m'agrada...
... escriure algunes de les coses que imagino, que sento,
que veig, que oloro, que penso, que toco,
que m'atrauen, que em fan somniar,...
m'agrada compartir algunes de les coses que llegeixo...

divendres, 3 d’agost del 2012

Somriures i melangies d'estiu

Sense haver marxat del tot,
l'enyor se m'incrusta a la pell.
Un bes perdut,
...errant...
agombola la nostàlgia.


Somric,
ets amb mi.


Tot i el foscam,
la llum s'albira entre quotidianitats.
Allà, al final de l'absència,
el primer raig de sol assuaveix la melangia.

Somric,
ets amb mi.

Sempre.




Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

31 comentaris:

  1. Gerònima3 d’agost del 2012, a les 13:56

    :)
    M'agrada Mar!

    ResponElimina
  2. Dafne3 d’agost del 2012, a les 14:53

    Sempre serà amb tu!!!
    Petonssss

    ResponElimina
    Respostes
    1. mar3 d’agost del 2012, a les 23:47

      Sí Dafne,
      hi ha persones que deixen petja...

      Petons guapa!

      Elimina
  3. fra miquel3 d’agost del 2012, a les 16:23

    Sempre hi haurà algun llum que aclareix el foscam...
    A mi també m'ha agradat.
    petó

    PS: M'agrada la foto de la sortida de sol que has posat de fons :o)

    ResponElimina
    Respostes
    1. mar3 d’agost del 2012, a les 23:49

      La llum sempre s'acaba descobrint!
      Per molt que s'amagui...
      ;)
      petons guapo!

      Elimina
  4. Jesús M. Tibau3 d’agost del 2012, a les 17:20

    per compaginar absència i somriure cal ser un geni de la vida

    ResponElimina
    Respostes
    1. mar3 d’agost del 2012, a les 23:55

      Tens raó Jesús!
      La vida és genial!

      Una abraçada!

      Elimina
  5. fanal blau3 d’agost del 2012, a les 17:31

    Seguríssim!
    :)

    ResponElimina
  6. Joana3 d’agost del 2012, a les 18:19

    Intens!
    ;)

    ResponElimina
  7. Barbollaire3 d’agost del 2012, a les 21:29

    Mira per on... Jo també somric al llegir-te...
    Quina bellesa d'escrit... Podria semblar trist. Però jo el trobo ple de sentiments dolços i, si em permets, somriures
    :¬)
    Petonets dolços, nina estimada...
    :¬)******

    ResponElimina
    Respostes
    1. mar4 d’agost del 2012, a les 0:04

      És així com ho sento!
      M'agrada veure't somriure!
      Petons estimat poeta!
      ;)

      Elimina
  8. mar3 d’agost del 2012, a les 23:59

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  9. Carme Rosanas4 d’agost del 2012, a les 0:23

    A mi també m'agrada i comparteixo somriures...

    Bona nit, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. mar4 d’agost del 2012, a les 11:36

      Gràcies Carme!
      És un regal poder compartir somriures amb tu!

      Petons guapa!

      Elimina
  10. :)4 d’agost del 2012, a les 0:58

    Maca fotografia i preciós text. Felicitats!

    ResponElimina
  11. rits4 d’agost del 2012, a les 10:40

    A mi tb m'agrada, em despren molta tendresa.
    Per cert, amb una setmana de retard, moltes felicitats!
    Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. mar4 d’agost del 2012, a les 11:38

      Gràcies per partida doble rits!

      Petons i bones vacances!

      Elimina
  12. khalina5 d’agost del 2012, a les 1:01

    Els records poden ser molt vius. Molt bonic com ho expresses :) Com veus somric, tot i que en el fons m'ha entristit.

    ResponElimina
  13. Sílvia 5 d’agost del 2012, a les 10:01

    Quan els records són d'aquests és impossible no somriure. Jo també somric! una abraçada

    ResponElimina
  14. Ferran Porta5 d’agost del 2012, a les 10:39

    Amb algú al costat, prohibit no somriure. Llum, llum!

    ... i petons,

    ResponElimina
  15. El porquet9 d’agost del 2012, a les 20:32

    És molt bonic. Un potxonet.

    ResponElimina
  16. DooMMasteR16 d’agost del 2012, a les 16:22

    Molt tendre! :-)

    ResponElimina

deixa aquí el teu polsim de lluna...

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...