petons bonica!

      Elimina
  11. No és dins d'un globus, però espero fer-te sentir una part del que tu provocares en mi. A casa meva hi tens un petit regal. Quan puguis, passa-hi!!! Petonssssssss

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dafne bonica!
      Ara m'has emocionat també!
      ;)
      aix...
      demà em poso a fer tots els 'deures' ...

      gràcies de tot cor!

      Una abraçada i petons emocionats!

      Elimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...