m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dimarts, 15 de novembre del 2011

l'albada... o la indecisió precisa entre la nit i el dia... (actualització)

26-10-11

Ara,
en aquest punt just en què morta la nit,
però encara present,
es desplega un nou horitzó davant meu.
Ara,
just en aquest moment
en què dia i nit es confonen
en un estat transitori,
de l'una a l'altre
sense discontinuïtats...



Just és ara quan et penso
quan cerco el teu somriure
entre records llunyans,
esborranys d'hores compartides,
de vida viscuda.

Temps aliens,
arraconats al fons dels destins abandonats, no triats.
Abandonats al pou de la memòria,
que em recorden qui sóc i d'on vinc,
poals de saviesa.

És ara,
avui,
just en aquest moment d'indecisió
se'm dibuixa el teu somriure franc,
serè,
sincer i pacífic...
d'aquells que es regalen sense demanar,
d'aquells que la certesa aclaparadora
d'haver regalat a l'altre tot el què són
et deixen nua i petita
davant la immensitat de l'amor que traspuen incontenibles per tots els racons de l'ànima...

Gràcies,
és ara, avui, que agraeixo la teva generositat vital,
sento una admiració profunda per aquelles persones que, com tu,
saben continuar regalant als altres tot el que són, malgrat tot...
admiració profunda pels qui, malgrat tot,
o, gràcies a tot el què han viscut, encomanen vida i gratitud.

Dedicat especialment a la P. i a totes les P(ersones) que, ni que sigui una sola vegada, m'heu regalat algun somriure...
Gràcies a tots!

Actualització a 15 de novembre...


aquest post va néixer del retrobament amb una excompanya de feina que feia temps que no veia, 
en un context i espai especial, 
on els sentiments i les emocions afloren i ens deixen al descobert d'una manera que no estem acostumades... també pot passar (en aquests espais) que el bloqueig s'instauri en forma d'escut i no entri ni surti res... i els somriures de cortesia o les llàgrimes de rigor, siguin tan sols un posat social, una màscara protectora.


aquell dia, però, es va crear una màgia especial...
ella, la Pepita, acomiadava a una persona especial, molt especial...
jo, vaig anar a donar-li el condol...
a fer-li una estona de companyia silenciosa, a fer-li una mica de costat.
el que no imaginava era que passaria el què va passar...
la connexió, la il·lusió del retrobament, l'agraïment, el feeling que hi va haver va ser especial, molt especial...
tant que, el què havia de ser una horeta curta es va allargar tota la tarda...
i haguéssim seguit...
parlant de poesia, de vida i de mort, d'il·lusions i projectes nous...
de vells temps viscuts, ara ja no tan amargs...
i de llunes i d'aranyes que filen...
de iure i plorar alhora...
i d'aquella tarda trista, de principis d'octubre en van néixer paraules especials...
les que es van escriure són les que quedaran...
les que ja vau o heu llegit per aquí dalt (per part meva)
i les seves, les de la Pepita, que m'han anat arribant d'ací i d'allà, 
i ara les reuneixo per a tots vosaltres...
per si en voleu gaudir...
són uns poemes deliciosos,
espero que en gaudiu tant com jo ho he fet!


Gràcies Pepita!
Gràcies per les coses tan boniques que has escrit!
Un petó i un somriure!

Hi ha alguna cosa màgica
en els camins del vent,
semblant al vol dels somnis
que s'estiren i s'estenen
per tot l'infinit.

Camins de llum sobre l'aigua,
polsim de lluna damunt meu.
Paraules arrodonides
com pedres al llit del riu.
Camins de les paraules
que traspassen fronteres,
records, pensaments, instants.
La màgia d'un moment
que em torna a un passat
perdut en el misteri dels temps.


BOCINS DE LLUNA

La imatge pàl·lida 
de la lluna
es reflecteix en un bassal.
Quan hi suco el dit, 
la lluna es trenca
en mil bocins,
tots diferents.
Hi ha trossets de lluna
escampats per tota la nit.






En el profund silenci de la nit
busco un espai on guardar els somnis.
Un glop de lluna, un sospir d'ocell,
el vent entre les fulles...


Potser en la pluja que sento,
mentre les gotes dibuixen, 
com fines artèries,
sinuosos camins d'aigua en el carrer.


