m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dilluns, 16 de març de 2015

golafreria literària...

(avui l'ha vençut la temptació... s'ha deixat vèncer? o ha decidit fluir?)

Hi arribo entre parèntesi. Vull dir que aprofito un entremig, entre una visita i una altra per acostar-m'hi. Hi sóc a la vora i decideixo que vull descobrir l'espai que fa dies que m'encurioseix. Després d'un passeig assolellat i revifant arribo a la plaça, la de l'espolsada. I la busco entre els locals porxats.
Privilegiada com em sento de poder gaudir d'uns minuts de pau entre el brogit del dia, somric en veure que em rep en Joan Margarit, sí, el mateix! I és llavors que m'arrisco a creuar el límit de la realitat.
                                               

De seguida m'envaeix el núvol de la imaginació, de la realitat versionada per altres veus, d'històries ben contades i potser mai abans tan ben explicades. I m'hi endinso.
Segurament sense calibrar prou bé el perill. O potser per saber-lo i voler sentir aquelles pessigolles a la panxa que fa temps que trobo a faltar.

Rere el taulell uns ulls vius segueixen, discrets, els meus moviments, prudencialment però amb atenció. I una certa curiositat també.
Una desconeguda sempre pot ser una nova font de sorpreses.

Repasso curosament els títols, les darreres novetats, les lectures destacades, busco les meves autores i autors pendents... i sí, hi són tots. Ben arrenglerats, esperant ser reconeguts, ser acaronats. I ho faig, i em debato entre el desig i el conteniment, conscient de les meves debilitats.
Reconec, entre altres, la nova versió il·lustrada de Mujercitas, que ja tenia en ment de recuperar des que vaig llegir la Jenn que  en parlava així i sobtadament se'm va fer una lectura imprescindible. I quan veig la recomanació que s'amaga sota la contraportada, sento que pot ser un bon autoregal.


Però no goso decidir-me encara... Segueixo passejant la mirada, llegint alguna contraportada...

Em quedo amb un Olvidado rey Gudú a les mans, una versió de butxaca que, segurament tindrà un preu molt raonable. I també agafo un llibre petit, versió de butxaca també, que, en principi no tenia gens previst. 
Segueixo badant i em crida l'atenció una taula que brilla amb llum pròpia, pura poesia, en homenatge a la Montserrat Abelló.
Edicions acurades, boniques perquè sí.

Volto el taulell i rere la parada de novetats, ensopego amb una autora que em crida l'atenció. Aquests dies, en algun lloc, algú havia llegit els seus versos en veu alta i me la miro especialment.
Sense atrevir-me encara.

I ja aquí, amb dos llibres a la mà i uns quants en ment, li pregunto.
I la conversa flueix.
I parlem de llibres, i de lectures, de dones i de clubs de lectura, de llibres molt recomanats que ni fu ni fa, d'edicions poètiques il·lustrades, de la vitalitat dels primers versos de la Montserrat i de la presència de les absències en els darrers poemaris. 
I de traduccions i traductores, d'obres completes, de mares i filles, de mares que li donen vint voltes a la filla que s'ha enfilat amunt, amunt no sabem ben bé perquè. I de l'amistat, i de llibres que deixen petja. I dels personatges femenins, de dones que creixen dins de les històries, del no-res, i altre cop de clubs de lectura i d'homenatges de dones autèntiques a grans altres dones.
I teixim complicitats entre desconegudes a través del fil invisible de les històries que ens contem. I em convenç, i canvio algunes idees per les recomanacions que em fa. 
I li demano que em deixi endur les recomanacions que acompanyen dos dels llibres triats. I me les regala, i esdevenen un valor afegit, un acompanyament especial a la lectura.
I em fa un petit regal per les altres. Com a reconeixement de les nostres trobades...
I passem una estona deliciosa, entre llibres, parlant de tot i sobretot de nosaltres, de com vivim les històries, les lectures, la vida,...
Gràcies Fe!
Un parèntesi deliciós. 

