m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

dissabte, 26 de novembre de 2011

sempre ens quedarà Berlín...

Ja n'hem parlat molt...
massa potser...
fins i tot, segurament estàs cansat/da de llegir-nos i d'escoltar les nostres lletanies sobre el tema...
ho entenc, no cal que segueixis llegint si és així...
però avui seré breu, molt breu...
perquè els meus companys-amics blocaires ja han fet apunts ben lluïts que trobareu aquí i aquí i també aquí...

Només dir-te una cosa...
No canviaria gairebé res per passar fred...
Per molt que la proposta fos engrescadora...
És una sensació molt desagradable i no la triaria d'entrada, però (per sort, existeixen els peròs...) si ara mateix algú em digués de tornar a passar el fred que vaig viure a Berlín, no m'ho pensaria dues vegades...
Me n'hi aniria a ulls clucs...
Sabent del cert que el què segur tornaríem a viure seria fantàstic... 
Perquè avui, a un any vista, a diferència de fa un any en què la fe cega (o un cert desvarieig temporal) em va empènyer a comprar un bitllet d'avió a mitjans d'agost... sense saber ben bé del cert què esdevindria d'aquella decisió eixelebrada...
Avui sé que aniria a compartir un cap de setmana amb persones excepcionals que m'han brindat, al llarg de tot aquest any, la seva amistat, la seva companyia virtual i real, mails i altres experiències vivencials per no oblidar......
Persones excepcionals que, tot i ser molt diferents i amb plantejaments vitals totalment diversos, han sabut compartir la il·lusió d'una trobada que en Ferran va llençar a la catosfera i que entre tots vam donar forma i vam posar-hi també la il·lusió, les ganes i l'energia per tal que es convertís en un cap de setmana inoblidable...
Per l'abans, pel durant i, sobretot, sobretot, pel després, per l'avui, que encara dura i durarà...
Feliç primer aniversari de la 1TBfC!

I perquè n'hi hagi moltes més!

I no, no tornaria a passar aquell fred si no fos que... pugués ser a Berlín amb els 15!

Ho he intentat, ser breu, però no me n'he acabat de sortir!
Si has tingut la paciència de llegir fins aquí... gràcies! de tot cor!


14 comentaris:

  1. Un any després (més, si compto des de que vaig comprar el bitllet d'avió) encara no he aconseguit esbrinar que em va passar per prendre una decisió com aquesta.

    El que sí tinc clar, i molt, (us ho vaig dir llavors i segueixo pensant exactament el mateix) és tots i cadascú de vosaltres teniu, des d'aquell cap de setmana, un trosset del meu cor.

    Petonets càlids!!!

    ResponElimina
  2. Doncs, sí, t'he llegit fins al final! I això que no sóc dels 15!

    Però, mira, aquestes màgies m'agraden!

    Bon aniversari als 15!

    ResponElimina
  3. jo tb t'he llegit fins al final, i ho trobo super maco. suposo que una trobada com aquesta és la conseqüència de la màgia del blogs. i mentiria si no digués que em feu certa enveja... espero viure una situació semblant alguna vegada...

    petooons blocaires i felicitats per l'aniversari d'aquesta data!

    ResponElimina
  4. No només he arribat fins al final (òbviament), sinó que me l'he llegit dos cops. Es lebe die 1.TBfC, que vol dir visca la mare que ens va parir!! (traducció lliure ;)

    Petons, guapa!

    ResponElimina
  5. Com ja vaig dir a casa del Ferran, difícil d'explicar -i d'entendre, suposo- però va passar i això sempre ho durem al cor.

    Un petó, guapa!

    ResponElimina
  6. Fins i tot jo que no vaig ser-ne particip me n'alegro de la vostra alegria i del vostre record de la trobada! i t'he llegit tot tot el post! una abraçada!

    ResponElimina
  7. tens raó noia.. encara que volguem no podem deixar de pensar-hi, ni de parlar-ne... però ja està bé! millor així!

    ResponElimina
  8. Impossible no arribar fins al final!
    Està clar que va ser ben bonic, no hi cap el dubte!
    Què interessant i bonic és fer noves descobertes a la vida!
    Un petó, mar...

    ResponElimina
  9. Que maco el que expliques, crear nous vincles humans engrandeix l'ànima i nodreix la vida!

    Salut, Mar.

    PD: La peli que comento al meu bloc, ja no la passen a les sales, si t'agrada la Piaf crec que és interessant veure-la per saber de la seva vida.

    ResponElimina
  10. Que bonic Mar! Jo també tornaria a posar-me capes i capes de roba per tal de poder acompanyar-vos en un altre viatge, per que segur que tornaria a segur igual de magic.

    Petons!

    ResponElimina
  11. Un any, ja fa? Carai. M'hauria encantat anar-hi, tot i que ja conec la ciutat. Però això de viatjar en divendres m'és impossible. Un petó.

    ResponElimina
  12. Lluïsa...
    crec que tots tenim sensacions similars, oi?
    Petons!

    Carme...
    gràcies guapa! tu sempre tan... propera!
    ets un sol i una mica bruixa, sí...
    em sembla que m'endevines...
    sense dir-te res ja saps per on vaig...
    ;)

    Rachel...
    doncs sí, tu ho has dit... la màgia màgica dels blocs... espero que t'apuntis a la propera doncs!
    una gran abraçada!

    Ferran...
    Lebe die doncs!
    Au!
    que ressoni pertot!
    petons enyorats guapo!

    Rita...
    així mateix no ens ho traurà ningú ja perquè ho duem dins, ben endins...
    molts petons preciosa!

    Elfri...
    tu també? fins el final?
    santa paciència i devoció que teniu algunes!
    petons guapa!

    kika!
    estic tan contenta d'haver-te conegut... m'agrada que puguem compartir un abans, un durant i un després de Berlín!
    petons i bon tast i maridatge!
    (enveja sana!)

    fanal blau...
    les persones som pous de sorpreses i aplegar-nos unes quantes per viure l'aventura berlinesa va ser una experiència meravellosa!
    si pots, a la propera apunta't... t'ho recomano fervorosament!
    molts petons bonica!

    Gemma...
    és que va ser un conjunt de circumstàncies que es van confabular i van fer que tot fos màgic en aquella trobada!
    miraré això de la peli que em dius, gràcies guapa!

    DooM...
    i tant que sí!
    però ara amb l'afegit que ja ens coneixem i faríem encara més pinya i teixiríem més complicitats i... buuufff... m'encantaria repetir!
    petonets guapo!

    jordi...
    la ciutat és maquíssima, però la màgia de la què parlem es va crear entre les persones que vam coincidir...
    llàstima que no puguis venir... segur que series un bon company de viatge! no en tinc cap dubte!
    petons guapo!

    ResponElimina
  13. Mar, jo també t'he llegit fins la darrera ratlla. Impossible no fer-ho. S'encomana una necessitat d'anar llegint-te.
    Increïble!!!
    Quan entre un grup es crea aquest caliu, és impagable la resta!!
    Per molts retrobaments i històries per viure i compartir!!!

    ResponElimina
  14. Vaig tard: acabo de descobrir aquest post que veig que ja fa dies que vas publicar. Però no me'n puc estar de compartir tot el que dius. Odio el fred: el Ferran ho sap perfectament i ho he dit molts cops, però tornaria a passar el fred que vaig passar aquells dies (i crec que seria capaç de resistir-ne una mica més) si tots 15 tornéssim a viure la experiència. O potser és irrepetible?

    Gràcies a tots! Un cap de setmana que mai oblidarem! :)

    nur

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...