Parlo i no trobo cap ressò.
La soledat és rodona, 
i corre per totes les estances,
omplint-les de silencis.


Sento fluir en la geografia 
de tots els horitzons,
les metàfores de l'aigua,
els records esclatant en somnis.


I una cançó d'enyor gronxa
la memòria d'uns temps viscuts,
d'uns moments tant dolços...
que sento el calfred de la teva absència.


Un bell i dolç somriure als qui heu arribat fins aquí!

Gràcies de nou Pepita per regalar-nos les teves paraules!
I gràcies a tots per dedicar el vostre temps de lectura a aquest espai!



21 comentaris:

  1. Quina dedicatòria més maca! M'ha semblat un poema preciós, com un homenatge a un persona important.

    Jo també me'n quedo un bocinet, sense abusar, just els que em toca pels somriures compartits.

    Una abraçada, preciosa!

    ResponElimina
  2. L'albada t'inspira, sense dubte. No m'estranya, Mar: si només fóssim capaços de deixar-nos inspirar per la natura a cada moment...

    Tu me regalat un munt, de somriures, en el poc temps que fa que ens coneixem. El teu poema, amb la vènia, te'l dedico jo a tu. Sóc així de xulo ;)

    ResponElimina
  3. jo també signo la dedicatòria d'en Ferran.

    Perquè jo que he sigut afortunat hi he conegut el teu somriure, puc assegurar que està farcit de tendreses, de sentiments.

    Com llamins per l'ànima que entren pels ulls.
    El teu somriure encisa. Molt.

    I em sé afortunat de que l'hagis compartit, un xic, també amb mi...

    Gràcies nina estimada.
    Una bosseta de petons dolços
    :¬)***

    ResponElimina
  4. Contemplar l'albada sempre és un moment que fa aflorar sentiments, records i vivències com les que expliques.

    Gaudeix de tenir la sort de compartir vida i somriures amb la P. És un petit tresor!

    ResponElimina
  5. Què bé que ho dius i escrius...molt tendre, emotiu, delicat vital i preciós com un tresor....una abraçada plena de somriures !

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies a tu també, perquè també n'has repartit (de somriures)
    Tonets!

    ResponElimina
  7. possiblement amb aquest escrit
    indecís
    entre nit i dia
    les gotes de la pluja
    es barregen amb les llàgrimes
    per reafirmar
    la convivència emotiva
    (molt bon escrit)
    salut estimada!

    ResponElimina
  8. Carai, que maco. M'ha agradat molt. Un petó.

    ResponElimina
  9. Com sempre, els teus escrits són plens de tendresa i això reflecteix la classe de persona que ets...

    És un post molt bonic i la persona a qui va dedicat ja en pot estar ben contenta!
    Saps? m'has fet pensar en uns versos d'una cançó que m'agraden molt. Són aquests: Qui em sabria contestar com és un dia just a punt d'acabar.

    Que tinguis molt bon diumenge, bonica! :)

    ResponElimina
  10. Gràcies a totes i a tots i als vostres somriures i comentaris!
    Sou una meravella!
    Passeu una bona setmana...
    Molts petons!


    (em sap greu no respondre-us un per un, us ho mereixeu, però ja fa dies que intento trobar el moment i no hi ha manera... i entre una cosa i l'altre...)

    ResponElimina
  11. Mmmh, l'albada (o el capvespre)... Moments en que la llum s'entela i més coses són possibles, s'esquinça una mica el vel exterior i hi veu més l'ull de dins...
    "Donar sense esperar res a canvi": com es fa sovint difícil d'entendre! Tan submergits estem en un món de balanços, beneficis i pèrdues.
    Bé, l'aprobo, em sembla noble i pur, i no imposa ni força gratituds innecessàries.

    ResponElimina
  12. No sé si mai t'ha arribat algun somriure meu, si no ha estat així, avui te n'envio un ram amb un llaç del teu color preferit (diria que és el blau pel color del mar, però no n'estic del tot segura.

    Una abraçada

    ResponElimina
  13. Carme,
    ja veus, de vegades les persones esdevenen importants per les complicitats compartides, encara que siguin tan sols d'unes hores...
    et sona?
    un petó bonica!

    Ferran...
    m'inspiren les connexions profundes que establim a vegades sense saber massa bé perquè...
    xulo o no, (jo no crec que ho siguis gaire..;) t'agraeixo també els somriures compartits i les vivències viscudes intensament!