I aquí la resta de lectures triades...
De l'amistat (recomanació especial per llegir en clubs de lectura). No el conec i em deixo convèncer. 
Propera proposta per les altres. 



Una altra proposta desconeguda, s'il·lumina quan parla del personatge principal, la dona que va creixent al llarg de la història.
Em convenç de nou, també serà proposta per les altres.



Un llibre vital, d'aigua, per estrenar-me de debò amb la Montserrat...
Una edició preciosa.


Hem llegit la filla, i no. La mare potser li deixaria anar una plantofada si la llegís... ella, segurament, li dóna vint-i-una voltes a la filla...
L'escullo, també per la referència al mar...


Una autora desconeguda, una edició il·lustrada també, amb dibuixos preciosos, traduïda al castellà , en una versió bilingüe.
Una altra joia.



Bones lectures!

8 comentaris:

  1. Òspa! Vaig malament d'hores per llegir, però m'anoto aquestes recomanacions. També per fer proposta al club de lectura hehehe
    Que bé aquestes estones de llibertat a la llibreria. Aprofita-les! Tu que les pots tenir. Guapa!
    Abraçada

    ResponElimina
  2. Ais Marta, quina enveja!! De ben segur que, pel que expliques, un dels millors parèntesi que una es pot atorgar: parlar d'històries, de personatges, de velles i noves lectures, del club i fer-se regals, grans regals !!! Espero les recomanacions en directe. Gràcies per ser-hi Espolsada, i a la Fe, perquè sereu presents al nostre club a través de la Marta.

    ResponElimina
  3. Caram noia, quin passeig tan ben aprofitat, bo pel cos i l'esperit, potser que en facis més de parèntesi com aquest...Ara et caldrà buscar temps per gaudir de tanta literatura guapa...
    Petonets.

    ResponElimina
  4. entrar a l'espolsada te aquest perill...entres buscant llibres i surts plena de les paraules que els envolten , caus en una teranyina de complicitats i recomanacions i trobes que s'hi està be. I vas un dia per curiositat, per coneixer qui hi ha darrera del blog que traspua lecturina , i hi tornes una i altra vegada. Jo m'hi vaig deixar caure un dia cap allà el 2009 i mira, ja en soc clienta/usuaria habitual, i mira que no em cau a la cantonada de casa, però els quilometres sempre valen la pena

    ResponElimina
  5. Reconec que vaig llegir el post quan el vas publicar, xò que fins ara no me l'he tornat a llegir detingudament per comentar-lo. Realitat o ficció (aposto per la primera), és molt tu! xulíssim.
    I reconec que em vas fer venir ganes de llegir la Montserrat Abelló, i que fa uns dies vaig anar a una biblioteca on tenen "L'arrel de l'aigua" i em vaig quedar a la butaca clavada, em va encantar. Tinc ganes de més.
    La Sílvia Plath ja la coneixia, i reconec que sovint el personatge de l'autora m'ha copsat més que la seva obra i em fa que no em pugui endinsar dins del seu món.
    L'edició de Mujercitas és preciosa! mmmmm, hauré de fer-m'ho venir bé aviam si cau aviat!

    ResponElimina
  6. Una experiència tan senzilla i alhora tan especial, això de conversar amb un altre lector. Tan de bo ens passés sovint a tots els lectors!
    M'he apuntat més d'una recomanació, però el que més m'ha agradat és el de la Sylvia Plath, que trobo que és una edició preciosa i ben llaminera. També perquè a Plath ja la coneixia per La campana de vidre i perquè els autors amb vida turmentosa tenen quelcom atractiu. Precisament la Jenn Díaz, que anomenes, i també en el JotDown, té un article molt bo sobre aquesta autora.

    ResponElimina
  7. Entrar a la llibreria sempre em carrega les piles i em relaxa el budells ;-) Llegir-te m'ha fet sentir allà mateix.
    Molt bona sel·lecció la teva.
    Salutacions.

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...