    Barbollaire...
    solet, què dir-te?
    potser que el teu somriure també encisa?
    o els teus mots?
    o les teves imatges?
    potser és tot el conjunt, el que enamora...
    petonets i somriures dedicats!

    Porquet...
    ja veus, els petits tresors ens fan poderosos!
    gràcies pels teus somriures virtuals també!
    petons!

    Elfre...
    escrit tal com ho vaig sentir...
    quan les paraules flueixen, no cal afegir res més, oi?
    petons i somriures!

    Judit...
    bonica!
    gràcies per ser-hi!
    petons virtuals!

    mq...
    t'he trobat a faltar!
    sempre amb les paraules justes i plenes de poesia també!
    abraçades i somriures!

    jordicine...
    tu sempre tan somrient també!
    Per a tu, petons dolços, de sucre (que deia la fanal blau)

    Guspira...
    bentornada bonica!
    no sé si et sabria respondre, el que sí que sé és que les teves paraules sempre em fan somriure per les complicitats virtuals que compartim!
    Una abraçada tendra!

    Raviel,
    benvingut i gràcies pel teu comentari tan ponderat i ple de sentit...
    una abraçada!

    Gemma,
    cada una de les paraules que escriviu són somriures que m'arriben directament al cor!
    i el ram blau que avui m'envies el gaudiré lentament, assaborint i gaudint de la companyia que em fan!
    molts petons!

    A tots, la segona part del post, dóna una mica (més?)de sentit a l'apunt i, per si us ve de gust llegir el què va escriure la persona que me'l va inspirar, us hi he enganxat tres poemes, bonics, bonics...

    petons a totes i tots!

    ResponElimina
  14. Voldria afegir-ne un de somriure!
    L'amistat té aquests regals meravellosos!
    Una abraçada, tocaia!

    ResponElimina
  15. Bellesa...
    tendresa...
    sentiments...

    vida i somriures...

    emociona,
    emociones,
    emocioneu...

    gràcies, mar, per compartir el teu regal i voler fer-ho un xic nostre...

    quina forma més bonica de començar el dia

    petó dolcíssim nina estimada :¬)***

    ResponElimina
  16. Et deixo un altre somriure, de complicitat, en vindran més, de somriures i de complicitats!

    I una abraçada

    ResponElimina
  17. T'envio un somriure virtual, agraïnt aquest regalet compartit amb nosaltres. Quantes emocions, sentiments, tendresa...

    Petonets!

    ResponElimina
  18. És fantàstic que, fins i tot en els moments més difícils, es pugui donar la màgia de la connexió. Els humans amaguem tresors, per més que alguns s'entestin a fer-nos creure que som un desastre com a especie.

    Celebro molt el retrobament amb la Pepita, lamento la seva pèrdua i us desitjo molt de temps de vivències compartides.

    Petons!

    ResponElimina
  19. Gràcies a vosaltres. Ha estat un plaer llegir aquestes paraules, que entraven dins el meu cap en forma d'una bponica melodia!

    ResponElimina
  20. Preciós! Gràcies pel somriure i te'l torno... el dia que ens veiem :) Una abraçada, mar!

    Quina sort tenir inspiració de bon matí!

    ResponElimina
  21. fanal blau...
    + somriures i bon cap de setmana!

    barbollaire...
    amb missatges com el teu, els somriures són l'ordre del dia!
    gràcies!

    carme...
    m'encanta compartir complicitats amb persones com tu!
    i tant que en seguirem compartint!

    Audrey...
    un altre de tornada per a tu!

    Ferran...
    hi ha moments màgics esperant-nos cada dia...
    només cal que es produeixi la connexió inesperada i a gaudir-los!
    petons!

    Rachel...
    crec que són els teus ulls els que transformen les paraules en melodia... jo no els vaig posar música!
    petons maca!

    nur...
    la inspiració 'm'enganxa' en qualsevol moment del dia i quan em ve... haig de trobar un espai per escriure, si no, no em puc treure del cap les idees!
    i aquell dia em va enganxar així!
    n'hi ha d'altres que em ve al vespre...no tinc horari... el que sí estic sempre a punt per si de cas...
    ens veiem aviat i intercanviem somriures i altres temes pendents...
    ;)

    petons i bon cap de setmana!

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...